2. CARRER DAVANT LA PAGODA DEL DÉU GROC

JESSE.— Alto tot déu! Kilkoa! Això és Kilkoa, la ciutat de Sa Majestat on l’exèrcit es concentra per a una guerra prevista des de fa molt temps. Hem arribat amb cent mil soldats més i amb unes ganes boges de posar ordre a la frontera nord.

JIP.— Per això ens cal cervesa. (Es desploma).

POLLY.— Així com s’han d’omplir de combustible els potents carros blindats de la nostra reina, perquè els puguem veure rodar per les maleïdes carreteres d’aquest inacabable país d’or, així mateix la cervesa és indispensable per als soldats.

JIP.— Quanta cervesa ens queda?

POLLY.— Som quatre homes. Ens en queden quinze ampolles. Això vol dir que ens hem de fer amb vint-i-cinc ampolles més.

JESSE.— Per a això calen diners.

URIA.— Hi ha gent que no es fia dels soldats, però penseu que només una d’aquestes pagodes té més metall a dintre que tot el que necessita un regiment per a anar de Londres a Calcuta.

POLLY.— Aquest suggeriment del nostre estimat URIA en relació amb una pagoda (ruïnosa i cagada de les mosques, sí! Però potser farcida de metalls preciosos) mereix tota mena de consideracions humanes.

JIP.— El que jo necessito és beure més, POLLY.

URIA.— Estigues tranquil fillet! Aquesta Àsia té un forat on et podràs ficar tranquil·lament.

JIP.— URIA, URIA, la meva mare em deia sovint: tu pots fer-ho tot, JERAIAH del meu cor, però guarda’t de la pega, i aquí fa olor de pega.

JESSE.— La porta només és ajustada. Compte, URIA! Segur que darrera hi ha alguna trampa diabòlica.

URIA.— Aquesta porta oberta no la podem passar.

JESSE.— Ben dit! Les finestres, per què hi són?

URIA.— Cal que feu una tira ben llarga i un llaç que faci d’ham amb les vostres corretges per tal de pescar la caixeta de les almoines. Així.

(Van cap a la finestra. L’Uria trenca un vidre, mira l’interior i comença la pesca).

POLLY.— Has pescat alguna cosa?

URIA.— No, però m’ha caigut el casc a dintre.

JESSE.— Dimoni! No pots tornar al campament sense casc!

URIA.— Ja us dic jo que pesco cada cosa! És terrible aquesta santa casa. Mireu! Rateres, ceps!

JESSE.— Deixem-ho córrer! Això no és un temple normal, això és una trampa.

URIA.— Un temple és un temple. Haig de treure el casc.

JESSE.— Arribes al fons?

URIA.— No.

JESSE.— Potser podré fer saltar el forrellat de la porta de la quadra.

POLLY.— Que no et carreguis el temple!

JESSE.— Ai! Ai! Ai!

URIA.— Què et passa?

JESSE.— La mà a dintre!

POLLY.— Nois, pleguem!

JESSE.— (Indignat). Pleguem? Cal que recuperi la meva mà!

URIA.— I el meu casc també és a dins.

POLLY.— Doncs haurem de passar per la paret.

JESSE.— Ai! Ai! (Treu la mà d’una estrebada, està tota plena de sang). Me la pagaran, aquesta mà! Ara sí que no em tiro enrere. Una escala, de pressa!

URIA.— Alto! Primer doneu-me els passaports! Els passaports militars no es poden fer malbé! Un home podem substituir-lo, però ja no queda res sagrat, si no hi ha un document militar.

(Li donen els passaports militars).

POLLY.— Polly Baker.

JESSE.— Jesse Mahoney.

JIP.— (S’apropa tot arrossegant-se). Jeraiah Jip.

URIA.— Uria Shelley. Tots del vuitè regiment. Guarnició de Kankerdan, secció de metralladores. Caldrà evitar el tiroteig, perquè foradaríem el temple! Endavant! (L’URIA, en JESSE i en POLLY es fiquen a la pagoda).

JIP.— (Cridant des de fora). Jo vigilaré! Així no hi hauré entrat! (A dalt en una lluerna, apareix la cara groga del BONZE WANG). Bon dia! Sou el propietari? Molt bonic, aquest lloc!

URIA.— (Des de dintre). Ara passa’m el ganivet, Jesse, haig de forçar la caixa de les almoines.

(El SENYOR WANG somriu, i també ho fa en JIP).

