Sr. Joan Peralta

Jones Street

Nova York

Estimat amic: fa tres hores que he enviat l’altra carta i confio que t’arribin totes dues simultàniament. No facis cas del que hi dic, considera-la com no rebuda. Comprenc, comprenia ja en escriure-la, que et feia una injustícia. Sé la resposta a les meves acusacions. Ets prou fidel als amics per no renunciar-hi mentre ells no renunciïn a tu i un home massa independent (i en aquest sentit potser massa desinteressat) per atabalar-los amb els teus consells. No t’agrada que te’n donin i, per tant, tampoc no en dónes. No és estrany, pensant-hi bé, que respectis llur manera de fer àdhuc quan creus que és equivocada. Ja veus que t’entenc. D’altra banda, tens raó, i m’explicaré. Després d’unes hores de lluita amb mi mateix, m’he decidit a ser franc. Però no ara, no en aquest moment; potser demà, o demà passat. Un d’aquests dies, quan ho hagi ordenat una mica tot. Espera, doncs.

Una abraçada del teu amic

Daniel

Barcelona, 14 de juny de 1967