1938

8 d’abril

Franco deroga l’Estatut de Catalunya.

1951

23 de febrer

Vaga de tramvies.

1954

5 d’agost

Josep Tarradellas és elegit president de la Generalitat de Catalunya a l’exili.

1958

Desembre

Miquel Núñez és fortament torturat per la Brigada Social de Barcelona.

1959

30 de juliol

Llei d’Ordre Públic molt dura.

Novembre

Campanya contra Galinsoga. Fets del Palau. Empresonament deJordi Pujol.

1962

Març

Vagues a Astúries i a la Universitat de Barcelona.

Abril

Desterrament de Xirinacs de la província de Barcelona.

5 de juny

«Contuberni de Munic».

1964

9 de novembre

Primera manifestació davant l’estàtua de Rafael Casanova.

1966

9 de març

«Caputxinada». Tancament de 470 persones per formar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).

15 de març

Nova Llei de Premsa i Impremta, obra del ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne.

11 de maig

Manifestació de sacerdots davant la policia de Barcelona.

20 de maig

Concentració de sacerdots davant el bisbe de Barcelona, Marcelo González Martín.

22 de juliol

Tomás Garicano Goñi, governador civil de Barcelona.

1968

29 de maig

Revolució de Maig del 68 a França.

20 d’octubre

Mor l’abat Aureli M. Escarré. Comiat a Sarrià.

Reunions informatives unitàries de «Taula Rodona».

1969

El PSAN s’escindeix de FNC.

Agost

Vaga de fam de set dies de Dalmau, Garriga i Xirinacs a Santa Cecília en solidaritat amb els capellans d’Erandio.

22 d’octubre

14è govern de Franco, de concentració de l’Opus Dei.

Desembre

Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.

1970

14 d’abril

15è govern de Franco: només hi queden quatre ministres de l’Opus.

3 de novembre

Gran jornada de manifestacions contra el procés de Burgos.

9 de desembre

Final del judici del procés de Burgos.

12 de desembre

Tancada de tres-cents intel·lectuals a Montserrat.

14 de desembre

Supressió durant sis mesos de l’art. 18 del Fuero de los Españoles.

23 de desembre

Cassià Maria Just fa unes declaracions detonants a «Le Monde».

25 de desembre

Inici d’una vaga de fam per Catalunya de vint-i-un dies de L. M. Xirinacs.

28 de desembre

Nou penes de mort en el procés de Burgos.

30 de desembre

Franco commuta les penes de mort.

1971

30 de gener

Jordi Carbonell surt de la presó.

23 de febrer

Comissió preparatòria de l’AC.

12 de març

Acte de processament de L. M. Xirinacs.

25 de maig

Convocatòria a Crist Rei, fallida, de l’AC.

20 de juliol

Document Pel camí de l’Assemblea.

7 de novembre

Primera Sessió Plenària de l’AC a St. Agustí Vell.

Desembre

I permanent de l’AC.

1972

12 de febrer

II permanent de l’AC. Campanya del Refús.

25 d’abril

Acte de refús de L. M. Xirinacs a St. Miquel del Port.

13 de maig

III permanent de l’AC. Campanya de l’Estatut del 32.

22 d’octubre

IV permanent de l’AC.

12 de novembre

Primer aniversari de l’AC a Ripoll.

12 de desembre

Xirinacs surt de la presó de Zamora després d’una vaga de fam i set de vuit dies.

1973

5 de març

L’AC visita Bolonya, Ravenna, Florència i Milà.

25 de març

V permanent de l’AC.

4 d’abril

Assassinat de Manuel Fernández Marquez i reacció.

1 de maig

Primer de Maig a St. Cugat del Vallès.

20 de maig

VI permanent de l’AC: Cap a la 2a Sessió.

11 de juny

16è govern de Franco: Carrero, president; López Rodó, Exteriors; López de Letona, Indústria; Fernández-Miranda, Movimiento, i Arias Navarro, Governació.

Juliol

VII permanent de l’AC: Per l’ús oficial del català.

Agost

VIII permanent de l’AC: Pel camí de la 2a Sessió.

Agost

Llibre dels partits del grup de no-alineats de l’AC.

