^[10001] «Ansemundus gotus Nemauso civitatem, Magdalonam, Agaten, Biterris, Pipino regi Franchorum tradidit» (Annals d’Aniana, any 752). Sobre la reconquesta de Septimània hi ha un estudi molt complet d’ABADAL, El paso de Septimamania del dominio godo al franco. [Torna]

^[10002] Ens referim a la Vida de Saní Benet d’Aniana escrita per Ardon Smaragdo, deixeble seu, cap al 822, i publicada per MABILLON, Acta Sanctorum, pp. 183-215. WOLFF, L’Aquitaine et ses marges, pàg. 274. [Torna]

^[10003] «Misemundus [per Ansemundus] gothus apud Narbonam occiditur, dum Narbonam obsideret cum exercitu Franchorum, a suo homine Ermeniardo nomine, ante portam Narbonensis civitatis». Dos anys més tard, segons indica aquesta mateixa font, la vídua d’Ansemund morí en aquestes lluites: «Anno Domini DCCLVI, turbatio magna facta est apud Nemausum civitatem inter concives, cum Cauna uxor quondam Misemundi occiditur» (Annals d’Uzès, anys 754 i 756). [Torna]

^[10004] «Anno Domini DCCLVII, intrante mense aprilis, in Nemauso et Ucessia iam redactis sub Franchorum domino, cessante Gothorum, intravit comes Radulfus, prout reperitur in archivis Sancti Theodoriti Uticensis» (Annals d’Uzès, any 757). [Torna]

^[10005] Sobre la rebel·lió del valí Abd al-Rahman b. Alqama contra l’emir Yusuf al-Fihrí i les circumstàncies de la seva mort vegeu MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 140. [Torna]

^[10006] En unes declaraciones testimonials fetes a la vila d’Estoer del Conflent el 31 de gener de 879, hom fa referència al valiat d’Azanumar quatre generacions abans: «Hi omnes fecerunt cartam donationis pariter et Concessus monachus de omnibus quae videbantur habere in omnia loca vel territoria, domos, hortos, vineas et terras, sive et villare Paulino cum finibus suis, et habuerunt isti de parentibus suis et aniis Dextro et Salbircio, Chindiberga et Cixilone, qui fuerunt filii Mascarani, et tenuerunt ad proprium tempore quod regnavit Aumar ibn Aumar, regente Narbona» (MARCA, Marca Hispanica, ap. 40, col. 809). [Torna]

^[10007] Sobre la data del començament del setge de Narbona els Annals d’Aniana i els Annales Mettenses coincideixen: «Anno DCCLII, Ansemundus gotus Nemauso civitatem, Magdalonam, Agaten, Biterris, Pipino regi Franchorum tradidit. Ex eo die Franci Narbonam infestant» (Annals d’Aniana, any 752), i «Anno Dominicae Incarnationis DCCLII. Hoc anno Pippinus rex exercitum duxit in Gotiam, Narbonam civitatem, in qua adhuc Sarraceni habitabant, obsedit» (Annales Mettenses, any 752). [Torna]

^[10008] ABADAL, El paso de Septimania del dominio godo al franco, pàg. 43, nota 65. Sobre els comtes gots de la Septimània, en aquesta època, hom pot consultar tres treballs d’AMARDEL: Le comte de Narbonne Gilbert, La première monnai de Milon, comte de Narbonne i Les derniers chefs des Goths de la Septimanie. [Torna]

^[10009] MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 140; es basa en un text d’Ibn al-Qutiya. [Torna]

^[10010] «Franci Narbonam obsident, datoque sacramento Gotis qui ibi erant, ut si civitatem partibus traderent Pipini, regis Franchorum, permitterent cos legem suam habere; quo facto, ipsi Goti Sarracenos, qui in presidio illius erant, occidunt, ipsamque civitatem partibus Franchorum tradunt» (Annals d’Aniana, any 759). [Torna]

^[10011] Apareix en un judici celebrat a Narbona el 3 de juny de 782: Histoire de Languedoc, II, Pr. 6-V, cols. 47-50. [Torna]

^[10012] Aquestes concessions les coneixem per referències d’un diploma de Carles el Calb atorgat el 844 a favor de l’església de Narbona, publicat per TESSIER, Actes de Charles le Chauve, I, 49. [Torna]

^[10013] Els Annales Mettenses només diuen que quan Pipí aconseguí Narbona, tots els musulmans foren expulsats de la Gòtia o Septimània, província que tenia la frontera meridional a les Alberes: «Narbonam obtinuit, expulsisque de tota Gotia homines illos, Christianos de servitio Sarracenorum liberavit» (Annales Mettenses, any 752). [Torna]

^[10014] «Et postea perexit iter peragens partibus Aquitaniae per Narbonam, Tolosam coepit, Albiensem similiter necnon et Gavuldanum; et sanus reversus est in patriam et celebravit pascha in Vienna civitate» (Annals Reials, any 767). «Pipinus rex Narbonam veniens, Tolosa, Albigis et Ruthenis illi tradite sunt» (Annals d’Aniana, any 767). [Torna]

^[10015] Al cap de nou anys de lluita havia mort Wifred d’Aquitània (juny 768) i el seu reialme havia caigut en poder de Pipí, el qual morí cent dies més tard. «Vuaifarius princebs obiit mense iunio. Pippinus vero rex, principatu illius adepto, post dies centum mense septembris vitam finivit, regnavitque annis XXVII… Finito Aquitanico bello, quod contra Vuaifarium ducem Aquitanie per continuos VIIII annos gerebatur, apud Parisios morbo aque intercutis diem obiit» (Annals d’Aniana, 768). Vegeu també WOLFF, L’Aquitaine et ses marges, pàg. 270. [Torna]

