12 de novembre

Romà Jori, director de La Publicidad (del matí), em proposà, sense gaires compliments, d’anar a París de corresponsal del diari. Són set-centes cinquanta pessetes el mes, que al canvi actual deuen correspondre aproximadament a nou-cents francs francesos.

Com que em demana una resposta ràpida, accepto sense dubtar —prejutjant (sense saber-ne res) una reacció favorable de la família. Demano a Jori que accepti el meu agraïment. No hi ha pas encara dia segur per marxar, però m’assegura que serà molt aviat. Mentiria si digués que no estic content —a pesar de la por que em domina de fer-ho malament, de la seguretat que en tinc.

Els amics de la penya —i de la redacció— no semblen pas gaire reticents i si ho són, no me n’adono. Quim Borralleras em comunica que està a punt de marxar a París i que em vindrà a rebre a l’estació del Quai d’Orsay el dia que hi arribi.