^[14001] És una expressió encunyada per ABADAL, Primers comtes, pàg. 205. [Torna]

^[14002] «Conventus Aquisgrani mense Februario factus est; in quo cum de multis aliis causis tum praecipue de his, quae in marca Hispanica contigerunt, ratio habita et legati, qui exercitui praeerant [Hug i Marfred], culpabiles inventi et iuxta merita sua honorum amissione multati sunt» (Annals Reials, any 828). [Torna]

^[14003] Eudes, cosí de Bernat de Septimània, entre vers el 828 i el 834 governà a Orleans, Nevers i Autun. Morí el 834 lluitant a Bretanya al cap de les tropes imperials contra els partidaris de Lotari (Histoire de Languedoc, II, pp. 301-302). Sobre la mort d’Eudes, vegeu Nithard, Histoire, pp. 20-21. [Torna]

^[14004] PONSICH, Berà I. [Torna]

^[14005] Tot i que és possible que el 832 Bernat substituís el seu germà Gaucelm al Rasès-Conflent, no ho és menys que pogué ésser Berenguer de Tolosa qui el succeís en aquesta data. En aquest cas, a la mort de Berenguer, el 835, el Rasès-Conflent hauria passat a Bernat. [Torna]

^[14006] Histoire dc Languedoc, II, Pr. 123, pàg. 254. Es tracta d’un precepte atorgat per Carles el Calb el 844 a l’abadia de Sant Policarp. [Torna]

^[14007] Referint-se a un fet esdevingut per l’agost de 829, Nithard diu: «Ad quod Bernardum quendam, ducem Sepíimanie, pater in supplementum sibi sumens, camerarium constituït» (Nithard, Histoire, pp. 10-11). Els Annals Reials són, potser, més explícits: «Hlotarium quoque filium suum finito illo conventu in Italiam direxit ac Bemhardum comú tem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat, camararium in palatio suo constituit» (Annals Reials, any 829). [Torna]

^[14008] «Imperator Iunio mense ad Ingilinheim villam venit ibique per aliquot dies placitum habuit; in quo cum de filiis suis Hlothario et Pippino cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis consilium inisset et, id quomodo fieret, ordinasset… Ibique [Frankfurt] aliquandiu moratus Wormatiam venit atque inde Theodonis villam perrexit; de quo loco Hlotharium filium suum cum magnis Francorum copiis ad Hispanicam marcam direxit. Qui cum Lugdunum venisset consedit nuntium opperiens, qui se de Sarracenorum adventu faceret certiorem; in qua expectatione cum Pippino fratre conloquitur et comperto, quod Sarraceni ad marcam venire aut timerent aut nollent redeunte in Aquitaniam fratre ipse ad patrem Aquasgrani revertitur» (Annals Reials, any 828). [Torna]

^[14009] «Quo peracto, filios suos iusto matrimonio iunxit et universum imperium inter eos ita divisit ut Pippinus quidem Aquitaniam, Lodhuwicus autem Baioariam, Lodharius vero post discessum eius universum imperium haberet; cui et una secum imperatoris nomen habere concessit» (Nithard, Histoire, pp. 8-9). «Unde reversus generalem populi sui conventum Aquisgrani more solito habuit, in quo filium suum primogenitum Hlotharium coronavit et nominis at* que imperii sui socium sibi constituit, caeteros reges appellatos unum Aquitaniae, alterum Baioariae praefecit» (Annals Reials, any 817). El text de l’Ordinatio Imperii pot ésser consultat a BORETIUS, Capitularia regum Francorum, I, pp. 270-73. [Torna]

^[14010] «Interea Irmengardis regina materque illorum decessit ac paulo post Lodhuwicus imperator Judith in matrimonium sumpsit, ex qua Karolus creatur» (Nithard, Histoire, pp. 8-9). Ermengarda morí el 30 d’octubre de 818; Lluís el Piadós es casà amb Judit pel febrer de 819; i Carles el Calb nasqué el 13 de juny de 823. [Torna]

^[14011] «Karolo quidem nato, quoniam omne imperium inter reliquos filios pater diviserat, quid huic faceret ignorabat; cumque anxius pater pro filio filios rogaret, tandem Lodharius consensit ac sacramento testatus est ut portionem regni quam vellet eidem pater daret tutoremque ac defensorem illius se fore contra omnes inimicos eius in futuro iurando firmavit. Instigante autem Hugone, cuius filiam in matrimonium Lodharius duxerat, ac Mathfrido ceterisque, sero se hoc fecisse penituit et quemadmodum illud quod fecerat annullare posset querebat» (Nithard, Histoire, pp. 8-9). [Torna]

^[14012] La classificació de les tendències i llurs qualificatius procedeix d’ABADAL, La Catalogne, VI, 1-2 (1957), pp. 71-72. [Torna]

^[14013] «Hlotharium quoque filium suum finito illo conventu in Italiam direxit» (Annals Reials, any 829). [Torna]