^[10016] Un dels darrers treballs sobre aquest episodi és el d’HORRENT, La bataille des Pyrénées. També és interessant de llegir les comunicacions presentades al col·loqui de Roncesvalles, de l’agost de 1955, publicades conjuntament per la Universitat de Saragossa i la Diputació Foral de Navarra a Saragossa el 1956. [Torna]

^[10017] Segons MILLÀS (Textos d’historiadors musulmans, pàg. 141) l’existència de nuclis musulmans rebels a la Frontera Superior cal atribuir-la a la llunyania del poder central o al predomini, a la zona d’Aragó i Catalunya, d’aristòcrates iemenís hostils als omeies. [Torna]

^[10018] ABADAL, El paso de Septimània del dominio godo al franco, pp. 24-28. Les fonts fonamentals sobre la revolta de Munusa són Ibn Idarí i l’Anònim de Còrdova. L’obra d’Ibn Idarí, al-Bayan al-Moghrib, ha estat parcialment traduïda per FAGNAN, Histoire de l’Afrique et de l’Espagne. L’Anònim de Còrdova, anomenat també Crònica del Pacense o Crònica Mossàrab de 754, fou publicada per FLÓREZ, España Sagrada, VIII, pp. 282-325, i més modernament per MOMMSEN, MGH. Auctores antiquisimi. Chronica minora, XI, pp. 322-369. [Torna]

^[10019] Sobre la presència de Sulayman b. al-Arabí a Paderborn coincideixen nombroses fonts franques i musulmanes. «Tunc domnus Carolus rex sinodum publicum habuit ad Paderbrunnen prima vice. Ibique convenientes omnes Franci, et ex omni parte Saxoniae undique Saxones convenerut… Etiam ad eundem placitum venerunt Sarraceni de partibus Hispaniae, hi sunt Ibin al Arabi et filius Deiuzefi, qui et latine Ioseph nominatur, similiter et gener eius» (Annals Reials, any 777). «Ad eundem quoque placitum de Hispania quidam principes Sarracenorum venerunt, Ibinalardi et Withseui, qui Latine Ioseph nominabatur; ibi se cum omnibus quos regebant ditioni domni regis Caroli subdiderunt» (Annales Mettenses, any 777). Molts historiadors consideren Sulayman valí de Saragossa; nosaltres, d’acord amb els Annales Mettenses («Solinoan quoque dux sarracenorum, qui Barchilonam Gerundamque civitatem regebat…», any 752), el considerem governador de Barcelona-Girona. En aquesta opinió coincidim amb MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 141, ABADAL, La expedición de Carlomagno a Zaragoza, pp. 43-44 i WOLFF, L’Aquitaine et ses marges, pàg. 271. [Torna]

^[10020] De fet, quan l’emir Abd al-Rahman I s’adonà del clima de rebel·lia que es respirava a la Frontera Superior, hi envià un exèrcit comandat pel general Thalaba, el qual, precisament, fou fet presoner pels rebels sota les muralles de Saragossa i fou enviat com a ostatge a Carlemany (MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 142). És l’historiador àrab Ibn al-Athir qui ens ho conta, però sense precisar-nos-en la data. Només diu que l’expedició de Thalaba fou anterior al 781: «En aquest any (setembre 780 - agost 781) fou Abderrahman l’Omeia a Saragossa, després que hi havia enviat Isalaba b. Obaid amb un nombrós exèrcit, puix que Suleiman b. Ioctan i Alhossain b. Iàhia s’havien confabulat per tal d’apartar-se de l’obediència d’Azanbderrahman… Estant els dos sublevats a Saragossa, els combaté Tsalaba fortament; però un dia, en haver tornat aquest al campament, aprofitant-se Suleiman d’un descuit, sortí vers ell i se n’apoderà i dispersà el seu exèrcit». (MILLÀS, Historiadors àrabics; text 73). [Torna]

^[10021] ÉGINHARD, Vie de Charlemagne, pàg. 28. «His innumerabilibus legionibus tota Hispania contremuit» (Annales Mettenses, any 778). [Torna]

^[10022] «DCCLXXVIII. Tunc domnus Carolus rex iter peragens partibus Hispaniae per duas vias; una per Pampilonam, per quam ipse supradictus magnus rex perrexit usque Caesaraugustam. Ibique venientes de partibus Burgandiae et Austriae vel Baioariae seu Provinciae et Septimaniae et pars Langobardorum; et coniungentes se ad supradictam civitatem ex utraque parte exercitus» (Annals Reials, any 778). Vegeu també la nota 24. [Torna]

^[10023] Annals Reials, any 778. [Torna]

^[10024] «Rex Carolus motus precibus, immo querelis Christianorum, qui erant in Hispania sub iugo sevissimorum Sarracenorum, exercitum in Hispaniam duxit; ipse scilicet cum manu valida per Aquitaniam pergens, iuga Pirinei montis transcendens, ad Pampilonam urbem pervenit. Pars autem non modica exercitus de Àustria, Burgundia, Bavaria seu Provincià et Langobardia per Septimaniam proficiscentes ad Barcinonam civitatem pervenerunt… Coniunxerunt autem se uterque exercitus ad Cesaraugustam munitissimam urbem» (Annales Mettenses, any 778). [Torna]

^[10025] «Acceptisque, quos Ibin al Arabi et Abuthaur quosque alii quidam Sarraceni obtulerunt, obsidibus Pampelonem revertitur» (Annales q. d. Einhardi, any 778). [Torna]

