RAIMON CASELLAS i DOU (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d’art, narrador modernista i col·leccionista català.

Com a novel·lista trencà amb la tradició vuitcentista amb Els sots feréstecs (1901), considerada la primera novel·la modernista i la precursora del naturalisme rural. També escrigué narrativa breu, com Les multituds (1906) i Llibre d’històries (1909), i col·laborà amb articles sobre estètica i crítica d’art a L’Avenç, La Vanguardia, L’Esquella de la Torratxa i Cucut!, entre d’altres. L’any 1899 passà a ser el redactor en cap de La Veu de Catalunya, i els seus articles influirien decisivament en l’ambient artístic català de l’època. Es llevà la vida en plena maduresa artística, i deixà inèdit un recull d’articles publicats a La Vanguardia, que edità pòstumament Eugeni d’Ors l’any 1916.