D’un cactus

Com rèptil monstruós de pell clapada,

d’entranya llefiscosa, era ajocat

al seu racó, bevent la solellada.

De sobte, sa malícia desvetllada,

enrevinclant-se, va esquerdar el test.

Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest,

dalt d’una paret seca fou llançat,

i al cap de temps, damunt les pedres dures,

furgant per les llivanyes i juntures,

trobí el vell drac encara aferrissat.

M. Antònia Salvà