69

Hardin

Se li posa la pell de gallina quan li passo els dits pels braços. Sé que té fred, però m’agrada pensar que en part és per culpa meva. Tanco els dits més fort sobre els seus braços quan es belluga a la meva falda, i l’empenyo sobre meu per crear la fricció que vull i necessito. No havia volgut mai tant ningú, ni tan sovint.

M’he tirat moltes noies, sí, però era només per l’emoció, per presumir, no va ser mai per la intimitat com ho és amb la Tess. Amb ella, és per la sensació, per la manera com se li posa la pell de gallina quan la toco, la manera com es queixa perquè tenir pell de gallina l’obliga a depilar-se més sovint, i jo faig cara d’exasperació tot i que ho trobo divertit, com somica quan li agafo el llavi amb les dents i fa aquell soroll quan el deixo anar, i sobretot per com fem una cosa que és només nostra. Ningú ha estat mai així amb ella ni ho estarà mai.

Estira les mans enrere per descordar-se els sostenidors i li xuclo la pell per sobre la copa.

L’aturo.

—No tenim gaire temps —li recordo, i fa morros i encara la vull més.

—Doncs corre i despulla’t —exigeix.

M’encanta que cada dia que passi estigui més còmoda amb mi.

—Saps que no se m’ha de dir dues vegades. —L’agafo pels malucs, l’aixeco i la deixo al sofà un moment.

Em trec els pantalons curts i els calçotets i li faig un gest perquè s’estiri. Agafo un condó de la cartera de sobre la taula, i ella es treu els pantalons, aquells maleïts pantalons de ioga. En tots els meus vint anys de vida, no havia vist res de tan sexy. No tinc ni puta idea de què és, potser com se li arrapen a les cuixes, mostrant totes les corbes, o potser perquè mostren el seu cul perfectament, però sigui com sigui haurà de ser el que es posi per estar per casa.

—De debò que has de buscar un mètode anticonceptiu. No els vull continuar fent servir —remugo, i ella assenteix, mirant com els meus dits desenrotllen el condó.

Però ho dic seriosament i l’hi recordaré cada matí.

La Tessa em sorprèn estirant-me el braç per fer-me seure al sofà al seu costat.

—Què? —pregunto; sé perfectament el que fa però vull que ho digui. M’encanta la seva innocència, però sé que és molt més agosarada del que es permet reconèixer, una altra faceta que només conec jo.

Em mira indignada i tenim poc temps, o sigui que decideixo no provocar-la més. M’assec i immediatament me la poso a sobre, i fico els dits als seus cabells i acosto els llavis als seus. M’empasso els gemecs i el crits que surten dels seus llavis quan l’abaixo amb mi a dins. Tots dos sospirem i se li posen els ulls en blanc d’una manera que fa que gairebé m’escorri allà mateix.

—La pròxima vegada ho farem a poc a poc, bonica, però aquesta vegada només tenim uns minuts. D’acord? —gemego a la seva orella mentre ella gira els malucs.

—Mmm… —gemega.

M’ho prenc com un senyal per incrementar el ritme. L’agafo per l’esquena i l’acosto més perquè els nostres pits es toquin, i aixeco els malucs alhora que ella gronxa els seus. La sensació és indescriptible; amb prou feines puc respirar quan ens movem tots dos més de pressa. No tenim gaire temps i per variar em moro per acabar de pressa.

—Parla’m, Tess —imploro, sabent que serà tímida, però esperant que si barrino fort dintre seu i li estiro amb prou força els cabells, tindrà el valor de parlar d’aquella manera que ha fet alguna vegada.

—D’acord… —Panteixa i es mou més de pressa—. Hardin… —Té la veu tremolosa i es mossega el llavi per calmar-se, cosa que m’excita encara més. Començo a sentir la pressió a l’estómac—. Hardin, quin gust que em dónes… —Agafa confiança i renego en veu baixa—. Ja estàs somicant i encara no he dit res —es vanta. El seu to petulant em porta al límit i no puc més.

El cos li tremola i es posa rígid i miro com arriba al clímax. És com si sempre fos igual —si no més— de captivadora quan s’escorre. És per això que no en tinc mai prou ni en tindré mai.

Un truc a la porta ens treu del nostre estat gairebé sedat de postorgasme, i salta de sobre meu immediatament. Recull la samarreta de terra mentre jo em trec el condó usat i recullo la roba de terra.