Setembre

IX permanent de l’AC.

11 setembre

Cop militar d’Augusto Pinochet a Xile.

28 d’octubre

Caiguda de cent-tretze representants de l’AC a Maria Mitjancera.

11 de novembre

2n aniversari de l’AC a Vic i Granollers.

23 de novembre

Detenció de L. M. Xirinacs.

1 de desembre

Inici de vaga de fam de quaranta-dos dies de L. M. Xirinacs.

20 de desembre

Atemptat contra Carrero Blanco. Torcuato Fernández-Miranda, president del govern per cent hores.

20 de desembre

Inici del procés 1001.

31 de desembre

Carlos Arias Navarro és nomenat per Franco president del govern, després que el dictador descartés els candidats Girón i Nieto Antúnez. Es forma el 17è govern de l’era franquista. Fernández-Miranda és aparcat com a president del Banc de Crèdit Local.

1974

26 de gener

Vista del judici del TOP contra L. M. Xirinacs.

12 de febrer

Discurs aperturista d’Arias Navarro: «esperit del 12 de febrer».

24 de febrer

Homilia del bisbe Antonio Añoveros.

2 de març

Execució de Salvador Puig Antich.

25 d’abril

Cop d’estat a Portugal.

Maig

X permanent de l’AC: descentralització, rupturisme.

5 de juny

Rodolfo Martín Villa, governador civil de Barcelona.

29 de juliol

Junta Democrática de España.

8 de setembre

Caiguda de seixanta-set representants de l’AC a les escolàpies de Sabadell.

13 de setembre

Atemptat de la cafeteria Rolando, al carrer Correo, 4, de Madrid.

1 d’octubre

Carta de Xirinacs a l’AC anunciant una futura vaga de fam per l’amnistia.

30 de novembre

18è govern franquista. Arias perd col·laboradors.

Novembre

XII congrés socialista a Suresnes.

18 de desembre

XI permanent de l’AC: Comissió d’Enllaç amb instàncies democràtiques espanyoles.

20 de desembre

En l’aniversari de la mort de Carrero, Arias Navarro permet l’«associacionisme» dins el Movimiento.

1975

1 de gener

Xirinacs inicia una vaga de fam i d’incomunicació, i escriu una carta a Franco demanant amnistia.

Febrer

Xirinacs és acceptat com a candidat al premi Nobel de la Pau 1975.

5 de març

19è govern franquista: Fernando Herrero Tejedor hi substitueix José Utrera Molina.

Març

Adolfo Suárez és canviat de director general de Radiotelevisió a sots-secretari general del Movimiento.

Març

El comandant Juli Busquets i el capità José Julve són arrestats, acusats de pertànyer a la UMD.

25 d’abril

Estat d’excepció per tres mesos a Biscaia i Guipúscoa.

12 de juny

Fi de les conferències Les terceres vies a Europa.

12 de juny

Mor Herrero Tejedor i el substitueix José Solís Ruiz.

19 de juny

Es prohibeix a Juan de Borbón «accedir a territori nacional».

Juliol

Plataforma Democrática de España.

26 d’agost

Dos anys de presó per al periodista Josep H. Claveria.

27 d’agost

Decret-llei de Prevenció del Terrorisme. Equival a dos anys d’estat d’excepció.

27 de setembre

Cinc execucions de militants d’ETA i FRAP.

Setembre

Joaquim Viola Sauret substitueix Enric Masó com a alcalde de Barcelona.

1 d’octubre

Manifestació franquista a la plaça d’Oriente, de Madrid.

6 d’octubre

Xirinacs surt en llibertat.

30 d’octubre

Raimon canta al Palau dels Esports davant 10.000 persones. Hi ha una primera fila de polítics.

30 d’octubre

Juan Carlos, cap d’estat «interí».

30 d’octubre

Juan Carlos envia el general Manuel Díez Alegría en representació dels exèrcits per convèncer el seu pare que no escrigui cap manifest que dificulti la restauració de la monarquia en la persona del seu fill. Amb gran disgust d’Arias, que el disciplina.

30 d’octubre

Comunicat conjunt de la «Platajunta» sobre coordinació per aconseguir la democràcia pluralista.

