28

ELS SEUS PEUS DESCALÇOS no van sentir el fred.

El cor li cremava.

Va arribar al pavelló i va empènyer la porta com si carregués contra l’enemic.

El guàrdia el va veure arribar des de l’altre extrem de la galeria. Es va aixecar d’un salt. Va intentar dir alguna cosa, però en Li Huan el va apuntar amb un dit inflexible.

Tots dos eren soldats. En Li Huan, a més, era el censor del camp.

Una graduació invisible.

Els presos dormien. El soroll de la porta no els havia despertat pas. En Li Huan va arribar fins a la cel·la set. El guàrdia es trobava a unes passes d’ell, amb els ulls ben oberts.

El nouvingut li va allargar la mà amb el palmell cap amunt.

No va caldre dir res.

El guàrdia li va lliurar la clau. La mateixa que obria totes les reixes.

Va ser en el moment d’introduir-la al pany, i fer grinyolar l’engranatge amb l’habitual estridència, que en Wang Zhu es va despertar.

Amb prou feines va poder comprendre el que passava.

Va veure en Li Huan.

Va veure la porra a la seva mà.

Després, trasmudat per la sorpresa, va tancar els ulls i es va protegir.