Biniali (Mallorca), 5 de març de 1988

Biniali (Mallorca), 5 de març de 1988

Estimat Toni,

T’escric sense haver rebut cap carta teva perquè he fet un petit descobriment que et pot ser útil en les teves investigacions: ahir vaig sopar amb n’Aina Miró-Picó… Ep, no pateixis, no li vaig parlar de res del teu afer! Ja sé que fins i tot a mil quilòmetres de distància, convé ser discrets, sobretot amb una història tan enrevessada com la que estàs vivint.

Doncs bé, després de parlar de llibres, d’editors, d’escriptors i una mica de política —n’Aina és una activista de la vella escola i una d’aquelles persones que encara no s’ha desencisat de la democràcia a l’espanyola—, vaig parlar de París, del temps que feia que no hi estava i de les ganes que tenia d’anar-hi. Va ser un esquer per mirar d’esbrinar si tenia algun parentiu amb en Tomeu Miró-Picó, sense haver-li-ho de preguntar directament, per no aixecar cap mena de sospita. I va funcionar molt millor del que m’esperava. T’ho explico en forma de diàleg, amb la màxima literalitat que puc. (Perdona’m aquesta francesilla de novel·lista).

JAUME.—Ahir llegia a la premsa que en Miquel Barceló (en Barceló és un excel·lent pintor mallorquí que està obtenint un gran èxit arreu del món i que em consta que és molt amic de n’Aina) ha fet una exposició amb gran èxit a París… M’hauria agradat molt anar-hi, fa tant de temps que no vaig a París…

AINA.—Idò jo hi vaig anar per ses festes.

JAUME.—¡Quina enveja, noia! ¿Hi havies estat abans, oi?

AINA.—¡I tant! Hi tenc un germà que hi estudia… ¿No te n’havia parlat mai d’en Tomeu? És un savi.

JAUME.—¿Un savi?

AINA.—Sí, està preparant es seu doctorat a s’Escola Politècnica. Investiga no sé què a n’es Laboratori de Física dels Estats Transitoris de sa Matèria baix ses ordres d’un tal doctor Morel.

JAUME.—Doncs així sí que deu ser un savi… Segons tinc entès, l’Escola Politècnica és una de les més selectes d’Europa…

AINA.—Mon germà sempre ha tengut molt de cap pes estudis. De nin ja era una llumanera. Va fer sa carrera de físiques a Barcelona i no sé com s’ho va muntar per anar a París.

JAUME.—Bé, i digues, ¿què vau fer tu i ton germà a la Ville Lumière?

AINA.—Poqueta cosa, junts, aquest pic. En Tomeu tenia una al·lota i no va estar gens per mi…

JAUME.—¿Una al·lota? Jo em pensava que els savis no tenien temps per aquestes coses… ¿La vas conèixer? ¿Era francesa o mallorquina?

AINA.—Francesa, me pareix. De per la Bretanya. Tenia un nom raríssim: Güendolin o Gwenhaël… La vaig veure un dia, sí. En Tomeu mos va dur a sopar en un restaurant grec de devora Nôtre Dame. Però xerrava un francès tan tancat que no mos vàrem entendre gaire.

JAUME.—¿I va de debò?

AINA.—No ho sé. Pareixien molt encarammelats… I en Tomeu no és un picador, o sia que… Me va dir que no digués res a sa família, encara, perquè primer volia fer es doctorat i després ja veuríem…

No sé si aquest descobriment et pot ajudar en res, però com a mínim ara sabem que el teu amic Miró-Picó tenia un veritable flirt amb la Gwenhaël.

Jo de tu parlaria amb ell i miraria que t’expliqués la veritat. ¿És normal, mantenir relacions sentimentals a l’EP? I si ho és, ¿per què mantenir-les tan amagades?

Espero les teves notícies. No et podré enviar la carta fins demà passat que tornaré a Palma, a correus, per certificar un article.

Una abraçada,

Jaume

* * *

Biniali, 8 de març de 1988

Estimat Toni,

Just quan estava a punt d’anar cap a Palma per enviar-te la carta, he rebut la teva. El servei de correus mallorquí funciona millor del que em pensava. ¡En tot cas, són les meves dots de detectiu les que arriben tard!

Estava convençut que el descobriment que havia fet a Palma, amb n’Aina Miró Picó, et seria de gran utilitat i resulta que tu ja ho sabies! Bé, com a mínim et confirma que en Tomeu i la Gwenhaël tenien relacions i no se n’amagaven davant la seva germana.

Després d’allò que m’expliques que va passar a la rue Charles Divry, crec que potser valdria la pena fer una telefonada a la mare de la Gwenhaël (perquè visitar-la et deu ser del tot impossible) i esbrinar qui era el policia que l’acompanyava en la visita a l’apartament de la noia. Perquè això vol dir que, malgrat tot, hi ha una investigació per part de les autoritats… No sé. Què en penses, tu?

Acabo aquí perquè he d’anar sens falta a correus de Palma a certificar l’article.

Una abraçada,

Jaume