El relat d’en Carlos em va fer recordar una anècdota que li va passar a una mestra amb un nen de tres anys.

La mestra em va explicar la història d’en Dani i una sargantana. Després de llegir a classe un conte en el qual apareixia aquest animal com a protagonista, la mestra els va proposar als alumnes que fessin un dibuix de la història que havien sentit.

En Dani es va acostar a la taula de la mestra, atabalat, i li va dir que «li semblava» que no sabia dibuixar una sargantana. La situació va anar així:

—És que em sembla que no sé dibuixar una sargantana —va dir, sense pronunciar bé i sense obrir gaire la boca.

La mestra va agafar un dels llibres que tenia a la taula i el va obrir. Fent veure que llegia unes instruccions a la pàgina oberta, es va adreçar a en Daniel.

—A veure, quants anys tens?

—Tres.

—Ahà… Exacte! Aquí hi diu que els nens de tres anys saben dibuixar sargantanes.

En Dani es va quedar mirant la mestra mentre analitzava el que acabava de sentir. Va obrir lleument la boca i al cap d’uns segons va anar cap al seu lloc.

Deu minuts després, va tornar a la taula de la mestra. A la mà, hi duia un full tot ple de gargots de color marró.

—I la sargantana? —va preguntar la mestra.

—És aquí sota —va replicar en Dani.

Quan va veure que la mestra no ho entenia, el nen es va explicar.

—Està ficada aquí dins, sota la terra!

Només li va faltar picar l’ullet i tornar al seu lloc.

L’actitud de la mestra era positiva i, dipositant expectatives en el nen, intentava fer-lo sentir motivat per dur a terme l’activitat que li havien proposat. Tot i així, el sol fet d’animar una persona i dir-li «confio en tu» no sempre dona els resultats esperats. En aquest punt li va faltar conèixer més el nen, parlar amb ell i donar-li el coneixement necessari per poder-ne fer ús.

Tanmateix, malgrat les bones intencions de la mestra, el nen es va sentir amb una pressió extra perquè el convidaven a fer una cosa que ell no sabia fer. La sortida d’en Dani, amb només tres anys, és un exemple extraordinari de com buscar solucions amb el coneixement que tenim, un exemple clar del fet que, pensant diferent, tens opcions per tirar endavant. Suposo que la mestra va valorar la seva resposta i va considerar que en Dani podria ser bo utilitzant estratègies per solucionar problemes futurs.

No hi ha dubte que la solució que va aplicar en Dani és molt més valuosa que la sargantana en si mateixa, que allà continua, sota terra, esperant per sortir quan sigui el moment.