15 de novembre

Els «Captaires de la Pau» inicien la seva vetlla per l’amnistia, a Montserrat.

20 de novembre.

Mor Franco.

22 de novembre

Juan Carlos I jura com a rei davant les Corts espanyoles el reconeixement dels principis del Movimiento.

25 de novembre

Es concedeix un indult parcial.

30 de novembre

Inici de vaga de fam per l’amnistia, a Montserrat, dels Captaires de la Pau.

1 de desembre

Missatge del president Tarradellas al poble català.

3 de desembre

Torcuato Fernández-Miranda és nomenat pel rei (que li oferí la presidència del govern) president de les Corts Espanyoles i del Consell del Regne. «Sóc fidel al meu passat, però el passat no em lliga». Cessa Alejandro Rodríguez de Valcárcel.

5 de desembre

Carlos Arias Navarro (sense prèvia dimissió) és confirmat pel rei d’Espanya com a president del govern, per pressions de militars (entre ells, Alfonso Armada) contraris a l’operació «Lola» (candidat: Gregorio López Bravo) i l’operació «Lolita», des de la Zarzuela (candidat: José María López de Letona Núñez del Pino).

6 de desembre

Fernández-Miranda fa que Arias col·loqui Adolfo Suárez com a ministre Secretario General del Movimiento, tot apartant Solís Ruiz que anirà a Treball, cosa que allunyarà Fernando Suárez.

6 de desembre

L’ambaixador dels USA, Wells Stabler, visita el president Arias i a continuació viatja a Londres per reunir-se amb Kissinger i els ambaixadors dels USA a Europa.

12 de desembre

Poques hores després s’anuncia el primer govern de Juan Carlos I: empat entre continuistes i renovadors. Refusa Federico Silva Muñoz. Militars: Sabino Fernández Campo (partidari del rei). No es pot introduir Gutiérrez Mellado.

14 de desembre

L’Assemblea de Catalunya puja a Montserrat en manifestació per l’amnistia.

16 de desembre

Camacho, Sartorius i Sánchez Montero pugen a Montserrat en suport als Captaires.

17 de desembre

Primer consell de ministres del primer govern de la monarquia espanyola.

19 de desembre

Sean Mc Bride, premi Nobel de la Pau 1974 i secretari general adjunt de l’ONU, puja a Montserrat en suport als Captaires.

19 de desembre

Es constitueix el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

24 de desembre

No hi ha amnistia. Fi de l’estada a Montserrat dels Captaires de la Pau.

25 de desembre

Inici de la presència dels Captaires de la Pau davant la presó Model de Barcelona.

27 de desembre

XII permanent de l’AC.

27 de desembre

Presa de possessió de l’equip del ministeri de la Secretaría General del Movimiento.

1976

14 de gener

Salvador Sánchez-Terán, governador civil de Barcelona. Hi assisteixen cinc ministres.

19 de gener

Elecció d’una vacant dels «40 de Ayete» en el Consejo Nacional del Movimiento.

25 de gener

Eleccions municipals a l’estil franquista.

28 de gener

Suárez assumeix el ministeri de la Presidència, ocupat per Osorio, quan aquest viatja als EUA.

1 de febrer

Gran manifestació per l’amnistia a Barcelona.

1 de febrer

XIII permanent de l’AC.

2 de febrer

Suárez suggereix al rei la substitució d’Arias per Fernández-Miranda. Destitueix Emilio Romero com a delegat de Premsa del Movimiento.

8 de febrer

Gran manifestació de l’AC.

11 de febrer

Primera reunió de la comissió mixta govern-CNM per a la reforma política. Però Arias no té pressa.

13 de febrer

L’ambaixador nord-americà Wells Stabler visita Suárez per conèixer-lo.

10 de febrer

El govern espanyol envia a les Corts un projecte de llei sobre el dret de reunió, i a la comissió mixta, un decret-llei de reforma del decret-llei antiterrorista.

18 de febrer

El rei d’Espanya visita el Principat i parla en català per primer cop.

20 de febrer

Arias declara «matèria reservada» tot el referent a la reforma (Comissió Mixta).