^[14014] Tot i que els Annals Reials no en parlin i que Nithard (Histoire, pp. 10-11) només digui: «Per idem tempus Karolo Alamania per edictum traditur», sabem que el lot atribuït a Carles incloïa la Rècia, Alsàcia i una part de la Borgonya. Vegeu per a aquesta qüestió Simson, Ludwig der Fromme, I, pp. 327-34. [Torna]

^[14015] Nithard, Histoire, pp. 10-11. Els Annals Reials ho confirmen: «Bemhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat, camararium in palacio suo constituit» (Annals Reials, any 829). [Torna]

^[14016] ABADAL, La Catalogne, VI, 1-2 (1957), pàg. 73. [Torna]

^[14017] ABADAL, Diplomes, I, pp. 10-13. [Torna]

^[14018] «Qui [Bernat] dum inconsulte re publica abuteretur, quam solidaré debuit, penitus evertit» (Nithard, Histoire, pp. 10-11). A l’opinió de Nithard podem afegir-hi el comentari de l’Astrònom: «Quae res non seminarium discordiae extinxit, sed potius augmentum creavit» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 958). [Torna]

^[14019] Pascasio Radberto, Epitaphium, cols. 1615-1618. Agobard, Liber apologeticus, col. 307. [Torna]

^[14020] «Tum tandem Lodharius, quasi iusta querimonia reperta, tam fratres quam et universam plebem veluti ad restaurandum rei publicae statum animabat. Quamobrem, pariter cum omni populo, patri ad Compendium superveniunt, reginam velaverunt, fratres eius Cunradum et Rodulfum totonderunt atque in Aquitaniam servandos Pippino commiserunt. Bcrnardus quoque, fuga lapsus, in Septimaniam se recepit» (Nithard, Histoire, pp. 10-11). Totes les referències sobre aquesta àmplia rebel·lió es troben a Bòhmer i Mühlbacher, Die Regesten, núm. 874 a, pp. 344-46. Halphen (Carlomagno, pp. 204-205) explica aquest sollevament amb detall. [Torna]

^[14021] «Bernardus quoque fuga lapsus in Septimaniam se recepit; Eribertus frater eius, captus ac luminibus privatus, in Italia custodiendus traditur» (Nithard, Histoire, pp. 10-11). [Torna]

^[14022] «Et Lodharius quidem eo tenore re publica adepta patrem et Karolum sub libera custodia servabat» (Nithard, Histoire, pp. 10-11). [Torna]

^[14023] «Res autem publica, quoniam quisque cupiditate illectus sua querebat, cotidie deterius ibat. Quamobrem tam monachi, quos supra memoravimus, quam et ceteri, qui quod factum fuerat dolebant, illum percontari ceperunt, si res publica eidem restitueretur an eam pro viribus erigere ac fovere vellet maximeque cultum divinum, quo omnis ordo tuctur ac regitur. Quod quia facile confessum, in restauratione eius otius consensum est; assumptoque Guntbaldo quodam monacho, sub specie religionis in hoc negotio ad Pippinum Ludovicumque filios eius occulte direxit, promittens, si in sua restitutione una cum his qui hoc cupiebant adesse voluissent, regnum utrisque se ampliaré velle. Ac per hoc per facile cupideque parvere; conventuque condicto —assemblea de Nimega—, regina et fratres eius eidem restituuntur —no fou fins a l’assemblea d’Aquisgrà— ac plebs universa ditioni eius se subdidit. Hinc hi qui cum Lodhario senserunt in consilium deducti et ad ipso Lodhario ad mortem diiudicati aut, vita donata, in exilium retrusi sunt. Lodharium quoque, sola Italia contentum, ea pactione abire permisit ut extra patris voluntatem nihil deinceps moliri in regno temptaret» (Nithard, Histoire, pp. 12-13). Vegeu-ne més detalls i precisions a Bòhmer i Mühlbacher, Die Regesten, núm. 876, pàg. 347, núm. 881, pàg. 350 i núm. 882, pàg. 351; i a Simson, Ludwig der Fromme, I, pp. 359-66. [Torna]

^[14024] Vegeu la nova acta de partiment de l’imperi a BORETIUS, Capitularia regum Francorum, II, núm. 194, pàg. 20. [Torna]

^[14025] El monjo Gombaud, que segons Nithard havia tingut un paper principal en la restauració de Lluís el Piadós, volia ocupar el «segon lloc» a l’imperi, posició que, llavors, Bernat assajà de recuperar: «Cumquc se haec ita haberent et res publica paululum respirari videretur, confestim Guntbaldus monachus, quem supra memoravimus, quia multa in restitutione eius laboraverat, secundus in imperio esse volebat; quod quoniam Bernardus, uti praemissum est, olim fuerat, summa indústria iterum esse certabat» (Nithard, Histoire, pp. 12-15). [Torna]

