^[27001] Vegeu capítol VI, pàg. 136. [Torna]

^[27002] Els càlculs sobre la data de naixement dels fills mascles del Pelós han estat fets per ABADAL, Guifré-Borrell, pàg. 105. [Torna]

^[27003] BOFARULL, Los condes de Barcelona, 1, pp. 1-46. [Torna]

^[27004] BOTET I SISÓ, Condado de Gerona, pp. 68-69. [Torna]

^[27005] ROVIRA I VIRGILI, Història nacional, pp. 224, 232, 277, 283 i 285. [Torna]

^[27006] «Parece importante observar que Vifredo el Velloso, el legendario héroe de la independencia, que había unificado los condados catalanes y empujado sus limites hasta el Campo de Tarragona, en su testamento en 898, siguiendo la costumbre feudal, dividió entre sus hijos los dominios que había conseguido reunir: Vifredo II gobernarà Barcelona, Ausona y Gerona, es decir, el sector de dialecto oriental; a Miró corresponden los condados de Cerdaña, Conflent y Besalú, donde se habla el subdialecto pirenaico; y a Sunifredo el de Urgel, que habla catalán occidental. Sería inexacto, sin embargo, pretender que la diferencia dialectal de la lengua catalana, tuviese su origen en ese testamento de Vifredo el Velloso; pero, en cambio, resulta menos atrevido suponer que Vifredo se inspiraria al hacer el reparto de sus dominios en unas demarcaciones étnicas preexistentes y delimitadas de manera màs o menos definida» (SANCHIS GUARNER, Factores históricos de los dialectos catalanes, pp. 159-60). [Torna]

^[27007] Tot i que Abadal ha insistit repetides vegades en aquest tema, la part fonamental de les seves opinions podem trobar-les a ABADAL, Primers comtes, pp. 219-315. [Torna]

^[27008] ABADAL, L’abat Oliba, pp. 33-34. [Torna]

^[27009] ABADAL, Primers comtes, pp. 249-250. [Torna]

^[27010] ABADAL, La domination carolingienne en Catalogne, i ABADAL, Història dels catalans, II, pàg. 706. [Torna]

^[27011] ABADAL, Guifré-Borrell, pp. 102-111. [Torna]

^[27012] Al repartiment dels béns privats entre els fills al·ludeix l’acta de consagració de Ripoll del 888: MARCA, Marca Hispanica, ap. 45. [Torna]

^[27013] Abadal ha dedicat algunes de les seves pàgines millors a aquest problema, i, en conseqüència, nosaltres només el volem esbossar, tot afegint-hi alguna opinió personal. Vegeu nota 07. [Torna]

^[27014] Aquest viatge es dedueix del precepte que Carles el Simple li atorgà en una data indeterminada, però que nosaltres relacionem amb d’altres diplomes, concedits a diferents pròcers i cases religioses de les nostres terres pel juny de 899. Vegeu, sobre això, ABADAL, Diplomes, pp. 107, 109, 144, 215, 371, 375 i 438. [Torna]

^[27015] BLOCH, La société féodale, pàg. 192. [Torna]

^[27016] Sobre Miró I el Vell com a comte del Conflent, vegeu PONSICH, Le Conflent, pp. 156-62, i ABADAL, Eixalada-Cuixà. [Torna]

^[27017] BORETIUS, Capitularia regum Francorum, I, pp. 170-73, n. 136. [Torna]

^[27018] Sobre aquests esdeveniments, vegeu HALPHEN, Carlomagno, pp. 177-81. [Torna]

^[27019] Es tracta del document anomenat Divisió Regni publicat per BORETIUS, Capitularia regum Francorum, I, pp. 126-130, n. 45. [Torna]

^[27020] «Quo peracto, filios suos iusto matrimonio iunxit et universum imperium inter eos ita divisit ut Pippinus quidem Aquitaniam, Lodhuwicus autem Baioariam, Lodharius vero post discessum eius universum imperium haberet; cui et una secum imperatoris habere concessit» (NITHARD, Histoire, pp. 8-9). Aquestes disposicions successòries, adoptades pel juliol de 817 a Aquisgrà, foren ratificades i jurades per voluntat expressa de l’emperador a l’assemblea de Nimega del maig de 821 i a la de Thionville de l’octubre de 821. [Torna]

^[27021] Vegeu la carta escrita per Agobard a Lluís el Piadós a MIGNE, Patrologia, tom CIV, cols. 113-126. [Torna]

^[27022] HALPHEN, Carlomagno, pp. 267-83. Aquestes pàgines comprenen un capítol que duu l’expressiu títol de «Salvación de la unidad cristiana por la Iglesia». [Torna]

