Cançó de la bella confiança

A l’amat he donades

totes les claus;

jo tinc totes les seves,

i fem les paus.

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols

a tots moments!

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l’aldarull colpiria

més que no un roc.

Contentem-nos d’una ombra

o d’un ressò.

Que ell es dugui els seus comptes

com me’ls duc jo.

Clementina Arderiu