^[14026] La presència de Bernat a l’assemblea de Thionville ens és assegurada per l’Astrònom, Thégan i els Annales Bertiniani. Segons aquestes fonts, Bernat només aconseguí de l’emperador l’autorització per a desafiar en duel judicial qualsevol acusador que sostingués l’existència de relacions il·lícites entre ell i Judit, i com que no s’hi presentà ningú, Bernat en restà exonerat, previ jurament: «Affuit etiam Bernardus, qui modo praedicto fugiendo se salvans, diu in finibus Hispaniae exulabat. Is ergo imperatorem adiens, modum se purgandi ab eo quaerebat, more Francis solito, scilicet crimen obiicienti semet obiicere volens, armisque impacta diluere. Sed cum accusator, licet quaesitus, deesset, cessantibus armis purgatio facta est iuramentis» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 961). [Torna]

^[14027] «Pippinus quoque et Lodhuwicus, quamquam eis regna sicut promissum fuerat aucta fuissent, tamen in imperio ut post patrem primi essent uterque laborabat; at illi, per quos tunc res publica tractabatur, voluntati eorum obsistebant» (Nithard, Histoire, pp. 14-15). [Torna]

^[14028] «Praeceperat porro imperator ut huic placito [a Thionville] filius eius interesset Pippinus: sed ille conventui semet subtraxit, post placitum autem advenit. Imperator autem volens et hanc inobedientiam, plurimamque in eo castigaré morum insolentiam, secum eum morari iussit, et usque Natalem Domini secum Aquis tenuit. Sed ille ultra suum sc velle teneri gravatus, fugam capessit: et instio patre in Aquitaniam concessit» (Astrònom, Vita Hludovici, col. 961). [Torna]

^[14029] ABADAL, La Catalogne, VI, 1-2 (1957), pàg. 78. [Torna]

^[14030] Marca, Marca Hispatiica, ap. 5, col. 769. [Torna]

^[14031] «Pippinum filium regno privavit» (Annales Fuldenses, any 832). [Torna]

^[14032] «Per idem tempus Aquitania, Pippino dempta, Karolo datur, et in eius obsequio primatus populi, qui cum patre sentiebat, iurat» (Nithard, Histoire, pp. 14-15). Vegeu també Bòhmer i Mühlbacher, Die Regesten, núm. 906, b, pàg. 359. [Torna]

^[14033] L’Astrònom és qui ens ha donat una versió més completa d’aquests esdeveniments: «Conventum publicum Aurelianis fieri iussit, ibique sibi Pippinum occurrere mandavit: qui licet invitus occurrit. Sed considerans imperator quorumdam malorum consilia hominum festinantium, maximeque verens Bernardum, cuius consilio uti tunc Pippinus dicebatur —qui et ipse tunc in Aquitania morabatur— Ligeri transmeato, cum suo commeato ad Jocumdiacum palatium venit, in territorio Lemovico situm. Quo ventilata utriusque causa, Bernardus quidem cum insimularetur infidilitatis, nec tamen usque ad congessionem probator procedere vellet, honoribus est privatus: Pippinum vero propter morum correctionem pravorum, sub custodia privata Treverum perduci iussit. Quo cum duceretur, et indulgentius haberetur, a suis custodiae noctu subducitur, et usque ad imperatoris ab Aquitania reditum, quaquaversum valuit et voluit, pervagatur». (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, cols. 961-962). [Torna]

^[14034] Vita Ansegisi a Acta Sanctorum, juliol, pàg. 94. [Torna]

^[14035] Histoire de Languedoc, II, pr. 123, pàg. 254. [Torna]

^[14036] Es tracta d’un vassall de Lotari, que rebé d’aquest un precepte que li concedia la propietat de la vila anomenada Vilanova, al Rosselló. El diploma fou expedit el 18 de desembre de 832 a Gardino, lloc de la província de Milà. El publica ABADAL, Diplomes, II, pp. 327-28. [Torna]

^[14037] «Quod quidem hi, quos supra retulimus, graviter ferentes ut res publica inutiliter tractaretur, divulgant populumque quasi ad iustum regimen sollicitant; Walamam, Elisachar, Mathfridum cetcrosque, qui in exilium retrusi fuerant, custodi emittunt, Lodharium ut rem publicam invadat compellunt; insuper autem et Gregorium Romane summe sedis pontificem, ut sua auctoritate liberius quod cupiebant perficere possent, sub eadem specie magnis precibus in supplementum sue voluntatis assumunt.
Quamobrem imperator, una cum omni quod habebat imperio, tresque reges, filii eius, adversus eum cum ingenti exercitu, insuper papa Gregorius cum omni comitatu Romano Elisazam confluunt iuxtaque montem Sigwaldi castra ponunt ac variis affeccionibus populum, ut a patre deficeret, filii compellunt. Novissime, quibusdam fuga lapsis, cum perpaucis pater capitur; uxor, ab eo dempta, in Langobardiam exilio mittitur ac Karolus una cum patre sub magna custodia servatur» (Nithard, Histoire, pp. 14-17). Vegeu una informació extensa sobre aquest cop d’estat a HALPHEN, Carlomagno, pp. 210-19. [Torna]

^[14038] SIMSON, Ludwig der Fromme, II, pp. 58-59; BÖHMER i MÜHLBACHER, Die Regesten, núm. 925 d i núm. 925 f. [Torna]