^[27023] VILLANUEVA, Viage, X, pàg. 84. [Torna]

^[27024] El primer document conegut de Miró II és un judici que presideix el 2 de juliol de 901, i es refereix a la propietat d’unes terres de la vila de Llar, al Conflent (MARCA, Marca Hispanica, ap. 60, cols. 835-836). El segon, del 19 de febrer de 904, és un altre judici, aquesta vegada relatiu a la vila d’Estègal al comtat de Cerdanya (MONTSALVATJE, Noticias históricas, XV, ap. 2022). I el tercer, del 20 de juny de 905, és l’esmentada consagració de Sant Jaume de Frontanyà, església de l’Alt Lluçanès, al pagus de Berga (VILLANUEVA, Viage, X, pàg. 84). [Torna]

^[27025] El primer document conegut de Miró II el Jove, com a comte de Besalú, és el judici que presideix a Esponellà el 25 de febrer de 921, i que publica VILLANUEVA, Viage, XIII, ap. 12. [Torna]

^[27026] BOFARULL, Los condes de Barcelona, I, pàg. 81. [Torna]

^[27027] FOURNIER, Los condes de Cerdaña, pp. 12-13. [Torna]

^[27028] MONTSALVATJE, Noticias históricas, I, pp. 57-61. [Torna]

^[27029] PONSICH, Le Conflent, pp. 270-71. [Torna]

^[27030] ROVIRA I VIRGILI, Història nacional, III, pàg. 277. [Torna]

^[27031] BOTET I SISÓ (Condado de Gerona, pàg. 54) només diu que Radulf no fou comte del Conflent ni del Rosselló. [Torna]

^[27032] CAULA, Besalú, condado pirenaico en la época carolíngia, pàg. 97; i també CAULA, Besalú, pp. 39-44. [Torna]

^[27033] GIRONA, Alta Garrotxa, pp. 4041. [Torna]

^[27034] GRABOLOSA, Besalú, un país, pàg. 29. [Torna]

^[27035] ABADAL, Guifré-Borrell, pp. 102-11. [Torna]

^[27036] MABILLON, Annales Ordinis Sancti Benedictí, III, pàg. 507. [Torna]

^[27037] Carta del P. Jaume Caresmar a Francesc Dorca, escrita el 1789 i publicada per MERINO, España Sagrada, XLIII, pàg. 533. [Torna]

^[27038] BOFARULL, Los condes de Barcelona, I, pp. 45, 80 i 81. [Torna]

^[27039] BALAGUER, Historia de Cataluña, I, pp. 383-86. [Torna]

^[27040] MONTSALVATJE, Noticias históricas, I, pp. 58-59, i IV, ap. 3. [Torna]

^[27041] Vegeu la nota 27. [Torna]

^[27042] Vegeu la nota 29. [Torna]

^[27043] MONTSALVATJE, Noticias históricas, XI, ap. 78, pp. 165-66. [Torna]

^[27044] Biblioteca Nacional de París, Col·lecció Moreau, VI. perg. 55. [Torna]

^[27045] MIQUEL ROSELL, Liber Feudorum Maior, doc. 395. [Torna]

^[27046] BOFARULL, Los condes de Barcelona, I, pàg. 81. [Torna]

^[27047] Entre el 898 i el 917 el comte Sunyer donà a la seva primera muller Aimildes per les esposalles «In comitatu Bisuldunensi, in valle Miliares, villam quem nuncupant Serram et alteram quam dicunt Felicosum et valle Rivo de Azaro et aliam vallem quam dicunt Bianiam» (UDINA, El archivo condal, doc. 9). [Torna]

^[27048] Vegeu les notes 43, 44 i 45. [Torna]

^[27049] Consta a la carta de franqueses de l’any 1000 atorgada a Solsona pel comte Ermengol I d’Urgell i publicada per VILLANUEVA, Viage, IX, pàg. 219. [Torna]

^[27050] El 24 de juny de 954 Adelaida, filla del comte Sunyer, donà a Sant Joan de les Abadesses l’alou anomenat castrum Spugnola, amb l’església de Sant Climent, cases i terres, que havia heretat del seu pare, segons document publicat per UDINA, El archivo condal, doc. 130. [Torna]

^[27051] RIUS SERRA, Cartulario de «Sant Cugat» del Vallés, I, doc. 2, pp. 4-5. Tanmateix, és lícit de pensar que el 904 Sunyer era encara massa jove —tenia uns tretze anys— per a actuar amb el títol de comes, i que, consegüentment, la seva signatura pogué ésser afegida amb posterioritat. [Torna]