^[10026] ÉGINHARD, Vie de Charlemagne, pàg. 28. [Torna]

^[10027] MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 142. Ibn al-Athir ofereix una versió bastant completa de l’expedició i els seus resultats: «En aquest any, Suleiman b. Ioctan el Quelbí, induí Carolo, rei d’Alfaranj, a anar al territori dels musulmans espanyols. Suleiman sortí a l’encontre de Carolo, i amb ell es dirigí a Saragossa; però se li avançà en el poder Alhossain b. Iàhia l’Ansorí, descendent de Saad b. Obada, i s’oposà a Suleiman, per ço que Carolo sospità d’aquest; se n’apoderà i se l’emportà a la seva terra. Però quan deixava el territori musulmà i es creia segur, caigueren damunt d’ell Matruh i Aisson, fills de Suleiman, amb llurs tropes, i llibertaren el seu pare. Se’n tornaren tots junts a Saragossa, s’entengueren amb Alhossain i continuaren la sublevació contra Abderrahman» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 72). [Torna]

^[10028] «Pompelonem revertitur, cuius muros ne rebellare posseí, ad solum usque destruxit ac regredi statuens Pirinei saltum ingressus est» (Annales q. d. Einhardi, any 778). [Torna]

^[10029] «Salvo et incolomi exercitu revertitur, praeter quod in ipso Pirinei iugo Wasconicam perfidiam parumper in redeundo contigit experiri. Nam cum agmine longo, ut loci et angustiarum situs permittebat, porrectus iret exercitus, Wascones in summi montis vertice positis insidiis —est enim locus ex opacitate silvarum, quarum ibi maxima est copia, insidiis ponendis oportunus— extremam impedimentorum par tem et eos qui, novissimi agminis incedentes subsidio, praecedentes tuebantur desuper incursantes in subiectam vallem deiciunt consertoque cum eis proelio usque ad unum omnes interficiunt ac, direptis inpedimentis, noctis beneficio quae iam instabat protecti, summa cum celeritate in diversa disperguntur» (ÉGINHARD, Vie de Charlemagne, pp. 28 i 30). La versió dels Annals d’Aniana és idèntica a la d’Éginhard. [Torna]

^[10030] «Wascones insidiis conlocatis extremum agmen adorti totum exercitum magno tumultu perturbant… In hoc certamine plerique aulicorum, quos rex copiis praefecerat, interfecti sunt» (Annales q. d. Einhardi, any 778). Els historiadors discrepen sobre la localització de la batalla i la naturalesa dels atacants. Vegeu WOLFF, L’Aquitaine et ses marges, pàg. 273. [Torna]

^[10031] Coneixem la data de la batalla per haver estat conservat l’epitafi del senescal Egiard, qui morí en aquesta acció. El publica DÜMMLER, MGH. Poetae latini aevi carolini, I, pp. 109-110, i l’estudia LOUIS, À propos de l’épitaphe métrique d’Eggihard. Sobre la personalitat dels morts en aquesta batalla i dels agressors —gascons, vascons, navarresos o musulmans— i sobre el lloc on es dugué a terme hi ha una bibliografia abundosa que, en gran part, esmenta i comenta el treball recent d’HORRENT, La bataille des Pyrénées. [Torna]

^[10032] Per a aquest punt hom pot consultar ABADAL, Diplomes, pp. X-XVI, i BARBERO, La integración social de los «hispani». En el preàmbul d’un precepte d’1 de gener de 815 llegim que els hispani, «en raó de l’opressió iniqua i del jou molt cruel, que havia estat imposat a llur front per la raça dels sarraïns molt hostil als cristians, abandonaren llurs cases i béns, que els pertanyien per dret hereditari, fugiren d’Hispània vers nos (parla Carlemany), i foren establerts a Septimània per habitar-hi». A aquest moviment correspon l’emigració d’homes com Teodolf futur bisbe d’Orléans, Agobard futur bisbe de Lió, Atala i Castellà fundadors de monestirs a Septimània. Wolff, L’A• quitaine et ses marges, pàg. 274. [Torna]

^[10033] MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pp. 142-43. La versió d’Ibn al-Athir és probablement la més completa: «En aquest any (781) fou Abderrahman a Saragossa, distribuí els seus fills per la comarca, per tal que refusessin als sublevats i que després es reunissin amb ell a Saragossa, on ell s’avançaria. Entretant, Alhossain b. Iàhia havia mort Suleiman b. Ioctan, i restà únic senyor a Saragossa. Immediatament arribà Abderrahman, qui oprimí el poble de Saragossa amb un cercle duríssim; els seus fills se li reuniren, després de portar presos els sublevats de la comarca, i l’informaren que altres havien tornat a l’obediència. En això Alhossain s’humilià i se sotmeté. L’emir l’acceptà a la reconciliació, i després de prendre el seu fill Said en pàries, se’n tornà. Després es dirigí a combatre les terres d’Alfaranja, les quals subjugà, robant i captivant; arribà a Calahorra, conquerí la ciutat de Viguera (?), arrasà els castells de la comarca i es dirigí al territori dels Bascons i acampà junt al castell de Matsmin Alacra (?). Després fou contra Maldutsun b. Atlal (?) i combaté el seu castell, perseguí la gent de la seva muntanya i hi lluità; s’apoderà, per la força, del castell, el qual anorreà, i retornà després a Còrdova» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 73). La versió d’Ibn Idarí, més breu, no és gaire diferent de l’anterior: «L’any 165 (agost 781-782) se sublevà contra l’emir Abderrahman, Alhossain b. Iàhia b. Said Obada l’Ansarí, a Saragossa; contra d’ell es dirigí l’emir amb tots els seus soldats i el seu famós exèrcit, l’assetjà i disposà contra ell les tropes i guarnicions, fins que el rebel sortí, li prestà obediència i es llençà als seus peus. L’emir acceptà els seus oferiments i no li negà el perdó…» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 74). La crònica anònima coneguda per Ajbar Machmu’a concreta més: Sotmès al-Husayn de Saragossa en 781, «l’emir es dirigí a devastar Pamplona i Cotlliure (?, Calahorra segons Ibn al-Athir); tornà contra els bascons i després contra el país de Cerdanya. Acampà en el d’Abenbelascot, el fill del qual prengué en rehenes, i li concedí la pau, mitjançant el tribut anual» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 67). [Torna]

