ALS BENEVOLENTS LECTORS

Entre el florir i el marcir-se de les sensacions diàries que l’espectacle de la vida vos promou, us salta de vegades als sentits una feta, una dita, una visió que, més que per curiosa o rara, per susceptible d’ulteriors transformacions, sentiu ànsia de contar als demés. Sembla que servant el cas únicament per a vosaltres no us trobeu prou complaguts, sinó que l’haveu de trametre al proïsme per a gaudir-lo del tot. Una part d’aquest afany, ja es veu que és necessitat humana d’expansió; però una altra part, i de segur la més grossa, probablement s’ha de pendre per propensió a la mímesi, per instint imitatiu, per tendència artística, literària.

Perquè el cert és que, en comunicant als altres el què ha mogut un moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d’art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el músic que harmonitza la melodia salvatge. Del succés vulgar, corrent, que preteniu relatar, en dibuixeu amb perfils les frases significants, n’accentueu el què us apar capital, n’esfumeu el què us sembla secundari i, aquí amplificant i allí enxiquint, talleu, afegiu i capgireu. En una paraula: vos apropieu el fet, imaginant-lo a semblança vostra; o segons els figurins d’una moda literària.

I un cop posats a transfigurar aquestes apariències de la vida que anomenem realitats, sol succeïr que, tot repetint-les i tot refent-les amb la repetició, les enlairem, les engrandim i les fem significants. Del fet corrent, ordinari, arriben a compaginar-se històries o historietes, que són versions corregides i augmentades pel nostre albir. Com no es tracta de cap procés científic del què se n’hagi de deduir una veritat més o menys probable, sinó de gènesi de rondalles o novel·les de les quals es pot treure un plaer més o menys viu i selecte, la transformació artística, en lo moral, esdevé cosa legítima, convenient i tot per a la joia honesta de l’esperit i la felicitat de la cosa pública.

Tant s’arriben a transfigurar certs fets, per obra i gràcia dels contaires, que a voltes el mateix cas que ha servit de motiu ocasional a la història o historieta, acaba per ésser en ella desmentit. Tot el que augmenta la història en artifici i en transcendència, ho perd el fet inicial en brossa d’accidents nimis, de circumstàncies contradictòries, de detalls insignificants. Qui sol guanyar-hi és el lector; fins en el tocant a adquisició de veritats permanents, perquè sempre en contindrà més lo que el contaire hi posi de l’estre propi que lo que en tregui del fet real.

Tot això ha estat per a dir-vos que les fetes, dites i visions que, mudades en històries, en aquest llibre he reunides, en part són ficció —potser la realitat més alta— i en part realitat —potser l’apariència més frívola. I que, amb això, serà temps perdut el que passeu esbrinant quines històries són més mentida i quines són més veritat. Perquè, la major part de les vegades, les que us semblin més verídiques seran les més artificials, i les que tinguin aire de més fantasioses seran les més acostades a la veritat exterior.

Àdhuc en trobareu alguna que quasi res té que veure amb lo natural. I si dic quasi, és perquè crec que no hi ha artifici —ni tan solament creació veritablement poètica— que no toqui per un cantó o altre amb les apariències exteriors.