Veles e vents…

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i Ponent contra d’ells veig armar:

Xaloc, Llevant los deuen subvenir

ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,

fent humils precs al vent tremuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà·l mar com la cassola en forn,

mudant color e l’estat natural.

E mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets,

fugint al mar on són nodrits e fets.

Per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran

e prometran molts dons de cera fets.

La gran paor traurà al llum los secrets

que al confés descoberts no seran.

En lo perill no·m caureu de l’esment,

ans votaré al Déu qui·ns ha lligats

de no minvar mes fermes voluntats

e que tots temps me sereu de present.

Yo tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lats.

Mas yo no creu que mon voler sobrats

pusca ésser per tal departiment.

Yo só gelós de vostre escàs voler

que, yo morint, no meta a mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit

car, nós vivint, no creu se pusca fer:

après ma mort d’amar perdau poder

e sia tost en ira convertit,

e yo, forçat d’aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

O Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,

car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?

Vostre voler sabera quant me vol,

tement, fiant, de tot l’avenidor.

(…)

Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,

de què la part pijor me’n romandrà.

E de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March