^[14039] ABADAL, Diplomes, I, pp. 208-209. [Torna]

^[14040] ABADAL, Diplomes, I, pp. 101-103. [Torna]

^[14041] ABADAL, Diplomes, I, pp. 471-72. [Torna]

^[14042] ABADAL, Diplomes, I, pàg. 102. [Torna]

^[14043] ABADAL, Diplomes, I, pp. 208-209. [Torna]

^[14044] ABADAL, Els preceptes per al Pallars, pp. 294-95 i 305; Abadal, Els comtats de Pallars i Ribagorça, I, pp. 99-109. [Torna]

^[14045] «Et Lodharius quidem iterum eo tenore imperium adeptum, quod iniuste tam facile iteratus obtinuit, iterato facilius iuste omisit. Nam Pippinus et Lodhuwicus, videntes quod Lodharius universum imperium sibi vindicaré illosque deteriores efficere vellet, graviter ferebant» (Nithard, Histoire, pp. 16-17). [Torna]

^[14046] Nithard, Histoire, pp. 18-19. [Torna]

^[14047] «Cemens Lodharius praedictam animositatem vires suas excedere, antequam conveniant arma sumit, patrem ac Karolum dimittit itinereque arrepto Viennam petit» (Nithard, Histoire, pp. 18-19). [Torna]

^[14048] «Per idem tempus Mathfridus et Lantbertus ceterique a parte Lodharii poenes marcam Brittannicam morabantur. Ad quos pellendos missus est Guido et omnes inter Sequanam et Ligerem degentes; qui, manu valida collecta, hinc atque inde convenerunt. Et hos quidem paucitas ac per hoc summa necessitas unànimes effecit; Guidonem autem et suos maxima multitudo securos, discordes et inordinatos reddidit. Quapropter proelio commisso fugerunt. Cecidit Guido et Odo, Vivianus, Fulbertus ac plebis innumera multitudo» (Nithard, Histoire, pp. 20-21). [Torna]

^[14049] «Qui [Lotari] libenter paruit et Cavillonum, collecta manu valida, venit, civitatem obsidione cinxit, praeliando triduum obsedit et tandem urbem captam una cum ecclesiis incendit; Gerbergam more maleficorum in Ararim mergi praecepit, Gozhelmun et Senilam capite punivit, Guarino autem vitam donavit et ut se deinceps pro viribus iuvaret iureiurando constrinxit» (Nithard, Histoire, pp. 20-23). Podem completar aquesta informació amb la facilitada per Thégan (Vita Ludovicii, cap. LII), l’Astrònom (Vita Hludovici, cols. 966-967) i els Annales Bertiniani, any 834: «Sororem Bernardi sanctimonialem in cupa positam in Ararim fluvium demergi fecit». [Torna]

^[14050] «Qod pater [Lluís el Piadós] audiens, e Francia manu valida collecta, insuper Lodhuwico filio suo cum universis qui trans Renum morabantur in auxilium sibi assumpto, tantum facinus a filio in imperium commissum vindicaturus perrexit. Lodharius quoque, eadem spe qua Francos abducere consuerat animatus, ire obvius ratum duxit; ac per hoc hinc inde confluunt supraque fluvium iuxta villam que Calciacus dicitur castra ponunt» (Nithard, Histoire, pp. 22-23). [Torna]

^[14051] «Tunc imperator misit legatos suos post illum, Badaradum episcopum Saxonicum, et Gerhardum nobilissimum ac fidelissium ducem, et Berengarium sapicntem, propimquum suum. Qui venientes ad eum, statim supradictus episcopus praecepit ei cum edictu omnipotentes Dei sanctorumque omnium eius, ut se alienaret a societate seductorum eius, ut licuisset imperatoris ostendere, si voluntas Dei esset, ut discòrdia eorum permaneret, annon. Post legationem episcopi supra nominati duces protulerunt quod eis imperatum fuerat» (Thégan, Vita Ludovici, cap. LIV). [Torna]

^[14052] «Quamobram, cum nec fuge nec proelii locum videret, ea pactione novissime praelium diremit, ut infra dies statutos Alpibus excederet ac deinceps sine patris iussione fines Francie ingredi non praesumeret et extra patris voluntatem in eius imperio deinceps nihil moliri temptaret: quod et ita se et suos servaturos tam is quam et sui sacramento firmaverunt» (Nithard, Histoire, pp. 22-25). Una informació més detallada sobre la caiguda de Lotari i el restabliment de Lluís el Piadós es pot trobar a Simson, Ludwig der Fromme, II, pp. 84-116. [Torna]

^[14053] ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, I, pp. 99-109. [Torna]

^[14054] El precepte ha estat publicat per ABADAL, Un diplóme pour le comte Oliba, pp. 346-52. [Torna]

^[14055] ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, I, pp. 99-109; i també ABADAL, Els preceptes per al Pallars, pàg. 294, i La Catalogne, VI, 1-2 (1957), pp. 85-88. [Torna]

^[14056] ABADAL, Primers comtes, pàg. 25, i quadre situat entre les pp. 240 i 241; ABADAL, La Catalogne, VI, 1-2 (1957), pp. 89-90. [Torna]

