11. TIBET ENDINS, HI HA LA FORTALESA DE SIR EL DCHWOR

VEUS.— (Del darrera). No podem tirar endavant! Aquí tenim la fortalesa de Sir El Dchwor, que bloqueja el pas cap al Tibet.

VEU DE GALY GAY.— (Darrera el turó). De pressa, de pressa! Que no fem tard!

(Apareix amb un canó sense tub damunt les espatlles). Au, fora del vagó i a la batalla! Això m’agrada! Un canó et dóna responsabilitat!

JIP.— Escolti, ¿no ha vist una secció de metralladores amb només tres homes?

GALY GAY.— (Impàvid com un elefant de l’exèrcit). Això no existeix, senyor soldat. La nostra secció, posem per cas, té quatre homes. Un home a la teva dreta, un altre a l’esquerra i al darrera un altre home, i així és com cal anar, per poder passar per qualsevol congost.

BEGBICK.— (Apareix amb un tub de canó a l’espatlla). Ei, no corris tant, Jippie! Corres així perquè tens el cor com un lleó.

(Apareixen els tres soldats, que traginen tot gemegant els seus canons).

JIP.— Ei, Uria, ei, Jesse, ei, Polly! Ja torno a ser aquí!

(Els tres soldats fan com si no el veiessin).

JESSE.— Hem de muntar immediatament la metralladora.

URIA.— Les canonades ja són tan fortes, que no em sento ni a mi mateix.

POLLY.— Hem de tenir els ulls clavats amb tremenda insistència a la fortalesa de Sir El Dchwor.

GALY GAY.— I jo vull ser el primer de disparar. Qualsevol cosa que ens barri el pas, cal eliminar-la. No podem fer esperar tots aquests senyors que ens vénen darrera. La muntanya no serà destruïda. Jesse, Uria, Polly, la batalla comença i ja sento dintre meu l’ànsia de clavar les dents al coll de l’enemic. (Munten el canó amb la viuda BEGBICK).

JIP.— Ei, Jesse, ei, Uria, ei, Polly! Com esteu? Feia molt de temps que no us veia. M’havia quedat una mica enrere, sabeu? Espero que no hàgiu tingut problemes per culpa meva. No podia venir més de pressa. I ara puc dir que estic ben content de tornar a estar amb vosaltres. Però perquè no em dieu res?

POLLY.— En què podem servir-lo, senyor?
(POLLY posa un plat d’arròs damunt el canó d’en GALY GAY).
¿Et vols menjar la teva ració d’arròs, ara que la batalla és a punt de començar?

GALY GAY.— Dóna’m. (Menja). Bé, doncs ara em menjo la meva ració d’arròs, després em donen la mesura de whisky que em correspon, i tot menjant i bevent, observo aquesta fortalesa de muntanya, per trobar-hi el punt flac. I tot ho tindrem fàcil.

JIP.— Fas una veu diferent, POLLY, però veig que encara ets de la broma. Resulta que jo estava ocupat en una empresa que anava força bé, però l’he haguda de deixar. Naturalment, per vosaltres. No esteu pas enfadats?

URIA.— L’única cosa que us hem de dir és que, pel que sembla, us heu equivocat de porta.

POLLY.— No us coneixem de res.

JESSE.— Podria ser que ens haguéssim vist alguna vegada. Però l’exèrcit té una quantitat enorme de material humà, senyor!

GALY GAY.— Vull una altra ració d’arròs. Tu, Uria, encara no has portat la teva ració.

JIP.— La veritat és que sou ben diferents d’abans, sabeu?

URIA.— Això sí que pot ser. Així és la vida dins l’exèrcit.

JIP.— Però si sóc el vostre camarada JIP!

(.Els altres tres riuen. En GALY GAY també es posa a riure, i els altres tres deixen de fer-ho).

GALY GAY.— Una altra ració! Avui tinc una gana terrible, ara que s’acosta la batalla; perquè aquesta fortalesa de muntanya m’agrada cada vegada més.

(En POLLY li dóna un tercer plat).

JIP.— Qui és aquest que es cruspeix les vostres racions?

URIA.— Això és cosa nostra. No interessa ningú.

JESSE.— Mireu, vós no podríeu ser mai el nostre Jip. El nostre Jip mai no ens hauria traït ni abandonat. El nostre Jip no hauria permès que el retinguessin. Per això vós no podeu ser el nostre Jip.

JIP.— Sí que el sóc! Segur!

URIA.— Proves! Proves!

JIP.— De debò que cap de vosaltres no em vol conèixer? Doncs escolteu-me i preneu nota del que us diré. Sou gent dura, i avui ja es poden comptar amb els dits els dies que falten per a la vostra fi. Doneu-me el meu passaport!

