Nota del curador

Tal com indica el títol, el llibre que teniu a les mans vol aplegar una selecció de poemes (cinquanta, per respectar l’extensió de la col·lecció) que val la pena saber-se de cor, de memòria. No són tots els que cal saber-se (n’hi podria haver molts més, i d’altres en lloc d’alguns dels seleccionats), ni cal saber-se’ls tots. Com apunta Narcís Comadira al pròleg, aprenem un poema perquè ens fascina, perquè ens sedueix, i per deixar que la seva forma ens amari el cervell: d’això es tracta.

Són poemes en català, i en aquest cas hem optat per deixar de banda de la tria els autors vius. Són poemes tirant a curts (d’aquí que no hi apareguin clàssics com «Tot l’enyor de demà» de Salvat-Papasseit o el «Cant espiritual» de March ni el de Maragall, o «A Barcelona» o «Sum vermis» de Verdaguer) amb alguna excepció, però: trobareu «La pàtria», «El pi de Formentor» o «La relíquia», transcrits sencers, i un fragment del «Virolai» o de «Veles e vents…». Després de donar-hi força voltes hem decidit subratllar la idea de poema com unitat, i doncs deixar també de banda alguns fragments en vers prou populars provinents d’obres de teatre com El ferrer de tall, Mar i cel, Els pastorets o El Cafè de la Marina, i llibres en vers o poemes molt llargs com el Canigó, el Nabí o El poema de Nadal. «Rossinyol que vas a França» ostenta en solitari, simbòlicament, la representació de la pedrera immensa del cançoner popular.

Per al moment més complicat, que va ser el de la primera tria, vaig comptar amb l’ajut inestimable d’un seguit d’amics còmplices que em van apuntar els seus poemes predilectes, els que se saben de memòria. Són Carme Arenas, Narcís Comadira, Patrícia Gabancho, Miquel M. Gibert, Enric Gomà, Gemma Gorga, Oriol Izquierdo, Josep M. Jaumà, Marta Nadal, Manel Ollé, Vicenç Pagès i Francesc Serés: a tots, el meu agraïment.

J.S.