^[14057] Histoire de Languedoc, II, Pr. 85, cols. 185-187; també ABADAL, Diplomes, II, pp. 442-44. [Torna]

^[14058] Aquesta interpretació es basa en el precepte del 2 de desembre de 834 que publica ABADAL, Diplomes, I, pp. 122-23. [Torna]

^[14059] Segons l’Astrònom a Catalunya les opinions eren dividides: «Sed et causa Gothorum ibidem ventilata est, quòrum alii partibus Bernardi favebant; alii favore ducebantur Berengarii» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 971). [Torna]

^[14060] És el mateix Astrònom qui ens informa d’aquests esdeveniments: «Proximum huic placitum imperator in pago Lugdunensi habuit, tempore aestivo in loco vocatur Stramiacus, cum Pippino et Ludovico filiis… Sed et causa Gothorum ibidem ventilata est, quorum alii partibus Bernardi favebant; alii favore ducebantur Berengarii… Sed Berengario imatura morte praecepto, apud Bemardum potestas Septimaniae quam maxima remansit» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 971). [Torna]

^[14061] «Per iussionem predicti imperatoris revestituit Bernardus comes condam Gimarane episcopum de ipso episcopatu cum tertiam partem de ipso pascuario et teloneo de Gerundense atque Bisuldunense… Tunc statim ipse Soniarius comis revestivit supra memorato episcopo de ipso episcopatu, Impuritanense vel Petralatense cum tertiam partem de ipso teloneo atque pascuario tam de mare quam etiam de terreno pleniter» (VILLANUEVA, Viage, XIII, ap. 3, pp. 223-25). [Torna]

^[14062] Documentació coneguda sobre Sunyer i Alaric d’Empúries es pot trobar a ABADAL, Eixalada-Cuixà, ap. 2 i 3; ABADAL, Diplomes, I, pp. 270-72; Histoire de Languedoc, II, Pr. 110-LXV, cols. 228-29; i Fons Moreau de la Biblioteca Nacional de París, III, f.° 129 i 113, docs. del 6 i 7 de febrer de 843. En aquesta època del govern de Sunyer al Rosselló deu correspondre l’expoliació que aquest comte causà a l’hispà Guitigis, fill de Guadamir, i pare de Ricemir, a qui prenguc unes propietats que tenia a Tresmals, vila del comtat del Rosselló, segons consta en un judici del 5 de juny de 858 publicat a la Histoire de Languedoc, II, Pr. 150, cols. 306-308. [Torna]

^[14063] MARCA, Marca Hispanica, ap. 16, cols. 779-780. [Torna]

^[14064] VILLANUEVA, Viage, XIII, ap. 3, pp. 223-25. [Torna]

^[14065] MARCA, Marca Hispanica, ap. 17, cols. 780-781. [Torna]

^[14066] Lluís el Piadós havia mort en una illa del Rhin, prop de Magúncia, el 20 de juny de 840. Simson, Ludwig der Fromme, II, pàg. 227. [Torna]

^[14067] MARCA, Marca Hispanica, ap. 16, col. 780. [Torna]

^[14068] MARCA, Marca Hispanica, ap. 16, col. 779. [Torna]

^[14069] MARCA, Marca Hispanica, ap. 62, cols. 837-838. Equivocadament, Marca data el document l’any 902. [Torna]

^[14070] Citats per ABADAL, Diplomes, II, pp. 371-372. [Torna]

^[14071] «In eodem loco [Quierzy] et tempore pene omnes Septimanie nobiles affuerunt, conquerentes adversus Bemhardum ducem illarum partium eo quod homines illius tam rebus ecclesiasticis quamque privatis absque ullo respectu divino humanoque pro libi tu abuterentur. Unde petierunt, ut domnus imperator sub protectionis suae eos susciperet munimine et post haec tales missos in eandem terram dirigeret, qui et potestate et prudentia de abbatis aequo libramine penderent et avitam eis legem conservarent. Ad quod peragendum missi sunt secundum postulationem eorum et domni imperatoris electionem Bonifacius comes et Donatus ibidem comes, sed et Adrebaldus Flaviniacensis monasterii abbas» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 973). [Torna]

^[14072] «Et villa que vocatur Farus, quam sua voluntate et nulla predicte ecclesie utilitate quondam Bernardus comes quodammodo comutando seu concambiando sepenominate matri ecclesie inreverenter subtraxerat» (ABADAL, Diplomes, I, pp. 125-30). [Torna]

^[14073] ADG, Cartulari de Carles Matiy, foli 89. El publicà VILLANUEVA, Viage, XIII, ap. 2, pp. 222-23. [Torna]

^[14074] HALPHEN, Carlomagno, pp. 226-28. [Torna]

^[14075] Una descripció més minuciosa d’aquestes atribucions territorials podem trobar-la a Nithard, Histoire, pp. 24-27. [Torna]