^[10034] Lévi-Provençal (España musulmana, pàg. 124, nota 35) sospita que la campanya pogué arribar més cap a l’est, fins a l’Empordà. No compartim aquesta opinió perquè ens sembla que llavors devia governar a Barcelona-Girona Matruh, germà d’Aishun o’Aysun, company de l’emir a l’expedició. Wolff tampoc no creu que l’emir toqués els dominis del valí de Barcelona en l’expedició (L’Aqui• taine et ses marges, pàg. 276). [Torna]

^[10035] Segons al-Nuwayrí: «L’any 166 (agost 782-783) Abderrahman es dirigí a Saragossa, i l’assetjà estretament; hi col·locà trenta-sis màquines de setge, i se n’apoderà a viva força; matà Alhossain, amb mort deshonrosa, i expulsà els habitants de la ciutat, en virtut d’un jurament que havia fet, si bé després els féu retornar» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 76). La crònica Fath al-Andalus precisa: «L’any 166 sortí l’Imam a combatre Saragossa per segona vegada, car Hossain l’Obadí havia palesat la seva maldat i traïció» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 71). La versió de l’Ajbar Machmu’a ho confirma. [Torna]

^[10036] ABEL I i SIMSON, Karl dem Grossen, pàg. 509. «Eodem anno Gerundenses homines Gerundam civitatem Carolo regi tradiderunt» (Cronicó de Moissac, any 785). «Gerundam civitatem homines tradiderunt regi Karolo» (Annales Barcinonenses, any 785). [Torna]

^[10037] ABADAL, El domini carolingi, pàg. 140, ABADAL, Els orígens del comtat de Pallars-Ribagorça, pp. 244-49 i WOLFF, L’Aquitaine et ses marges, pàg. 276. Probablement també caldrà situar en aquest temps la derrota que l’hispanus Joan infligí als musulmans al lloc de Ponts (?), del pagus de Barcelona (ABADAL, Diplomes, pàg. 307). [Torna]

^[10038] «Rex vero Ludovicus eodem anno Tolosae placitum generale habuit, ibiquc consistenti, Abutaurus Saracenorum dux, cum reliquis regno Aquitanico conlimitantibus, ad eum nuntios misit, pacem petens et dona regia mittens. Quibus secundum voluntatcm regis acceptis, nuntii ad propria sunt reversi» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 931). [Torna]

^[10039] Ibn Idarí diu: «Després Abusaid b. Alhossain l’Ansarí se sublevà a Sagunt (al-Nuwayrí diu Beseit), de la regió de Tortosa, i es dirigí a Saragossa, de la qual expulsà el seu valí, agità la gent, es proclamà a si mateix i encengué la guerra civil entre modarís i iemenís. Mussa b. Fortun, qui era dels modarís, es dirigí a Saragossa i la prengué; es trobà amb els iemenís, i haguda batalla, en matà una multitud; després entrà a Saragossa. Més tard, Matruh b. Suleiman l’Arabí, seguint les pretensions del seu pare, s’avançà des de Barcelona i dominà Osca, Saragossa i tota la frontera» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 78). La versió d’al-Nuwayrí, que recull la mort de Mussa, és més completa que l’anterior (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 80). Vegeu també MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pp. 14344. [Torna]

^[10040] Segons Ibn Idarí «L’any 175 (maig 791 - abril 792) Hixem b. Abderrahman envià Obaidal·là contra Saragossa, a la qual hi havia aleshores Matruh, el mencionat, i l’assetjà. Després anà a Tortosa, i continuà insistint en el setge fins que reduí el poble de Saragossa i l’impossibilità de continuar la resistència. Un dia, Matruh sortí de cacera, acompanyat d’Amrus b. Jussuf i d’Abensaltan, i quan descendia del seu cavall per matar l’au sobre la qual havia llançat el seu falcó, el travessaren amb llurs espases fins a matar-lo; li tallaren el cap i el portaren a Abenotsman, qui estava a Tortosa; tot seguit es dirigí a Saragossa, ningú de la qual no li presentà resistència; entrà a la ciutat, s’hi establí i trameté el cap de Matruh a l’emir Hixem» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 79). Vegeu també MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 144. [Torna]

