Núm. I
URIA.— (Cridant). Número u: el negoci de l’elefant. La secció de metralladores proporciona a l’home que no vol donar el seu nom un elefant.
GALY GAY.— Un glop més d’aquest cherry brandy, una altra pipada d’aquest Felix Brasil, i a viure!
URIA.— (Li presenta l’elefant). Billy Humph, campió de Bengala, elefant al servei del gran exèrcit.
GALY GAY.— (Veu l’elefant i s’espanta). Aquest és l’elefant de l’exèrcit?
UN SOLDAT.— Té un refredat molt fort; per això va tan tapat.
GALY GAY.— (Preocupat, donant voltes a l’elefant). Que vagi tapat no és el pitjor.
BEGBICK.— Jo sóc el comprador. (Indica l’elefant). Veneu-me aquest elefant.
GALY GAY.— Voleu comprar-lo de debò, aquest elefant?
BEGBICK.— Que sigui gros o petit, no té importància. Ja de petita volia comprar un elefant.
GALY GAY.— I és realment així com l’imaginàveu?
BEGBICK.— Quan era petita, volia un elefant gros com l’Hindukusch, però ara, amb aquest faré el fet.
GALY GAY.— Molt bé, viuda Begbick, si de debò voleu comprar aquest elefant, jo en sóc el propietari.
UN SOLDAT
(Ve corrents del fons). Pst… pst…, el Mata-cinc recorre el campament i passa revista als vagons.
ELS SOLDATS.— El Tifó humà!
BEGBICK.— Quedeu-vos! No em vull deixar perdre l’elefant.
(La BEGBICK i els soldats se’n van).
URIA.— (A en GALY GAY). Feu-vos càrrec una estona de l’elefant. (Li posa la corda a la mà).
GALY GAY.— Però, senyor Uria, on voleu que vagi?
URIA.— Quedeu-vos aquí.
(Se’n va amb els altres soldats).
(En GALY GAY sosté l’elefant per l’extrem de la corda).
GALY GAY.— (Sol). La mare em deia sovint que no sabem mai res segur. Però tu no saps res de res. Aquest matí, Galy Gay, has sortit de casa disposat a comprar un peix petit, i ara ja tens un elefant gros, i demà no sap ningú què passarà. Però a tu tant se te’n dóna, si et paguen el teu xec.
URIA.— (Mira a dins). La veritat és que ni se’l mira. Se’n manté tan allunyat com pot. (En FAIRCHILD passa pel fons de l’escenari). El Tigre de Kilkoa ha passat de llarg.
(L’URIA, la BEGBICK i els altres soldats tornen a entrar).