Aquest llibre vinc a ser jo en quatre registres —dramàtic, irònic, eròtic i oníric— i també amb quatre fills.

La resta són més aviat ficcions, figurants o fantasies. Tot és veritat però res és com ho explico.

El meu relat participa, doncs, del dietari íntim i de l’assaig, es mou entre allò íntim i allò polític, entre la meditació greu i l’observació poca-solta.

El seu origen són els apunts espigolats de disset llibretes Enri. En tinc encara més d’un centenar per explorar però no sé si tindré el temps ni l’esma per fer-ho.

El llibre segueix vagament un ordre cronològic i un de temàtic —que sovint s’entrecreuen, es barregen i es confonen: un pupurri, vaja.

Les pàgines més antigues són escrites cap al 1965, fa més de quaranta anys. No acaba de ser, doncs, un text d’aquest segle.