^[14076] De fet, l’increment de l’herència de Carles el Calb va desagradar tant Lluís com Pipí: «Quod quidem Lotharius et Lodhuwicus audientes graviter ferebant, unde et colloquium indixerunt. Ad quod venientes, cum nihil ex his indignari se posse viderent, callide dissimulantes quippiam se contra patris voluntatem moliri velle, discesserunt» (Nithard, Histoire, pp. 26-27). [Torna]

^[14077] «Eodem tempore nuntiatur quod Lodhuwicus a patre suo descivisset et quiequid trans Renum regni continebatur sibi vindicaré vellet. Quod pater eius audiens, indicto conventu, Magontiacum venit ac traiecto exercitu fugere illum in Baioariam compulit» (Nithard, Histoire, pp. 28-29). [Torna]

^[14078] Simson, Ludwig der Fromme, II, p. 191. Les diferents fonts franques no coincideixen exactament en la data de la mort, tot i que quasi totes concorden a situar-la al final del 838. [Torna]

^[14079] Nithard, Histoire, pp. 28-31. [Torna]

^[14080] «Eodem tempore ut Pippinus decessisset pater nuntium acceperat; et pars quedam populi quid avus de regno vel nepotibus iuberet prestolabatur, pars autem, arrepto filio eius Pippino, quia natu maximus erat, tirannidem exercebat» (Nithard, Histoire, pp. 32-33). [Torna]

^[14081] «Ergo ad urbem Vangionum conventu indicto convenerunt, in quo Lodharius humillime ad pedes patris coram cunctis procidit dicens: Novi me coram Deo et te, domine, pater deliquisse; non regnum sed indulgentiam et ut gratiam tuam merear queso… Quam ob rem pater ut aequius valuit rcgnum omne absque Baioaria cum suis divisit; et a Mosa partem australem Lodharius cum suis elegit, quin immo et accepit; occidum vero ut Karolo conferretur consensit et una cum parte coram omni populo ita se velle annuntiavit» (Nithard, Histoire, pp. 30-33). Vegeu amb més detall el repartiment a Annales Bertiniani, any 839; i també a Simson, Ludwig der Fromme, II, pp. 205-209. [Torna]

^[14082] «Quapropter his ita, ut prefatum est, cum Lodhario perfectis, collecta manu valida, per Cavillonem [Chalon-sur-Saône] Clarum Montem una cum Karolo ac matre pater petit ac partem populi, quae illum praestolabatur inibi benigne recepit. Et quoniam olim regnum Aquitaniae Karolo donaverat, ut illi se commendarent ortando suasit, iussit. Qui omnes, commendati eidem, sacramento fidem firmaverunt. Post quod, quomodo tirannos compesceret, contendit» (Nithard, Histoire, pp. 32-35). Auzias, L’Aquitaine, pp. 143-51. [Torna]

^[14083] «Per idem tempus Lodhuwicus a Baioaria solito more egressus Alamanniam invasit cum quibusdem Toringis et Saxonibus sollicitatis; quamobrem pater eius, ab Aquitania revocatus, dimisso videlicet Karolo una cum matre eius Pictavis [Poitiers], ipse vero sanctum pascha Aquis celebravit et sic uno eodemque itinere Toringam petiit. A qua Lodhuwico filio eius pulso, per Sclavos itinere redempto eum in Baioariam fugere compulit» (Nithard, Histoire, pp. 34-35). Simson, Ludwig der Fromme, II, pp. 210-31. [Torna]

^[14084] Vegeu la nota 66. [Torna]

^[14085] Nithard, Histoire, pp. 38-41, i HALPHEN, Carlomagno, pàg. 233. [Torna]

^[14086] «Audiens Lodharius patrem suum obisse, confestim nuntios ubique, presertim per totam Franciam, mittit, qui se venturum in imperium, quod olim fuerat illi datum, affirment» (Nithard, Histoire, pp. 36-39). [Torna]

^[14087] «Interea omnes inter Mosam et Sequanam degentes ad Karolum miserunt, mandantes ut antequam a Lodhario praeoccuparentur veniret, adventum eius se praestolaturos promittentes. Quamobrem cum perpaucis Karolus hoc iter accelerans ab Aquitania Carisiacum venit et a Carbonariis et infra ad se venientes benigne suscepit» (Nithard, Histoire, pp. 4243). Lot i Halphen, Charles le Chauve, I, pàg. 16. [Torna]

^[14088] «Eodem tempore missus ab Aquitania venit nuntians, quod Pippinus cum his qui parti suae favebant super matrem Karoli irrueve vellet; ac per hoc Karolus, Francos inibi omittens, mandat, si illos frater suus, donec reverteretur, opprimere vellet, obviam sibi procederent… Et his ita compositis in Aquitaniam festinus perrexit superque Pippinum et suos irruens fuga iilos abire compulit» (Nithard, Histoire, pp. 42-45). [Torna]

^[14089] Nithard, Histoire, pp. 46-49 i Lot i Halphen, Charles le Chauve, I, pp. 19-20. [Torna]

