En l’enterro d’un nin

A l’entrar al cementiri

he sentit olor de lliri;

no n’hi ha cap de florit:

sols al cloure’s una fossa

obirí la testa rossa

d’un noiet petit, petit.

Lliri blanc de la innocència,

jo he sentit la teva essència,

quan pujava cap al cel,

deixant sols aquí a la terra

de flor mústia la desferra,

d’on l’abella ha tret la mel.

Jacint Verdaguer