20 de febrer

Consell de ministres a Pedralbes: comissió per al règim especial de les quatre províncies catalanes.

28 de febrer

XIV permanent de l’AC: ajuntaments democràtics.

1 de març

Fernández-Miranda institueix les reunions quinzenals del Consell del Regne.

3 de març

Vitòria: dos obrers en vaga, morts. Suárez assumeix el ministeri de Governació en absència de Fraga.

7 de març

Primera convocatòria de la Marxa de la Llibertat (Pax Christi).

21 de març

XV permanent de l’AC.

26 de març

Coordinación Democrática («Platajunta»), a Madrid; «ruptura pactada».

29 de març

Fernández-Miranda, d’acord amb el rei, proposa a Suárez seriosament, i a Areilza per enganyar-lo, de convertir-se en substituts d’Arias a la presidència de govern espanyol.

4 d’abril

Gran manifestació a Barcelona per la dimissió dels consistoris municipals.

5 d’abril

Assassinat d’Oriol Solé Sugranyes, després de la fuga de més de trenta presos del penal de Segòvia.

8 d’abril

A «Newsweek», el rei critica Arias, per continuista.

9 d’abril

Funeral d’Oriol Solé Sugranyes a la parròquia de la Concepció, de Barcelona.

9 d’abril

Frederic Mayor Zaragoza, president de la comissió per a les quatre províncies catalanes.

10 d’abril

Reunió a París de Tarradellas amb el CFPC: cap a un govern provisional de Catalunya.

10 d’abril

Fracassa la proposta de «real comissió» de Fraga, Areilza i Cabanillas.

23 d’abril

Apareix el diari «Avui», tot en català.

24 d’abril

XVI permanent de l’AC.

28 d’abril

Arias contraataca al rei anunciant reformes.

1 de maig

Manifestació i tortures del Primer de Maig.

3 de maig

Apareix el diari «El País» (250.000 exemplars).

9 de maig

Dos morts per ultres a Montejurra. Suárez assumeix Governació en absència de Fraga.

15 de maig

Luis M. Ansón, director de «Gaceta Ilustrada», inicia uns sopars polítics amb representació de l’Opus, DC, monàrquics, Movimiento, joancarlistes. Donaran pas en el futur a la UCD.

20 de maig

Reunió d’AC i CFPC amb Coordinació Democràtica.

22 de maig

Fraga prohibeix la Marxa de la Llibertat.

Maig

Pallach funda el Partit Socialista (Reagrupament).

25 de maig

Suárez guanya les eleccions al si del Consejo Nacional del Movimiento (66 vots contra els 25 del Marquès de Villaverde) per a una plaça dels «40 de Ayete».

3 de juny

Juan Carlos, en el seu primer viatge a l’estranger, en el Capitoli de Washington, davant el Congrés i el Senat, explica la futura reforma espanyola.

3 de juny

Suárez sanciona «Cambio 16» per un dibuix que satiritza el rei.

13 de juny

XVII permanent de l’AC. Campanya de presentacions. Manifest per la ruptura. Dissolució de la Comissió d’Enllaç.

Juny

A Madrid pren cos la idea de convocar un referèndum sobre la reforma.

Juny

Reunió de Primo de Rivera, Osorio i Suárez amb els grans banquers. Aproven la reforma.

9 de juny

Les Corts espanyoles aproven els partits polítics (338, «sí»; 91, «no»; 24 abstencions.). Brillant defensa de Suárez.

11 de juny

Suárez i Fernández-Miranda fan fracassar la Comissió Mixta per a la Reforma en el CNM.

12 de juny

El rei rep Osorio i Suárez. Fernández-Miranda el colla. El rei dubta. Cal destituir Arias el mateix dia de la reunió del Consell del Regne.

22 de juny

Congrés constituent del PSC-C.

27 de juny

Tarradellas proposa l’Assemblea Nacional Provisional de la Generalitat de Catalunya.

1 de juliol

Dimissió/destitució d’Arias. Fraga Iribarne no en sabia res. El Consell del Regne ho aprova per sorpresa.

3 de juliol

Terna del Consell del Regne: Silva, 15; López Bravo, 13, i Suárez, 12. El rei tria Suárez com a cap del govern espanyol.