^[14090] «Hinc autem obviam Bernardo, sicut mandaverat, Nivernensem urbem petit. Sed Bernardus more solito ad illum venire distulit, dicens se cum Pippino suisque sacramento firmasse, ut neuter absque alterius consensu cum quolibet quodcumque pactum inire deberet; quamobrem testatus est ad illos se ire velle; et, si efficere posset ut una secum sui devenirent, bene; sin alter, soluto iuramento, infra dies quindecim ad illum reversurum suaeque ditioni se commissurum esse promisit» (Nithard, Histoire, pp. 50-51). [Torna]

^[14091] «Quamobrem Karolus Bituricas [Bourges] iterum obviam illi venit. Quo Bernardus veniens, cum neutrum fecisset, graviter Karolus ferens seductiones quas patri fecerat et actenus illi faciebat, timens ne aliter illum comprehendere posset, subito in illum irruere statuit. Sed hoc Bernardus quanquam tarde praesensit, fugam iniit ac vix evasit. Karolus autem quosdam a suis stravit, quosdam saucios ac semivivos reliquit, quosdam vero inlesos cepit ac more captivorum custodiri praecepit, suppellectilem autem universam diripere permisit» (Nithard, Histoire, pp. 50-51). [Torna]

^[14092] «Hinc quoque Bernardus humilior effectus paulo post supplex ad Karolum venit, dicens et fidelem se illi fuisse et tunc, si liceret, esse voluisse et deinceps, quanquam hac contumelia affectus esset, in futurum fore; minime diffideret; quod etsi quilibet aliter dicere vellet, armis se hoc propulsurum promittit. Quibus Karolus credulus effectus ditatum muneribus et gratia in societatem amicitiac suscepit et ut Pippinum ac suos, uti promiserat, subditos sibi efficere temptaret direxit» (Nithard, Histoire, pp. 50-53). [Torna]

^[14093] Nithard, Histoire, pp. 64-69. [Torna]

^[14094] Nithard, Histoire, pp. 69-79. «Cumque utrumque adesset, proelium super rivolum Burgundionum magno certamine committunt. Et Lodhuvicus quidem ac Lodharius in loco qui Brittas dicitur strenue confligunt; quo superatus, Lodharius terga vertit» (Nithard, Histoire, pp. 76*79). [Torna]

^[14095] «His ita rebus peractis, Lodhuwicus ut Renum peteret decrevit; Karolus autem diversis pro rebus et maxime propter Pippinum, ut illum sibi subdere studeret, in Aquitaniam ut proficisceretur ratum duxit. Nam Bernardus dux Septimaniae, quanquam a loco praedicti proelii plus minus leuvas tres defuerit, neutri in hoc negotio supplementum fuit; victoriam autem ut Karoli esse didicit, filium suum Willelmum ad illum direxit et, si honores, quos idem in Burgundia habuit, eidem donare vellet, ut si illi commendaret praecepit. Insuper iactabat se posse necnon et aicbat quod Pipinum una cum suis Karolo foedere, quo valeret, subdere vellet. Quam legationem benigne excepit et, sicut postulaverat, per omnia concessit, monens ut de Pippino et suis quod promiserat, in quantum posset, ut perficeretur operam daret» (Nithard, Histoire, pp. 82-85). [Torna]

^[14096] Nithard, Histoire, pp. 96-99. [Torna]

^[14097] Nithard, Histoire, pp. 98-101. [Torna]

^[14098] Nithard, Histoire, pp. 102-109. [Torna]

^[14099] «Igitur mediante iunio, feria videlicet quinta, propter civitatem Madasconis, in insula que Ansilla dicitur, cum aequo numero priorum Lodharius, Lodhuvicus et Karolus coveniunt et hoc sacramentum mutuo sibi iuraverunt, videlicet ut ab ea die et deinceps invicem sibi pacem conservare deberent» (Nithard, Histoire, pp. 130-31). [Torna]

^[14100] «Et Lodhuvicus quidem Saxoniam, Karolus vero Aquitaniam ordinaturi adeunt» (Nithard, Histoire, pp. 130-33). [Torna]

^[14101] Lot i Halphen, Charles le Chauve, I, pàg. 57. [Torna]

^[14102] «Karolus vero in Aquitaniam Pippinum fugavit; quo latitante nihil aliud notabile efficere valuit, praeter quod Warinum quendam ducem ceterosque, qui sibi fidi videbatur, ob custodiam eiusdem patrie inibi reliquit. Insuper Egfridus comes Tolosae e Pippini sociis, qui ad se perdendum missi fuerant, quosdam in insidiis cepit, quosdam stravit» (Nithard, Histoire, pp. 132-33). [Torna]

^[14103] Nithard, Histoire, pp. 134-37. [Torna]

^[14104] Nithard, Histoire, pp. 140-41. [Torna]

^[14105] Nithard, Histoire, pp. 142-43. [Torna]

