6. LA CANTINA
Molt entrada la nit. En GALY GAY seu en una cadira de fusta i dorm. Apareixen els tres soldats a la finestra.
POLLY.— Encara hi és. Oi que sembla un mamut irlandès?
URIA.— Potser no ha volgut anar-se’n perquè plovia.
JESSE.— No ho sabem. Però ara el tornarem a necessitar.
POLLY.— No creieu que en Jip tornarà?
JESSE.— Uria, jo sé que en Jip no tornarà més.
POLLY.— És gairebé impossible dir-ho per segona vegada a aquest bastaix.
JESSE.— Què penses, Uria?
URIA.— Penso que me’n vaig a clapar.
POLLY.— Però si ara aquest home s’alça i surt per la porta, els nostres caps perillaran.
JESSE.— Segur. Jo també me’n vaig a jeure. No podem demanar massa d’un sol home.
POLLY.— Em sembla que el millor que podem fer és anar-hi tots, a clapar. Això resulta massa depriment i la veritat és que la pluja té la culpa de tot.
(Se’n van tots tres).