33

Han udolat els llops tota la nit

Sol. Trist. Enrabiat. Dolgut. Abandonat. Desorientat. Humiliat. Cabrejat. Mort. I, sobretot, completament borratxo. Des que l’Aura havia tocat el dos sense donar la cara, tractant-lo pel cap baix de maltractador amb una carta covarda, l’Antonio havia convertit el seu cau de Sant Andreu en un xafarranxo de desordre i sentiments amargs. El piset era, al tercer capvespre, un magatzem d’envasos de cervesa. Ampolles buides, silenci espès. N’hi havia pertot arreu, d’envasos. I roba bruta, i mitjons desaparellats. I un paquet de pernil dolç de súper que havia quedat obert i no havia tingut esma de tornar a la nevera. I, al terra, trossos de la carta que, amb un rampell, havia estripat en mil bocins, amb fúria, mentre maleïa els ossos de l’Aura, del Cardelús i del malaurat dia que el pijo de la comunicació havia posat la mà a sobre a la seva dona. No l’havia rellegit. L’havia estripat i prou. No volia tornar-se a ofendre, i a encendre’s, amb unes acusacions falses, injustes i passades de rosca. Durant quatre dies no es va llevar. S’estirava, begut, i quan havia de córrer perquè apressava la pixera, pensava: han udolat els llops tota la nit. Aquell so animal l’acompanyava. Anava del sofà al llit, del llit al sofà, i anava sentint els udols i covant una idea fins que va sonar el telèfon. El cap de personal de l’empresa de cargols d’inoxidable —pilota amb els superiors, dèspota amb els escarrassos— el va advertir que si l’endemà no tornava a la fàbrica, ja no calia que hi posés mai més els peus. Hi va anar. I va tornar de Sant Adrià Sant a Andreu, en autobús, amb la mirada perduda i la granota plena de cargols i femelles a totes les butxaques fondes, les de posar les eines. L’endemà s’havia de dutxar, afaitar i recompondre per fer de cambrer a la festa de la col·locació de la primera pedra de Historyland. Seria l’ocasió de trobar-se, cara a cara, amb el Cardelús.

Aquella nit només va beure tres Estrelles. Havia de tenir el cap clar. I deixar-ho tot a punt perquè, a l’excursió cap a Malla, tot sortís com havia barrinat mentre els llops udolaven en el seu cap.