Però en la sequedat…

Però en la sequedat arrela el pi

crescut des d’ella cap al lliure vent

que ordeno i dic amb unes poques lletres

d’una breu i molt noble i eterna paraula:

m’alço vell tronc damunt la vella mar,

ombrejo i guardo el pas del meu camí,

reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,

torno la dura veu en nu roquer del cant.

Salvador Espriu