^[10041] La versió oferta per al-Nuwayrí és potser la més completa: «L’any 177 (abril 793-794) envià Hixem a Abdelmèlic b. Abdelguàhid b. Moguits d’expedició militar. Entrà al país dels francs i arribà fins a Narbona i Girona. Començà Abdelmèlic per Girona, en la qual hi havien defensors francs; el musulmà matà els homes, anorreà les seves muralles i estigué a punt de conquerir la plaça. De Girona marxà a Narbona, on féu semblantment, i s’internà pels pobles; recorregué el país de Cerdanya, del qual perdonà només les dones i els infants; matà els combatents, assolà la terra durant alguns mesos, bo i destruint els castells, cremant i saquejant; l’enemic fugia esmaperdut davant seu, i el musulmà s’internà en les ciutats d’aquells; se’n tornà amb un botí tan quantiós, que no seria possible comptar-lo» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 84). Ibn Idarí aporta algunes precisions importants: «L’any 177 envià l’Imam Hixem a Abdelmèlic b. Abdeluàhid b. Moguits, amb l’expedició d’estiu, contra la terra dels cristians; fou una expedició de cèlebre memòria i de formosa dignitat; arribà fins a Girona; l’assetjà, i amb màquines de guerra hi féu forat en els seus murs; (després) s’aproximà al país dels Magos, i es passejà durant alguns mesos pel país enemic, on cremà les masies, arruïnà els castells i caigué l’exèrcit damunt la ciutat de Narbona; fou una conquesta famosa. El cinquè botí arribà a 45.00 monedes d’or pur» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 83). De la part franca, els Annals d’Aniana ofereixen una versió bastant detallada de l’expedició, tot i que hi ometen el setge de Girona: «Exam… misit Abdelmec, unum ex principibus suis, cum exercitu magno Sarracenorum, ad vastandum Gallias. Qui venientes Narbonam, suburbio eius igne succenderunt, multosque Christianos ac preda magna capta, ad urbem Carcassonam pergerc volentes, obviam eis exiit Vuilelmus condam comes, aliique comitès Franchorum cum eo, comiseruntque prelium super fluvium Oliveio, ingravatumque est prelium nimis, ceciditque maxima pars in illa die ex populo Christiano. Vuilelmus autem pugnavit fortiter in die illa; videns vero quod sufferre eos non posset, quia socii eius dimiserant eum fugientes, divertit ab eis. Sarraceni vero, collecta spolia, reversi sunt in Ispaniam» (Annals d’Aniana, any 793). El Cronicó de Moissao i els Annals d’Uzès coincideixen amb la font anterior. L’expedició d’Azanbd al-Malik degué ésser tan important que fins la registra una font com els Annales Fuldenses, poc propícia a recollir notícies de Septimània i Catalunya: «Proelium factum est inter Sarracenos et Francos in Gothia, in quo Sarraceni superiores extiterunt» (Annales Fuldenses, any 793). Hom pot consultar AUZIAS, L’Aquitaine, pp. 4142; GRIFFE, La razzia sarrasine de 793 en Septimanie; LÉVI-PROVENÇAL, España musulmana, pp. 95-96; MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pp. 144-45; i WOLFF, L’Aquitaine et ses marges, pp. 277-78. [Torna]

^[10042] Carlemany «fecit idem a parte meridiana in litore provinciae Narbonensis ac Septimaniae, toto etiam Italiae litore usque Romam contra Mauros super piraticam exercere adgressos. Ac per hoc nullo gravi damno vel a Mauris Italia vel Gallia atque Germania a Nordmannis diebus suis adfecta est, praeter quod Centumcellae civitas Etruriae per proditionem a Mauris capta atque vastata est in Frisia quaedam insulae Germanico litori contiguae a Nordmannis depraedatae sunt» (ÉGINHARD, Vie de Charlemagne, pp. 52 i 54). «Insulae Baleares, quae nunc ab incolis earum Maiorica et Minorica vocitantur, a Mauris piraticam exercentibus depraedatae sunt» (Annales q. d. Einhardi, any 798). [Torna]

^[10043] MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 145. La notícia ens ha arribat d’un text d’al-Nuwayrí (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 87). [Torna]

^[10044] La descripció detallada de les temptatives prèvies a la gran expedició franca del 800-801 contra Barcelona a ABADAL, Els orígens del comtat de Pallars-Ribagorça, pp. 246-49 i (WOLFF, L’Aquitania et ses marges, pp. 278-80. [Torna]

^[10045] «Barcinona civitas, in limite Hispanico sita, quae, alternante rerum eventu, nunc Francorum, nunc Sarracenorum ditioni subiiciebatur, tandem per Zatum Sarracenum, qui tum eam invasserat, regi reddita est. Nam is, aestatis initio, Aquisgrani ad regem venit, seque cum memorata civitate spontanea deditione illius potestatis submissit» (Annales q. d. Einhardi, any 797). «Anno dominicae incamationis DCCXCVII. Barcinona civitas Hispaniae, quae pridem a nobis disciverat, reddita est. Nam ipse ad palatium veniens dominio regis semetipsum cum civitate commendavit» (Annales Mettenses, any 797). La versió dels Annales Fuldenses és molt semblant a l’anterior. [Torna]

^[10046] «Rex filium suum Hludowicum ad obsidionem Oscae cum exercitu in Hispaniam misit… Inde Abdellam Sarracenum cum filio suo Hludowico in Hispanias reverti fecit» (Annales q. d. Einhardi, any 797). [Torna]

^[10047] Segons Ibn Idarí: «L’any 181 (març 797-798) se sublevà contra l’emir Alhàquem, Bahlul b. Meruan, conegut per Abulhajaj, a la regió de la frontera; entrà a Saragossa i se n’apoderà; amb ell sojornà Abdal·là, fill de l’Emir Abderrahman b. Moàvia, quan es dirigia a França» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 88). Al-Nuwayrí precisa: «L’any 181 es rebel·là Bahlul b. Marzuc, el conegut Abulhajaj, a la regió de la frontera; entrà a Saragossa i se n’apoderà… Després Bahlul anà contra d’ells (els musulmans d’Osca) i els assetjà; els àrabs feren defecció, per la qual cosa Bahlul entrà a Osca… Això fou l’any 184 (febrer 800 - gener 801)» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 89). Vegeu també LÉVI-PROVENÇAL, España musulmana, pàg. 102, i (MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pp. 145-46. [Torna]