—Un moment —crido. La Tessa encén una espelma i comença a arreglar els coixins del sofà—. Per què encens una espelma? —pregunto mentre em vesteixo i vaig cap a la porta.

—Fa olor de sexe aquí dins —xiuxiueja, malgrat que l’empleat de manteniment no la pot sentir.

Es passa els dits pels cabells frenèticament, i jo responc fent petar la llengua i brandant el cap abans d’obrir la porta. L’home que hi ha a la porta és alt, més alt que jo, i té barba. Els cabells castanys li arriben a les espatlles i sembla que tingui almenys cinquanta anys.

—La calefacció s’ha espatllat, oi? —pregunta amb veu rogallosa. És evident que ha fumat massa.

—Sí, per què creu que estem a sota zero aquí dins? —contesto, i observo com mira la meva Tessa.

Havia d’estar ajupida per agafar el carregador del mòbil del cistell de sota la taula. I havia de portar el coi de pantalons de ioga. I aquest home llardós de la maleïda barba li havia de mirar el cul. I ella havia d’aixecar-se tan fresca sense assabentar-se de res.

—Ei, Tess, per què no vas a l’habitació mentre ho arreglen —dic—. No fa tant de fred.

—No, no passa res. Em quedaré amb tu. —Arronsa les espatlles i s’asseu a la butaca.

Se m’esgota la paciència i quan aixeca els braços per sobre el cap per recollir-se els cabells i pràcticament està fent un espectacle per a aquest malparit, m’he d’esforçar molt per no treure-la arrossegant de la sala.

La dec estar mirant amb mala llet perquè em mira desconcertada.

—D’acord —diu.

Recull els llibres i se’n va a l’habitació.

—Arregli-ho d’una vegada —etzibo al vell pervertit. Es posa a treballar en silenci i no diu res; potser és més llest del que em pensava.

Al cap d’uns minuts, el mòbil de la Tessa vibra sobre la taula, i l’agafo per contestar jo mateix quan veig que a la pantalla surt «Kimberly».

—Digui’m?

—Hardin?

La veu de la Kimberly és tan aguda que no sé com en Christian ho pot suportar. Deu ser el seu físic el que el va atraure. En un club, segurament, on no la sentia gaire bé.

—Sí. Vaig a avisar la Tess…

Obro la porta de l’habitació i trobo la Tessa estirada bocaterrosa al llit amb un bolígraf a la boca, i bellugant els peus enlaire.

—La Kimberly al telèfon —explico, i llanço el mòbil al llit al seu costat.

L’agafa de seguida.

—Ei, Kimberly, què hi ha? —Passen uns segons i diu—: Oh, no! Pobre!

La miro amb una cella alçada, però no em veu.

—Ah… entesos… deixa’m que en parli amb en Hardin. Només tardaré un segon, segur que li semblarà bé. —Es treu el mòbil de l’orella i tapa la part de baix amb la mà—. En Christian ha agafat una grip estomacal i la Kim l’ha de portar a l’hospital. No és greu, però la cangur no hi pot anar —diu en veu baixa.

—I? —Arronso les espatlles.

—No tenen ningú per vigilar l’Smith.

—Iiiii es pot saber per què m’ho expliques?

—Vol saber si podem. —Es mossega l’interior de la galta.

No deu pas insinuar que vol fer de cangur al marrec.

—Si podem què?

La Tessa sospira.

—Fer de cangurs, Hardin.

—No. De cap manera.

—Per què no? És molt bon nano —suplica.

—No, Tessa, no som una guarderia. Ni parlar-ne, digues a la Kim que li doni Tylenol i sopa de pollastre i avall.

—Hardin… és amiga meva i ell és el meu cap… i està malalt. Em pensava que l’apreciaves —diu, i se’m fa un nus a la panxa.

I tant que l’aprecio. Ens va fer costat, a la meva mare i a mi, quan el meu pare no parava de cagar-la, però això no vol dir que vulgui vigilar el seu fill quan ja haig d’anar a un partit d’hoquei amb en Landon demà.

—He dit que no —dic, amb fermesa. L’última cosa que necessito és un marrec empipador amb bigoti de suc emprenyant pel pis.

—Sisplau, Hardin —suplica—. No tenen ningú més. Siiiisplau.

Sé que acabarà dient que sí igualment; només em fa la rosca. Sospiro derrotat i veig com se li dibuixa un gran somriure a la cara.