EL PRESIDENT

«Si decideixes que t’hi poses és perquè has decidit que no t’aturarà raonablement res»

A Carles Puigdemont li caldran les seves millors qualitats per ser president de la Generalitat i liderar el Govern que ha de dur Catalunya al llindar de poder decidir el seu futur com a país. I potser també els defectes. Ell mateix reconeix que un dels seus defectes és la seva insatisfacció permanent. I ell mateix també es reconeix tossut, encara que se sap capaç de positivitzar la seva tossuderia. Aquests són dos defectes que, a més de les qualitats, potser també li faran falta per tirar endavant la feina ingent que té el Govern de la Generalitat.

«Sóc tossut. Però va bé que et reconeguis a tu mateix com a tossut. Perquè és l’única manera que tens que la teva tossuderia no et porti a cometre més errors del compte. La tossuderia pot ser dolenta, però també pot ser bona. Igual que altres coses. A mi les estades a Poblet em van permetre fer aquesta meditació ignasiana, que ja he explicat i que faig cada dia, de preguntar-me què sóc i, sobretot, què no sóc, i d’on vinc i cap a on vull anar. Posar aquestes bases fundacionals a la meva espiritualitat i a la meva ànima a mi m’ha donat molta seguretat en el futur. I saber que sóc imperfecte. Per tant, una de les imperfeccions, si la tinc detectada, la podré neutralitzar si em pot anar a la contra, i, en canvi, la podré positivar perquè em vagi a favor». Així ho explicava en l’entrevista de Xevi Xirgo a El Punt Avui TV, que també ens guiarà per les idees fonamentals que, més enllà dels avatars de la realitat, seran el fonament de la seva acció de govern.

La dificultat de l’empresa no l’espanta. Ni molt menys. I té clar que només s’hi pot posar d’una manera.

«Jo he assumit una responsabilitat no per passar l’estona, no per viure còmodament, que no és el cas, sinó perquè sóc conscient d’aquesta responsabilitat, de l’encàrrec que tinc i el deure que tinc. És la meva obligació. No puc concebre assumir la presidència de la Generalitat en aquestes condicions i en aquest context i no deixar-hi el màxim. Ni jo m’ho podria explicar a mi mateix ni la gent ho acceptaria. O estàs disposat a anar-hi a totes o no t’hi poses. Aquesta és la primera cosa que en aquells primers minuts em vaig haver de respondre a mi mateix. Per tant, quan tu decideixes que t’hi poses, és perquè has decidit que no t’aturarà raonablement res».

Encara que des del Govern es tinguin clars els principis, els mètodes i els objectius, hi ha sectors amb molta força que poden dificultar l’avenç. Un determinat i poderós sector econòmic no és que s’hagi posat a favor del procés.

«La nostra agenda política no la dicten ni els mercats, ni l’àmbit econòmic, ni el carrer diguem-ne combatiu. La dicta el tronc central de la societat catalana. Que és molt plural: hi ha empresaris, treballadors, gent a l’atur, gent nouvinguda, gent de tota la vida, gent que parla en una llengua, gent que parla en una altra. I això és al que ens devem. I aquí hi ha moltes confluències. No he conegut res més darwinista que les empreses: ara passa una dificultat determinada i les empreses són les primeres que s’adapten al medi. I ho fan perquè tenen un esperit emprenedor, de superació de les dificultats, que les ha portat a ser on són».

Per a Puigdemont, un dels factors que no ha de frenar el procés independentista a aquestes altures és l’immobilisme del Govern espanyol i la falta d’alternatives i de diàleg respecte a les reivindicacions de Catalunya.

«Sobre la taula només hi ha una proposta democràtica, que és la del Govern de Catalunya. I no l’ha feta ara. La ve fent i la va acreditant amb el suport ciutadà i el parlamentari. No hi ha cap més proposta. Nosaltres no hem de buscar l’alternativa o el pla b que ens haurien de fer. I, si no els fa res, nosaltres anirem passant. No esperem cap proposta. Si tenen alguna cosa a dir, que ens la diguin. Parlarem de tot, i parlarem amb tothom. Més enllà de la residualització d’ara, no hi ha res. Nosaltres no fem cops de porta, els fan ells».

I tampoc no hi ha confiança que el paper del rei Felip VI pugui afavorir cap mena de solució pactada.

«Jo, el Rei, no el conec bé. Com a alcalde de Girona només hi he tingut alguna conversa més o menys aprofundida, però a peu dret. Crec que és una persona que s’informa, que no es precipita, que entén la complexitat i que jo la veig una mica atrapada en el seu rol. Perquè potser el que voldria fer o el que potser la figura històrica del cap de l’Estat en aquests moments podria fer no es correspon amb una agenda política que crec que condiciona excessivament la seva figura i li fa perdre neutralitat. Evidentment, no esperem que el Rei es posicioni a favor de res. Però una exquisida neutralitat hauria estat desitjable. I no l’ha tinguda. La va tenir com a príncep, en alguns discursos. Però després, en el moment en què es converteix en Rei, deixa de tenir-la. No sé si ell mateix o algú altre li altera l’agenda política».