^[10048] «Sequente porro tempore Tolosam venit rex, et conventum generalem ibidem habuit… Necnon et Bahaluc Sarracenorum ducis, qui locis montuosis Aquitaniae proximis principabatur, missos pacem petentes et dona ferentes suscepit et remisit… Ordinavit autem illo tempore in finibus Aquitanorum circumquaque firmissimam tutelam. Nam civitatem Ausonam, castrum Cardonam, Castamserram, et reliqua oppida olim deserta, munivit, habitari fecit, et Burrello comiti cum congruis auxiliis tuenda commisit». (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 933). Vegeu també ABADAL, La reconquesta d’una regió, pàg. 310 i (WOLFF, L’Aquitania et ses marges, pàg. 279. [Torna]

^[10049] «Insulae Baleares, quae a Mauris et Sarracenis anno priore depraedatae sunt, postulato atque accepto a nostris auxilio nobis se dediderunt et cum Dei auxilio a nostris a praedonum incursione defensi sunt» (Annals Reials, any 799). «Et Azan Sarracenus, praefectus Oscae, claves urbis cum aliis donis regi misit, promittens eam se dediturum, si oportunitas eveniret» (Annales q. d. Einhardi, any 799). La versió dels Annales Fuldenses i dels Annales Mettenses és quasi idèntica a l’anterior. [Torna]

^[10050] La nostra interpretació de la conquesta de Barcelona es basa principalment en aquesta font, perquè el seu autor pertangué a la cort de Lluís el Piadós i conegué directament molts dels esdeveniments que conta i dels personatges que presenta. L’edició que emprem és la d’E. Faral: ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin, édités et traduits par E. Faral, «Les clàssiques de l’histoire de France au Moyen Àge», París, Société d’édition «Les Belles Lettres», 1964. [Torna]

^[10051] «Rege autem Romam pergente, ibidemque infulas impera torias suscipiente (800), rex Ludovicus Tolosam abiit iterum, atque inde in Hispaniam contendit. Cui Barcinonae appropinquanti, Zaddo dux eiusdem civitatis tanquam subiectus occurrit, nec tamen civitatem dedidit. Quam transgrediens rex, et Ilerdae superveniens, subegit illam atque subvertit. Qua diruta, et caeteris municipiis vastatis ac incensis, ad Oscam usque processit. Cuius agros segetibus plenos manus militaris secuit, vastavit, incendit, et quaecumque extra civitatem sunt reperta, incendio depascente sunt consumpta. Quibus expletis, imminente iam hieme, ad propria rediit» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 933). [Torna]

^[10052] Vegeu la nota 46. És també l’opinió d’E. Faral (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pp. 11-12, nota 4), però no la d’Abadal (Els orígens del comtat de Pallars-Ribagorça, pàg. 248), que es decideix per l’any 800, coincidint amb (WOLFF, L’Aquitania et ses marges, pàg. 279. [Torna]

^[10053] La descripció, potser més literària que històrica, d’aquesta assemblea a ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pp. 16-23, versos 140-223. Que la reunió se celebrà a la primavera es dedueix dels versos 140-141: «Tempore vernali, cum rus tepefacta virescit, / Brumaque sidero sole fugante fugit». I que probablement fou a la primavera de l’any 800 sembla desprendre’s de la interpretació conjunta de totes les dades cronològiques del Poema. La versió de l’Astrònom és, en aquest punt, massa breu: «Hisperactis, succedente tempore, visum est regi et consiliariis eius ut ad Barcinonam oppugnandam ire deberent» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 934). Wolff situa l’assemblea l’any 801 (L’Aquitaine et ses marges, pàg. 279). [Torna]

^[10054] «Misit Carolus imperator Ludovicum, filium suum, regem Aquitaniae, ad obsidendam et capiendam civitatem Barchinonam» (Cronicó de Moissac, any 803). [Torna]

^[10055] «Ito celer, Bigo haec nostrorum edicito turbis, / Atque tuo nostra pectora verba tene / … Bigo facessit agens doctus mox orsa benigni, / Itaque reditque, ferens inclita iussa celer» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pp. 20 i 22, versos 216-217 i 222-223). [Torna]

^[10056] «Caetera per campos stabulat diffusa iuventus, / Francus, Wasco, Getha, sive Aquitana cohors» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 28, versos 312-313). Segons el Cronicó de Moissac l’exèrcit fou reclutat a Aquitània, Gascunya, Borgonya, Provença i Septimània: «Qui, congregato exercitu ex Aquitania, Wasconia, necnon de Burgundia, Provincià et Gothia» (Cronicó de Moissac, any 803). [Torna]

^[10057] «Gens est tetra nimis Sarae de nomine dicta, / Quae fines nostros depopulare solet, / Fortis equo fidens, armorum munere nec non, / Quae mihi nota nimis, et sibi notus ego. / Moenia, castra, locos, seu caetera saepe notavi: / Ducere vos possum tramite pacifico. / Est quoque praeterea saeva urbs in finibus illis, / Causa mali tanti, quae sociata manet. / Si pietate Dei, vestro faciente labore, / Haec capiatur, erit pax requiesque tuis» ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 18, versos 180-189). [Torna]

