Testament

Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d’una cala ben fina.

L’olivera d’argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d’oblit d’una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d’herba només de la divina pau.

Rosa Leveroni