^[14106] Nithard (Histoire, pp. 142-43) conta que Carles el Calb passà les festes de Nadal a Saint-Quentin i d’allí anà cap a Valenciennes: «Nuptiis quidem XVIIII kal. ianuarii expletis natalem Domini ad Sanctum Quintinum celebre peregit, Valentianas quoque qui de fidelibus suis inter Mosam Sequanamque causa custodie remanere deberent ordinavit…» Finalment se n’anà cap a Aquitània on passà l’hivern: «… idem vero partibus Aquitanie una cum coniuge anno DCCCXLIII incarnationis Domini in hieme iter direxit». Durant el viatge degué aturar-se a Saint-Vaast d’Arras, on estengué el diploma a favor de Sunifred: ABADAL, Diplomes, II, pp. 332-34. [Torna]

^[14107] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 178-79, i Levillain, Actes de Pepin, p. CLXXVIII, n. 3. [Torna]

^[14108] Vegeu, sobre aquest tema, les diferents opinions d’Auzias (L Aquitaine, pàg. 179), Lot, Halphen (Charles le Chauve, I, pàg. 62, n. 4) i Merlet (Guerres d’indépendance, pp. 3 i 4), recollides i sintetitzades per Malbos, La capture de Bernard, pàg. 8. [Torna]

^[14109] Lot i Halphen, Charles le Chauve, I, pàg. 62. Fou un hivern extremament rigorós, favorable per a les malalties i perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia i l’apicultura: «Fuit autem eadem hiemps praefrigida nimis ac diutuma, langoribus insuper habundans nec non et gricul ture peccorique apibusque satis incongrua» (Nithard, Histoire, pp. 142-43). [Torna]

^[14110] Andoque, Histoire de Languedoc, pàg. 237. [Torna]

^[14111] Lina Malbos (La capture de Bernard, pp. 7-13), formula una sèrie d’observacions a favor d’aquesta hipòtesi, però arriba a la conclusió que de moment cal deixar el problema en suspens. [Torna]

^[14112] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 183-84, n. 26. [Torna]

^[14113] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 185. [Torna]

^[14114] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 183. [Torna]

^[14115] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 185-86. [Torna]

^[14116] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 179. [Torna]

^[14117] Les fonts franques que parlen del Tractat de Verdun són molt nombroses; Bouquet, al volum VII del seu Recueil des historiens des Gaules et de la France en recull les principals: Annales Bertiniani, pàg. 62 b; Annales Fuldenses, pàg. 160 c; Annales Mettenses, pàg. 185 b; etc. «Carolus ad condictum fratribus obvians, penes Virodunum coniungitur, ubi distributis portionibus, Hludowicus ultra Rhenum omnia, citra Rhenum vero Nemetum, Vangium et Moguntiam civitates pagosque fortitus est: Lotharius inter Rhenum et Scaldem in mare decurrentem, et rursus per Cameracensem, Hainnoum, Lomensem, Castritium, et eos comitatus qui Mosae citra contigui habentur, usque ad Ararem Rodano influentem, et per deflexum Rodani in mare, cum comitatibus similiter sibi utrimque adhaerentibus. Cetera usque ad Hispaniam Carolo cesserunt» (Annales Bertiniani, any 843). [Torna]

^[14118] Bouquet, Recueil, VII, pàg. 42 (Crònica de Fontanelle, any 851), 63 (Annales Bertiniani, any 844), 499, 601, 603, 604 i 605. [Torna]

^[14119] AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 176-82. [Torna]

^[14120] AUZIAS, L’Aquitaine, pàg. 186. [Torna]

^[14121] Sobre l’itinerari de Carles el Calb a través d’Aquitània i el setge de Tolosa, vegeu AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 186-88. [Torna]

^[14122] «DCCCXLIV. Hiems mollissima usque ad calendas februarii quadam temperie modificata. Bernardus comes Marcae Hispanicac iamdudum grandia molens, summisque inhians, maiestatis reus, Francorum iudicio, iussu Caroli in Aquitania capitalem sententiam subiit» (Annales Bertiniani, any 844). Els Annales Fuldenses i els Annales Mettenses encara són més lacònics: «DCCCXLIV. Karlus Bernhardum Barcenonensem ducem incautum, et nihil ab eo mali suspicantem occidit». [Torna]

^[14123] Ens referim a l’article ja citat de L. Malbos, La capture de Bernard, pàg. 13. [Torna]

^[14124] Les circumstàncies que envoltaren el combat i llur importància les ha explicades detalladament AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 209-12, que a les notes 44-52 inclou una relació pràcticament exhaustiva de les fonts franques que tenim. [Torna]

^[14125] El setge de París pels normands, la retirada dels quals calgué comprar. Aquesta humiliació sense precedents desprestigià Carles el Calb. Lot i Halphen, Charles le Chauve, I, pp. 13141. [Torna]

^[14126] «Karolus agrum Floriacum, in quo sancti Benedicti monasterium consistit, duodecim ab Aurelianorum urbe leugis, veniens, Pippinum Pippini filium suscipit et receptis ab eo sacramentis fidelitatis, quatenus ita deinceps ei fidelis sicut nepos patruo existeret et in quibuscumque necessitativus pro viribus auxilium ferret, totius Aquitaniae dominatum ei permisit, praeter Pictavos, Sanctonas et Ecolinenses» (Annales Bertiniani. any 845). [Torna]