^[10058] De fet, la descripció del setge de Barcelona feta per Ermold, que comença al vers 302, sembla situar-se a la darrera fase de la campanya, quan Lluís el Piadós arribà sota les muralles de la ciutat, quan una part de les seves tropes ja feia uns quants mesos que l’assetjaven. Per tant, Ermold no esmenta la primera, i més llarga, fase del setge; es limita a donar-nos-en una dada cronològica sobre la data aproximada del començament als versos 218-220. [Torna]

^[10059] «Divisoque in tres partes exercitu, unam quidem Ruscellioni ipse permanens secum retinuit, alteri obsidionem urbis iniunxit, cui Rotstagnus comes Gerundae praefuit; tertiam autem, ne forte obsidentes urbem improvise ab hostibus occuparentur, ultra urbem sedere praemisit… Erat autem ibi Willelmus primus signifer, Hademarus, et cum eis validum auxilium» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 934). «Misit (rex) eos ante se ad obsidionem civitatis» (Cronicó de Moissac, any 803). Wolff accepta com a verídica aquesta informació de l’Astrònom (L’Aquitaine et ses marges, pàg. 280). [Torna]

^[10060] ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 28, versos 304-305. [Torna]

^[10061] «Virginis ut primum Titan conscenderit astrum, / Et soror in propria sede sequetur iter, / Agmine densato praefatae exercitus urbis / Moenia noster ovans occupet arma tenens» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 20, versos 218-221). Aquests versos semblen indicar que el setge s’inicià durant la constel·lació de la Verge, que dura del 24 d’agost al 23 de setembre. Sembla versemblant que els francs iniciessin la campanya per l’agost, perquè és el mes de les collites i perquè devien pensar a saquejar els camps barcelonins per tal d’aconseguir el forniment necessari. [Torna]

^[10062] «Obsessi interea intra urbem, Cordubam miserunt auxiliumque poposcerunt. Rex vero Saracenorum protinus auxiliatus eis exercitum direxit. Venientibus porro his qui missi fuerant Caesaraugustam, relatum est eis de exercitu in via sibi obviam constituto. Erat autem ibi Willelmus primus signifer, Hademarus, et cum eis validum auxilium. Quod illi audientes, in Astures sese verterunt… Quibus recedentibus, nostri ad socios urbem obsidentes reversi sunt» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 934). [Torna]

^[10063] «Namque erat insigni murorum pondere fuita, / marmore praeduro structa vetusta nimis» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux, pàg. 14, versos 116-117). [Torna]

^[10064] «Iusserat acer eis Zadun nec credere bello / nec castris vellent forte referre pedem» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pp. 34 i 36, versos 412-413). [Torna]

^[10065] «Machina nulla valet murorum frangere postes» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux, pàg. 36, vers 416). [Torna]

^[10066] «Et illis iuncti —els exèrcits de Rostany i de Guillem de Tolosa— tandiu urbem obambientes, et nullum ingredi aut egredi permittcntes, vexarunt, donec famis acerbitate coacti sunt etiam vetustissima ostiis coria detrahere, et in cibum infelicissimum vertere. Alii autem mortem infelicissimae praeponentes vitae, e muris semet praecipites mittebant, aliqui vero spe animabantur inani, cogitantes quod Franci hiemis asperitate a civitatis cohiberentur obsidione. Sed hanc illorum spem abscidit prudentium virorum consilium. Advecta enim undecunque matèria, coeperunt exstruere casas, veluti in hibernis ibidem mansuri. Quod cementes civitatis habitatores, a spe deciderunt» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, cols. 934-935). [Torna]

^[10067] «Convenit ante omnes Carolo satus agmine pulcro» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux, pàg. 28, vers 306). Tant l’Astrònom com el Cronicó de Moissac coincideixen en el fet que els caps francs cridaren Lluís el Piadós quan hom ja preveia la caiguda de la ciutat: «Cum enim longa fessam obsidione nostri tenerent urbem, et iam capiendam aut tradendam crederent, honesto ut decebat usi consilio, regem vocant, ut urbs tanti nominis gloriosum nomen regi propagaret, si illam eo praesente superari contingeret. Suggestioni huic admodum honestae rex assensum praebuit. Venit ergo ad exercitum suum urbem vallantem» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 935). «Cum… iam capienda esset civitas, miserunt ad Ludovicum regem ut veniret Barchinonam, quia iam capienda erat civitas ut, cum capta fuisset, nomini eius adsentiretur victorià. Venit autem praefectus rex Ludovicus ad civitatem» (Cronicó de Moissac, any 803). [Torna]

^[10068] «Altera luna suos complebat in ordine soles, / Rex Francique simul castra velata petunt» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 42, vers 532). Suposant, com creiem, que Ermold comenci la seva relació amb l’arribada de l’exèrcit de reforçament capitanejat per Lluís el Piadós, tindrem que aquests dos mesos no es refereixen a la durada total del setge, sinó només al temps que el rei Lluís romangué al peu de Barcelona. També en aquest sentit interpretem la versió de l’Astrònom: «Quae indesinenti oppugnatione sex hebdomadibus perduravit, et tandem superata victori manus dedit» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 935). [Torna]

^[10069] «Tum varii varios demittunt funeris Orco, / Vilhelm Habirudar, at Liuthardus Uriz. / Lancea Zabirizun, ferrum forat actile Uzacum, / Funda ferit Colizan, acer harundo Gozan» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 34, versos 406-409). [Torna]

