9. LA CANTINA.

LA VEU.— Ha esclatat la guerra que hi havia prevista. L’exèrcit se’n va cap a la frontera nord. La reina mana als seus soldats que vagin cap als combois amb els elefants i els canons, i als combois, que vagin cap a la frontera nord. Per això el vostre general ordena que us fiqueu dintre els combois abans que surti la lluna.

(La BEGBICK seu darrera el taulell de la cantina i fuma).

BEGBICK.— A Jehoo, la ciutat que sempre és plena
I no s’hi queda mai ningú, canten
Una cançó sobre el curs de les coses
Que comença així:
(Canta).
No vulguis detenir l’onada
Que es desfà en tocar el teu peu,
Mentre el teu peu sigui a l’aigua
Altres onades vindran
I s’hi desfaran també.

(S’alça, pren un pal i va plegant les veles de la cantina tot dient els versos següents).

Vaig viure set anys en un lloc,
Tenia un sostre damunt el cap
I no estava sola.
Però l’home que em nodria
I a qui ningú no s’assemblava,
Un dia
Jeia irreconeixible sota el llenç
que tapa els morts.
Però també aquella nit jo vaig sopar
I vaig llogar ben aviat la cambra
On tots dos ens havíem abraçat.
I la cambra em nodria,
I ara que ja no en visc,
Encara menjo.
I jo dic:
(Canta).
No vulguis detenir l’onada
Que es desfà en tocar el teu peu,
Mentre el teu peu sigui a l’aigua,
Altres onades vindran
I s’hi desfaran també.

(Torna a seure vora el taulell de la cantina. Els tres soldats apareixen en companyia d’altres).

URIA.— (Al centre). Camarades, ha esclatat la guerra. S’ha acabat el temps del desordre. Ja no cal prendre en consideració els interessos particulars de ningú. Per això el bastaix Galy Gay, de Kilkoa, s’ha de convertir a pas de marxa en el soldat Jeraiah Jip. Per això ens cal enredar-lo en un negoci, com és costum de fer-ho al nostre temps, i haurem de construir un elefant artificial. Polly, pren aquest pal i el cap d’elefant que hi ha penjat a la paret, i tu, Jesse, agafa l’ampolla i, sempre que ho miri Galy Gay, aboca una mica d’aigua, i així l’elefant pixarà. I a vosaltres, us taparé amb aquest mapa. (Construeixen un elefant artificial). Li regalarem aquest elefant i li proporcionarem un comprador, i quan vengui l’elefant el detindrem i li direm: ¿com és que vens un elefant de l’exèrcit? Llavors s’estimarà més partir cap a la frontera nord amb el nom de Jeraiah Jip que ser Galy Gay, el delinqüent, que pot ser fins i tot afusellat.

UN SOLDAT.— Però penseu que s’ho creurà, que això és un elefant?

JESSE.— Tan malament està?

URIA.— Ja us dic jo que ho prendrà per un elefant. Prendria per un elefant aquesta ampolla de cervesa, si algú l’assenyalés amb el dit i li digués: compro aquest elefant.

UN SOLDAT.— O sigui que necessiteu un comprador.

URIA.— (Crida). Viuda Begbick!

(Avança la viuda BEGBICK).

URIA.— Voleu actuar com a comprador?

BEGBICK.— Sí, perquè el meu vagó-bar s’haurà de quedar aquí, si no m’ajudeu a embalar.

URIA.— Digueu a l’home que ara entrarà que vós li compraríeu aquest elefant, i nosaltres us ajudarem a embalar la cantina. Tocar i tocar.

BEGBICK.— Molt bé. (Torna al seu lloc).

GALY GAY.— (Entra). Ja és aquí, l’elefant?

URIA.— Senyor Gay, tenim el negoci a punt de solfa. Es tracta de l’elefant de l’exèrcit Billy Humph, supernumerari i no registrat. El negoci en si consisteix a subhastar-lo sense fer mullader, naturalment en privat.

GALY GAY.— Clar com la llum del dia. Qui el subhastarà?

URIA.— Algú que firmi com a propietari.

GALY GAY.— I qui firmarà com a propietari?

URIA.— Voleu firmar vós com a propietari, senyor Gay?

GALY GAY.— Hi ha comprador?

URIA.— Sí.

GALY GAY.— Com és lògic, el meu nom no ha de sortir per res.

URIA.— No. Voleu fumar un cigar?

GALY GAY.— (Desconfiat). Per què?

URIA.— Només per conservar la calma, perquè l’elefant està una mica refredat.

GALY GAY.— On és el comprador?

BEGBICK.— (Avança). Ah, senyor Galy Gay, busco un elefant. ¿No en tindríeu pas un?

GALY GAY.— Doncs potser sí, viuda Begbick, que en tindré un per a vós.

BEGBICK.— Però primer cal treure aquesta paret. Els canons estan a punt d’arribar.

ELS SOLDATS.— Sí, viuda Begbick.

(Els soldats desmunten una paret de la cantina. L’elefant es veu confusament).

JESSE.— (A la BEGBICK). Us dic, viuda Begbick, que, vist amb un criteri superior, això que passa aquí és un esdeveniment històric. Perquè, què passa aquí? La personalitat l’examinarem amb lupa, estudiarem de prop el caràcter. Anirem a fons. Hi intervindrà la tècnica. Al cargol de manyà i a la cinta contínua, el gran home i l’home petit són iguals, si tenim en compte la seva estatura. La personalitat! Ja els antics assiris, viuda Begbick, representaven la personalitat com un arbre que s’expandeix. I com s’expandeix! I després torna a replegar-se, viuda Begbick. Què diu Copèrnic? Què és allò que gira? La terra gira. La terra, és a dir l’home. Segons Copèrnic. O sigui que l’home no és al centre. Ara, doneu una ullada a tot això. Pot ser el centre? És històric. L’home no és res! La ciència moderna ha demostrat que tot és relatiu. Això, què vol dir? La taula, el banc, l’aigua, el calçador, tot relatiu. Vós, viuda Begbick, jo…, relatius. Mireu-me als ulls, viuda Begbick, un moment històric. L’home és al centre, però només relativament. (Se’n van tots dos).