Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat Estel,

il·luminau la catalana terra;

guiau-nos cap al cel.

Amb serra d’or los Angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau;

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somià David,

a vostres peus la lluna s’és posada,

lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient,

siau pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors lo port de salvament.

(…)

Jacint Verdaguer