AGRAÏMENTS
He tingut la sort de poder conèixer molts dels investigadors capdavanters sobre el cervell i les emocions, els quals m’han dedicat el seu temps i han compartit amb mi les seves visions. Per això vull expressar el meu agraïment a Nancy Adler, Ralph Adolphs, Patricia Churchland, Antonio Damasio, Richard Davidson, Raymond Dolan, Paul Ekman, Chris Frith, Fritz Henn, Steven Hyman, Tom Insel, Ravi Kapur, Charles O’Brien, Detlev Ploog, Jaak Panksepp, Signe Preuschoft, V. S. Ramachandran, Carol Ryff, Wolfram Schultz, Terrence Sejnowski, Alexander Shulgin, Frans de Waal i Walter Zieglgänsberger.
Em sento molt especialment en deute amb els científics que no només m’han aconsellat, sinó que, a més, també s’han llegit prèviament el manuscrit, sencer o només algunes parts: Udo Becker i Isabella Heuser, de la Clínica Psiquiàtrica Benjamin Franklin de la Freie Universitat de Berlín; Volker Gerhardt, de la Facultat de Filosofia de la Humboldt Universitat de Berlín; Rainer Landgraf, de l’Institut de Psiquiatria Max-Planck de Munic; Norbert Schwarz, de la Universitat de Michigan a Ann Arbor, i Rainer Spanagel, de l’Institut Central de Salut Mental de Mannheim. La seva crítica amistosa m’ha permès acostar-me molt més al meu objectiu de no només escriure de manera clara, sinó també tan precisa com fos possible. Per descomptat que la responsabilitat de qualsevol error és només meva.
Els meus investigadors Jana Binder, Christoph Leischwitz i Martina Kienow han recollit en lletres quantitats ingents de material i l’han classificat. Sense ells no hauria pogut dur a terme els preparatius en relativament poc temps. Monika Klein no només ha regirat Internet i s’ha passat hores a la biblioteca per mi, sinó que també ha fet les correccions.
Els meus amics Joerg Altekruse, Ulrich Bahnsen, Stefan Bauer, Hildegard Diehl-Bode, Volker Foertsch, Margitta Holler i Wolfgang Schneider s’han pres el temps per analitzar repetidament el concepte i el manuscrit en les diverses fases des de la perspectiva del lector definitiu. Amb les seves lloances i amb les seves crítiques, han estat summament estimulants i bondadosos, i no han permès que aflorés la sovint lamentada solitud de l’escriptor.
La meva companya sentimental, Alexandra Rigos, ha estat present en totes les fases d’elaboració d’aquest llibre, des de la primera idea vaga fins a avarar el vaixell. A la seva sagacitat, la seva sensibilitat i al seu sentit per la llengua, aquest llibre li deu moltíssim. A qui, si no, li hauria de dedicar un llibre sobre la felicitat?