GALY GAY.— (S’apropa a en JIP amb el seu últim plat a les mans). Et deus equivocar. (Torna cap als altres). Està tocat del bolet. (A en JIP). Fa gaire que no heu menjat? Voleu un got d’aigua? (Torna enrere). Cal no excitar-lo. (A en JIP). No sabeu a qui pertanyeu? No hi fa res. Seieu aquí tranquil·lament, fins que la batalla s’haurà decidit. Us demanem que no us acosteu allí on sonen els canons, perquè per fer-ho cal una gran presència d’ànim. (Als altres tres). No sap de què se les heu. (A en JIP). És clar que necessiteu un passaport. ¿Qui us deixaria anar pel món sense passaport? Ah, Polly, vés a la caixa dels canons, on hi ha el petit megàfon, i treu-ne el vell passaport d’aquell Galy Gay, que un dia em vau endossar a mi. (En POLLY hi corre). Un home que s’ha passat molt de temps en aquelles terres baixes on el tigre i el jaguar s’ensenyen les dents, sap fins a quin punt és convenient portar a sobre alguna cosa impresa, perquè avui en dia ens volen fer perdre el nom per tots cantons, i per això sé molt bé el que val un nom. Oh, xicots, ¿per què no em vau donar directament el nom de Ningú, en lloc de dir-me Galy Gay? Són bromes perilloses. Haurien pogut acabar en punta. Però us dic una cosa: tirem-hi un vel. (Dóna el passaport a en JIP). Aquí teniu el passaport. Preneu-lo. Desitgeu alguna altra cosa?

JIP.— Ben mirat, tu ets el millor de tota aquesta colla. Almenys tens cor. Però a vosaltres, us maleeixo.

GALY GAY.— Perquè no us calgui sentir gaires coses com aquesta, vull fer força soroll amb el canó. Ensenyeu-me com va, viuda Begbick!

(Tots dos apunten el canó cap a la fortalesa i comencen a carregar-lo).

JIP.— El vent glaçat del Tibet us xuclarà fins al moll dels ossos, no sentireu mai més la campana del port de Kilkoa, diables! Però haureu de marxar fins a la fi del món; i després haureu de refer el camí, unes quantes vegades. El mateix diable, el vostre mestre, no us voldrà al seu costat quan sereu vells, i haureu de caminar i caminar pels deserts de Gobi, dia i nit, pels verds i onejants camps de sègol de Gal·les, i tot plegat us caurà al damunt perquè heu fet traïció a un camarada vostre. (Se’n va).

(Els tres soldats callen).

GALY GAY.— Molt bé, i ara engegaré les cinc canonades!

(Sona el primer dispar).

BEGBICK.— (Fumant un cigar). Tornes a fer reviure la casta d’aquells grans soldats que, en altre temps, feien de l’exèrcit una cosa terrible. Cinc individus com aquells eren un perill greu per a una dama.

(Segon dispar).

Tinc proves que, a la batalla del riu Tschadse, uns quants individus de la companyia, i no pas dels pitjors, somiaven amb els meus petons. Una nit amb Leokadja Begbick era prou perquè renunciessin a la beguda i estalviessin dues setmanades. Duien noms tan famosos com el de Gengis Kan, noms coneguts des de Calcuta a Cooch Behar.

(Tercer dispar).

Una bona abraçada de la seva irlandesa els posava la sang a to. Podeu llegir al «Times» amb quina fredor van combatre a les batalles de Bourabay, Kamatkura i Daguth.

(Quart dispar).

GALY GAY.— I ara, tot allò que no és muntanya, se’n va avall!

(De la fortalesa de Sir El Dchwor comença a sortir fum).

POLLY.— Mireu!

GALY GAY.— Sensacional! Deixeu-me sol, que he sentit el regust de la sang!

FAIRCHILD.— Ei, tu, què hi fas, aquí? Mira allí a l’altra banda! Bé, ara em trobo fins al coll dins el formiguer, perquè tu ets capaç de carregar-te el Hindukusch. La meva mà no es mou. (Sosté el revòlver de l’exèrcit apuntant cap a en GALY GAY). No tremola gens ni mica. Es ben senzill. Ara veus el món per última vegada.

GALY GAY.— (Carregant àvidament el canó). Una altra canonada. Una altra i prou! La que fa cinc i prou!

(Cinquè dispar. Dins el congost s’alcen crits d’entusiasme: «La fortalesa de Sir El Dchwor, que ens barrava el pas cap al Tibet, ha caigut! L’exèrcit avança cap al Tibet»).

FAIRCHILD.— Bé. Torno a sentir el pas de marxa de les tropes, com ho tenia per costum, i ara també vaig a enfrontar-me amb aquest home. (Es planta davant d’en GALY GAY). Qui ets?

VEUS DE SOLDATS.— (Des de baix). Qui és l’home que ha fet caure la fortalesa de Sir El Dchwor?

GALY GAY.— Un moment. Polly, dóna’m aquest petit megàfon que hi ha a la caixa de municions, i així els diré qui és.

(En POLLY va a buscar el megàfon i el passa a en GALY GAY).

GALY GAY.— (A través del megàfon). Sóc jo, un de vosaltres, Jeraiah Jip!

JESSE.— Visca Jeraiah Jip, la màquina de matar humana!

POLLY.— Mireu!

(La fortalesa ha començat a cremar. S’alça un crit de terror, de moltes veus).

UNA VEU DISTANT.— S’ha incendiat la fortalesa de Sir El Dchwor, que albergava set mil refugiats de la província de Sikkim; camperols, artesans i comerciants, la majoria gent treballadora i pacífica!

GALY GAY.— Oh… Què se me’n dóna! Els uns criden per aquí i els altres criden per allà!

I jo sento dintre meu
L’ànsia de clavar les dents
Al coll de l’enemic,
L’instint ancestral d’estossinar
Famílies senceres,
De complir el meu deure
De conqueridor.
Doneu-me els vostres passaports!

(Li lliuren els passaports).

POLLY.— Polly Baker.

JESSE.— Jesse Mahoney.

URIA.— Uria Shelley.

GALY GAY.— Jeraiah Jip. Endavant! A passar la frontera de les muntanyes nevades del Tibet!

(Se’n van tots quatre).