JIP.— (Al bonze). És horrorós formar part d’aquesta colla d’hipopòtams. (La cara del bonze desapareix). Sortiu! Al primer pis hi ha un home!

(A dintre sonen timbres elèctrics a intervals regulars).

URIA.— Vigila on et fiques! Què passa, Jip?

JIP.— Hi ha un home al primer pis!

URIA.— Un home? Fora de seguida! Ep!

TOTS TRES.— (Criden i reneguen a l’interior). Treu el peu! —Deixa! Ara ja no el puc moure, el peu! Se m’hi ha quedat la bota enganxada! No t’arronsis, ara, Polly! Mai! —La guerrera, Uria! —Una guerrera, tant se val! L’hem de volar, aquest temple! Què passa? —Redéu, ara se m’han enganxat els pantalons! Això ve de les presses! Aquesta mula d’en Jip!

JIP.— Heu trobat alguna cosa? Whisky? Rom? Gin? Conyac? Cervesa?

JESSE.— L’Uria s’ha fet un set als pantalons amb una canya de bambú, i la bota d’en Polly, la del peu sa, ha quedat enganxada en un cep de ferro.

POLLY.— I en Jesse està penjat d’un fil elèctric.

JIP.— Ja m’ho pensava. Per què no entreu per la porta, quan us fiqueu en una casa?

(En JIP entra per la porta. Els altres tres pugen a la part alta del temple i surten a l’exterior. Estan pàl·lids, van plens de sang i amb els vestits esparracats).

POLLY.— Això clama venjança!

URIA.— En aquest temple no es lluita d’una manera honrada! Això és bestial!

POLLY.— Vull veure sang!

JIP.— (Des de dintre). Ei!

POLLY.— (A la teulada, avança amb ganes de fer mal i li queda la bota enganxada). Se m’ha enganxat l’altra bota!

URIA.— Ara sí que m’ho carrego tot!

(Tots tres baixen i apunten la metralladora contra la pagoda).

POLLY.— Foc!

(Disparen).

JIP.— (Des de dintre). Ai! Què feu?

(Tots tres amb cara d’espantats).

POLLY.— On ets?

JIP.— (Des de dintre). Aquí! M’heu travessat un dit!

JESSE.— Però què dimoni fas en aquesta ratera, animal?

JIP.— (Apareix a la porta). Volia anar a prendre els diners. Teniu.

URIA.— (Content). El més borratxo de tots ha estat, naturalment, el qui, només estirant la mà, ha agafat els diners. (Fort). Au, surt de seguida per aquesta porta!

JIP.— (Treu el cap per la porta). Per on dius?

URIA.— Per la porta!

JIP.— Oh, què és això?

POLLY.— Què té, ara?

JIP.— Mireu!

URIA.— Encara més?

JIP.— Els meus cabells! Oh, els meus cabells! No puc anar ni endavant ni endarrere! Oh, els cabells! Han quedat enganxats amb alguna cosa! Uria, mira amb què se m’han enganxat els cabells! Oh, Uria, treu-me d’aquí! Estic lligat pels cabells!

(En POLLY s’apropa de puntetes a en JIP i li mira els cabells des de dalt).

POLLY.— Té els cabells enganxats al marc de la porta.

URIA.— (Cridant). El ganivet, Jesse! Caldrà tallar-los!

(L’URIA allibera en JIP, que avança trontollant).

POLLY.— (Divertit). Ja me l’han tonsurat!

(Examinen el cap d’en JIP).

JESSE.— També hi ha deixat un tros de cuir cabellut.

URIA.— (Mira als altres dos, després riu amb una fredor glacial). Aquesta tonsura ens delata.

JESSE.— (Amb un esguard penetrant). És una ordre de detenció vivent!

(L’URIA, en JESSE i en POLLY deliberen).

URIA.— Anirem al campament, agafarem unes tisores, després tornarem aquí i el pelarem al zero, perquè no es vegi la clapa. (Torna els passaports militars). Jesse Mahoney!

JESSE.— (Pren el passaport). Jesse Mahoney!

URIA.— Polly Baker!

POLLY.— (Pren el passaport). Polly Baker!

URIA.— Jeraiah Jip! (En JIP vol aixecar-se). El teu me’l quedaré jo. (Assenyala un palanquí al centre del pati). Seu en aquesta caixa de pell i espera que es faci fosc.

(En JIP es fica dins el palanquí. Els altres tres se’n van movent el cap, desfets. Quan són fora, apareix el BONZE WANG a la porta de la pagoda, arrenca uns quants cabells dels que hi han quedat enganxats i se’ls mira).