^[27052] MARCA, Marca Hispanica, col. 376, i Histoire de Languedoc, II, 289. [Torna]

^[27053] L’art de vérifier les dates, III, 115; BAUTIER, Notes històriques sur la Marche d’Espagne. Le Conflent et ses comtes au IX^e siècle; i PONSICH, Le Conflent, pp. 266-67. [Torna]

^[27054] ABADAL, Primers comtes, pp. 51 i 200; ABADAL, Guifré-Borrell, pp. 102-11; CAULA, Besalú, condado pirenaico, pp. 96-97; i CAULA, Besalú, pp. 39-44. [Torna]

^[27055] Histoire de Languedoc, II, Pr. 190, cols. 384-386. [Torna]

^[27056] MARCA, Marca Hispanica, ap. 56, col. 831. [Torna]

^[27057] Aquest document s’ha perdut, però en coneixem la part essencial per una carta escrita per Joan Baptista Pont, que el conegué o en tingué referències, a Jeroni Pujadas, del 26 de desembre de 1612 i publicada a la «Revista de Gerona», al volum corresponent a l’any 1889, pàg. 167. [Torna]

^[27058] Histoire de Languedoc, II, Pr. 200-CXII, cols. 399-400. [Torna]

^[27059] MONTSALVATJE, Noticias históricas, XV, ap. 218, pàg. 19. [Torna]

^[27060] ALART, Cartulaire Roussillonnais, pp. 118-20. [Torna]

^[27061] ALART, Cartulaire Roussillonnais, pp. 120-22. [Torna]

^[27062] Als treballs de Fournier, Bautier i Ponsich, esmentats a les notes 27 i 53, cal afegir-hi l’obra d’ABADAL, Eixalada-Cuixà. [Torna]

^[27063] El 2 de juliol de 901 trobem Miró el Jove exercint en el Conflent la potestat judicial que era reservada al comte (MARCA, Marca Hispanica, ap. 60, cols. 835-836). [Torna]

^[27064] ABADAL, Primers comtes, pàg. 67. [Torna]

^[27065] CAULA, Besalú, pp. 40-41. [Torna]

^[27066] GIRONA, Alta Garrotxa, pàg. 40. [Torna]

^[27067] Vegeu la nota 57. [Torna]

^[27068] Vegeu la nota 54. [Torna]

^[27069] Histoire de Languedoc, II, pàg. 289. Els autors d’aquesta obra se serveixen de l’edició de L’art de vérifier les dates del 1783, publicada a París per D. Clément. Com que no hem pogut trobar cap exemplar d’aquesta edició ens servim de la reedició del 1818: L’art de vérifier les dates, III, pàg. 115. [Torna]

^[27070] El document publicat per ALART (Cartulaire Roussillonnais, pp. 120-22) duu la data «mense iuni octavo kalendas iulii anno vigesimo tertio regnante Carulo rege». [Torna]

^[27071] PONSICH, Le Conflent, pàg. 267 i CAULA, Besalú, pàg. 44. Manca de fonamentació l’opinió de Caula segons la qual Radulf podria haver mort cap al 906, perquè el 907 apareix actuant individualment una Relindes —«que alium nomen vocant Richica»—, que ell creu que és la vídua de Radulf. El document en què es basa és publicat per ALART, Cartulaire Roussillonnais, doc. IV, pp. 12-13. [Torna]

^[27072] BOTET I SISÓ, Condado de Gerona, pàg. 54, i ROVIRA I VIRGILI, Història nacional, pàg. 199. [Torna]

^[27073] VALLS-TABERNER, Figures de l’època comtal catalana, «Obras selectas», IV, pp. 81-82. [Torna]

^[27074] El document del 903 ha estat citat a la nota 60. [Torna]

^[27075] VILLANUEVA, Viage, XIII, ap. 12. [Torna]

^[27076] Aquest resum de la història dels comtes d’Empúries i el Rosselló és un extracte de dades disperses procedents d’aquest mateix llibre. [Torna]

^[27077] Pensem en l’obra d’ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, en 2 vols., i que inclou un estudi preliminar i un apèndix documental. [Torna]

^[27078] La major part de les dades exposades en aquesta breu síntesi procedeixen d’ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, I, pp. 76-116. [Torna]

^[27079] ABADAL, Guifré-Borrell. [Torna]

^[27080] Per a un coneixement més aprofundit de la història política de la Catalunya del segle X, vegeu ABADAL, Primers comtes. [Torna]

^[27081] ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, I, pp. 116-27. [Torna]

^[27082] SOBREQUÉS, Els barons de Catalunya, pàg. 13. [Torna]

^[27083] MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pp. 152-53. [Torna]