116

Hardin

—No —menteix, i es posa de puntetes per intentar agafar-me la capsa que tinc a la mà esquerra. La pujo més amunt.

—L’etiqueta posa el meu nom —puntualitzo, i mira a terra.

Per què li fa tanta vergonya?

—Et… et vaig comprar uns regals, però ara semblen una bestiesa, i no cal que els obris.

—Els vull obrir —dic, i m’assec al llit. No hauria d’haver trencat aquesta cadira horrorosa.

Sospira i no es mou de l’altra punta de l’habitació mentre estiro el cel·lo del paper d’embolicar. Estic una mica irritat amb la quantitat de cel·lo que ha posat en aquesta capsa, però reconec que estic una mica…

… il·lusionat.

No ben bé il·lusionat, però content. No recordo l’última vegada que vaig rebre un regal d’aniversari, ni de la mare. Des de ben petit vaig agafar l’actitud de menysprear els aniversaris, i em portava tan malament amb qualsevol regal que em fes la meva mare, que senzillament va deixar de fer-me’n abans que fes setze anys.

El meu pare enviava felicitacions merdoses amb un xec a dins cada any, però jo em divertia calant-hi foc, fins i tot em vaig pixar en la que em va enviar quan vaig fer dinou anys. Quan finalment obro la capsa, hi ha un munt de coses a dins.

Primer un exemplar atrotinat d’Orgull i prejudici, que, quan l’agafo, empeny la Tessa a acostar-se i arrabassar-me’l

—És una estupidesa… com si no hi fos —diu, però és evident que és l’últim que faré.

—Per què? Torna-me’l —exigeixo parant la mà.

Quan em poso dret, sembla recordar que no podrà guanyar aquesta batalla per raons òbvies i em deixa el llibre a les mans. El fullejo i veig que hi ha fragments ressaltats en groc per tot el llibre.

—Te’n recordes que em vas parlar de subratllar Tolstoi? —pregunta, amb les galtes vermelles com un pebrot.

—Sí?

—Doncs… jo també ho feia —reconeix, i em mira als ulls.

—De debò? —pregunto, i obro per una pàgina que està gairebé tota groga.

—Sí. Sobretot amb aquest llibre; no cal que te’l tornis a llegir. Només vaig pensar… Sóc un desastre fent regals, sé que ho sóc.

No ho és. M’encantaria veure les paraules a la seva novel·la preferida que li recorden a mi. És el millor regal que em podrien fer. Són aquestes coses senzilles, aquestes coses les que em donen esperança que podem funcionar, el fet que tots dos fèiem les mateixes coses, llegint Jane Austen, quan encara no sabíem que existíem.

—No és veritat —dic, i torno a seure al llit.

Em poso la novel·la sota la cuixa perquè no intenti prendre-me-la una altra vegada. Faig petar la llengua quan trec un altre objecte de la capsa.

—Per a què és això? —pregunto amb un somriure, aixecant la carpeta de pell.

—Per a la feina, aquella cosa que fas servir s’està trencant i està molt desorganitzada. Veus? Aquesta té etiquetes per a cada setmana o per a cada tema, el que prefereixis. —Somriu.

Aquest regal em fa gràcia perquè sempre em fixo com s’esgarrifa quan entaforo els papers a la meva vella carpeta. Em nego a deixar que me l’organitzi malgrat els seus múltiples intents, i sé que la fa tornar boja. No vull que vegi què hi ha a dins.

—Gràcies. —Ric.

—Això no és ben bé un regal d’aniversari. El vaig comprar fa temps i et volia llençar la vella, però no en vaig trobar mai l’oportunitat —reconeix rient.

—Això és perquè sempre la tinc a la vista perquè sabia que en portaves alguna de cap —dic.

Em falta obrir la bossa i aquesta vegada també em fa riure.

«Kickboxing» és el primer que veig a la targeta.

—És un curs d’una setmana de kickboxing al gimnàs del costat… de casa. —Somriu, encantada amb el seu enginyós regal.

—I què et fa pensar que estic interessat a fer kickboxing?

—Saps per què.

Perquè alliberi part de la ira és la resposta evident.

—No ho he fet mai.

—Pot ser divertit —diu.

—No tant com trencar-li la cara a algú sense floritures —dic, i es posa seriosa.

—És broma —dic, i agafo el cedé que encara queda a la bossa.

El malparit que porto a dins es vol burlar d’ella per comprar un cedé quan em puc descarregar l’àlbum fàcilment. Em divertiré sentint-la cantussejar; suposo que és el segon de The Fray.

Estic segur que ja se sap de memòria la lletra de les cançons i estarà encantada d’explicar-me el significat de totes quan les escoltem al cotxe.