1. KILKOA

GALY GAY.— (Està assegut un matí a la seva cadira i diu a la seva dona). Dona, avui, d’acord amb el que guanyem, he decidit de comprar un peix. Això encara s’ho pot permetre un bastaix que no beu, que fuma molt poc i que gairebé no té vicis. ¿Què et sembla? ¿Haig de comprar un peix gros, o bé en necessites un de petit?

DONA.— Un de petit.

GALY GAY.— I quina mena de peix necessites?

DONA.— M’agradaria una bona palaia. Però, alerta amb les peixateres! Els agraden els homes i tu tens el caràcter dèbil. Galy Gay.

GALY GAY.— És veritat, però espero que deixaran en pau un pobre bastaix del port.

DONA.— Tu ets com un elefant, la bèstia més pesada de totes, però veloç com un tren de càrrega, quan es tracta de córrer. I després hi ha aquests soldats, que són la gent pitjor del món; i que diu que arriben a l’estació a carretades. Segur que tots deuen voltar pel mercat i encara gràcies que no robin ni matin. També ells són perillosos per a un home sol, perquè sempre van en grups de quatre.

GALY GAY.— A un pobre bastaix del port no li faran res.

DONA.— No se sap mai.

GALY GAY.— Posa a bullir l’aigua per al peix, perquè ja tinc gana i espero tornar d’aquí a deu minuts.