Puigdemont es va trobar el Govern fet. L’assumeix de bon grat, perquè té una gènesi prèvia a la seva investidura i perquè les circumstàncies són excepcionals.

«Aquest no és el Govern d’una persona. Ni de Mas ni de Puigdemont. És el Govern de Junts pel Sí. És un govern que té un empelt en la política i un empelt en la societat civil i que té l’obligació de complir un mandat democràtic. Les persones que l’integrem som els encarregats de fer-lo possible, però no som els més rellevants».

És un moment d’incertesa perquè aquesta legislatura no es pot comparar amb cap altra. Com actuarà?

«Aquest Govern, el que no ha de cometre són ingenuïtats. I la primera ingenuïtat que no ha de cometre és explicar d’entrada fil per randa cada fase tàctica del que tenim clar que hem de fer. Això no ho farem. Sabem on hem d’anar, ja ho hem explicat, i ja anirem explicant on toqui cada passa que hem de fer. En paral·lel, el Govern ha de ser tremendament exigent a complir i a fer complir fins a la darrera coma totes les competències constitucionals que tenim assignades. No renunciarem a cap, al contrari. Les espremerem al màxim. Perquè nosaltres governarem per als set milions i mig de catalans».

I davant l’alerta de conflicte entre legalitat espanyola i la catalana, Puigdemont té una recepta: explicar i implicar.

«Si ho plantegem en termes d’obediència o de desobediència ens equivocarem. Nosaltres ho plantegem en termes de legalitat. Aquest serà un govern, aquest serà un Parlament, aquesta serà una legislatura que en cap moment tindrà un sol minut de buit legal. I ni un sol instant d’inseguretat jurídica. Ni de manca de claredat en el que vol fer. El Parlament farà lleis perquè té tota la legitimitat per fer-ho. I cada passa l’explicarem, perquè ho farem de tal manera que, a més d’explicar, ens veurem capaços d’implicar. Hi implicarem més sectors socials, alguns dels quals encara no se senten prou concernits en aquest projecte. Creiem, objectivament, que sentiran una adhesió lògica al que és un projecte de país que ha de satisfer el conjunt de ciutadans».

Aquesta legislatura també és especial perquè ara està en mans de les institucions públiques el que abans ha impulsat la societat civil. L’èxit del procés, però, requerirà la força de la unitat, perquè es viuran moments transcendentals.

«Fins ara ja ha estat important. I res fa pensar que ho hagi de deixar de ser. Insisteixo, aquest és un projecte de la gent. Ara, al capdavant, hi ha les institucions i és més responsabilitat seva, però la gent continua tenint part important d’aquesta responsabilitat. Si els fets comporten que hi ha d’haver mobilitzacions, segur que la gent hi serà. Perquè hi han estat fins ara, i res fa pensar que desertaran. Al contrari. Crec que la gent està il·lusionada que això acabi bé. La gent està serenament esperançada. I serenament optimista. La gent respondrà quan hagi de respondre, segur. Quan li demanem coses, tot estarà tan explicat, tan preparat i tan a punt, que a la pràctica diària no hi haurà cap diferència. La vida ordinària de la gent funcionarà igualment bé, i anirà a millor. Els ciutadans veuran que els semàfors funcionen, que les escombraries es recullen, que les escoles obren i que els hospitals atenen la gent. Però ja haurem fet el salt. El tall rellevant per construir el país d’una manera molt més ràpida i sòlida, el que volem per als nostres fills. La gent no haurà de renunciar a la seva vida. No l’hi demanarem. No li caldrà. Ho farem tan fàcil que no diré que serà imperceptible, però sí que no serà complicat».

I, més que exactament quan, com acabarà el procés? Quin és el punt del futur cap a on es dirigeix el Govern de Puigdemont?

«El procés acaba amb una pantalla democràtica. Acaba que la gent de Catalunya té la clau de les urnes. No hi haurà cap pas definitiu que no estigui avalat per la gent. Tothom ha de tenir la tranquil·litat que aquest Govern ho farà tot perquè tinguin la resposta».

Carles Puigdemont té el seu horitzó personal fixat al mateix punt del futur que Catalunya. Per a ell sempre ha estat així d’una manera o altra. Però aquesta vegada és des de la màxima responsabilitat política de país. I no serà per falta de claredat en el procés i en l’objectiu ni per falta de convicció i seguretat.