PREFACI

Aquesta segona sèrie d’Homenots no està pas organitzada seguint un ordre cronològic inseparable de la vida de l’autor. Està organitzada amb retrats de persones que arribaren a obtenir una gran distinció en determinades activitats del coneixement, de la investigació, de la vida del país, de l’empirisme i de l’acció.

Així, en aquest llibre i sempre dintre del meu vol curt però concret i precís, el lector hi trobarà algunes figures d’historiadors, de coneixedors de la nostra manera de parlar, d’investigadors, de promotors de la vida col·lectiva, de polítics, de realitzadors.

L’única manera de lluitar contra la terrible invasió de l’oblit, de crear una memòria col·lectiva, és recordar, infatigablement, el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.

El lector dirà probablement que, en aquest llibre, hi falta molta gent. És literalment exacte. Citaré tres figures que s’hi haurien de trobar: el doctor Jordi Rubió, gràcies al qual es pot parlar avui d’una història de la nostra literatura; el senyor Ferran Soldevila, que com a historiador general ha fet una història de Catalunya i una història d’Espanya d’elevada categoria, i el senyor Duran i Sanpere, creador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. I d’altres.

Però el que també és absolutament cert és que el ciri és curt i la processó llarga, vull dir que, sovint, ni l’oportunitat ni el temps no es donen d’una manera favorable, i així es deixen de realitzar coses que s’han portat al pensament, anys i anys, d’una manera obsessiva.

J. P.