^[10070] «Deseruere arces socii, magnoque stupore / Mirantur Francos verbaque dura nimis. / Zado per inmensos currit furibundus acervos: / Quo fugitis, cives, quove tenetis iter?» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 38, versos 450-453). [Torna]

^[10071] «Undique turbamur Marte, fameque siti» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 38, vers 465). La mateixa indicació a l’Astrònom (vegeu la nota 66) i al Cronicó de Moissac: «Cumque panes deficissent in civitate» (Cronicó de Moissac, any 803). [Torna]

^[10072] «Et latitans furtim (Zadun) praeterit agmen ovans. / Iamque tenebat iter per laeta silentia noctis; / Infelix nimium protinus hinnit equus. / Quo clamore movent custodes agmina castris / Vocis ad hinnitum moxque sequuntur eum. / Ille pavore viam linquens, vertitque cavallum, / Sese praecipitem in agmina densa dedit. / Conspicit invisas haud laeta fronte catervas, / Infelix nec habet quo eruat ingenio. / Mox capitur; merito vincitur, haud mora, loris, / Ducitur ad regis (Lluís el Piadós) lintea tecta tremens. / Fama volans totam turbat terroribus urbem / Et regem captum nuntiat ore suo» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 40, versos 485-497). «Aestate hanc sequente Zaddo dux Barcinonensis suasus est a quodam sibi, ut putabat, amico, Narbonam usque procedere. Qui comprehensus, Ludovico regi est adductus, et patri Carolo itidem perductus» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 934). [Torna]

^[10073] «Tandemque iam victi nimium belloque fameque» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux, pàg. 44, vers 558). Per a l’Astrònom, vegeu la nota 66, i per al Cronicó de Moissac, la nota 71. [Torna]

^[10074] «Ad desperationem ultimam versi, suum principem, Zaddonis cognatum, tradiderunt, quem pro eo constituerant, nomine Hamur, et se et civitatem, concessa facultate secedendi, dediderunt hoc modo» (ASTRÒNOM, Vita Hludovici, col. 935). [Torna]

^[10075] Vegeu la nota 85. [Torna]

^[10076] ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 42, nota 1. [Torna]

^[10077] ABADAL, Història dels catalans, pp. 626-33. El vers «Sabbatum erat sacrum, cum res est ista peracta» és traduït per Abadal: «Fou un dissabte que això s’esdevingué» (pàg. 631), però ens sembla que l’expressió «Sabbatum sacrum» difícilment pot admetre cap altra traducció que no sigui la de «Dissabte Sant». Segons el Du Cange la fórmula habitual per a designar Dissabte Sant era «Sabbatum Sanctum», però aquest diccionari també inclou sinònims com «Sabbatum Magnum». [Torna]

^[10078] AUZIAS, Les sièges, pàg. 16. [Torna]

^[10079] «Et obsederunt mensibus VII, capieruntque regem civitatis illius, nomine Sathon» (Cronicó de Moissac, any 803). [Torna]

^[10080] «Ipsa aestate capta est Barcinona civitas in Hispania iam biennio obsessa; Zatun praefectus eius et alii conplures Sarraceni conprehensi» (Annals Reials, any 801). «Ipsa quoque estate capta est Barcinona civitas Hispaniae iam II annis obsessa» (Annales Mettenses, any 801). [Torna]

^[10081] Vegeu la nota 68. [Torna]

^[10082] Vegeu les notes 61, 68 i 85. [Torna]

^[10083] «Il [l’Astrònom] se montre fréquemment imprécis dans son expression. Surtout, sa chronologie est particulièrement embrouillée et confuse… Il peut étre nécessaire, quoi qu’en ait dit Auzias, de ne pas lui accorder le plus large crédit» (WOLFF, Les événements, pàg. 455). [Torna]

^[10084] Contra l’opinió d’Auzias (Les sièges) i l’afirmació del Cronicó de Moissac (vegeu la nota 79), sembla inqüestionable que Barcelona capitulà el 801, puix que en aquesta data coincideixen historiadors i fonts àrabs, francs i catalans, com Ibn Hayyan (Lévi-Provençal, España musulmana, pàg. 116), Ibn Jaldun, Ibn al-Athir, al-Nuwayrí, al-Maqqarí ((MILLÀS, Textos d’historiadors musulmans, pàg. 146), els Annals Reials i els Annales Mettenses (vegeu la nota 80), els Annales Barcinonenses i el Cronicó de Barcelona. Al-Nuwayrí precisa: «L’any 185 (gener 801-802) s’apoderaren els francs —Déu els maleeixi— de Barcelona, a Espanya; la prengueren dels musulmans i feren arribar la defensa de llurs fronteres fins a ella. Fou la causa d’això, l’ocupació que tenia Alhàquem en les lluites amb el seu oncle» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 90). La versió d’al-Maqqarí és semblant a l’anterior: «Durant les lluites civils entre Alhàquem i els seus dos oncles, l’enemic infidel s’aprofità de l’ocasió contra el país dels musulmans i es dirigí al país de Barcelona, del qual s’apoderà l’any 185, de manera que els exèrcits musulmans recularen cap al país de més avall» (MILLÀS, Historiadors aràbics, text 91). «Introivit Ludovicus in Barchinona, filius prelibati Karoli, et tulit civitatem Sarracenis» (Annales Barcinonenses, any 801). La versió del Cronicó de Barcelona, una mica més completa, ratifica l’anterior: «Era DCCCXXXIX, regnante Domino Karolo Imperatore, anno ordinationis suae XXXIV. (Regnavit annis XLVII. mensibus III.) intravit Ledovicus filius eius in Barchinonam, expulso inde omni populo Sarracenorum. Qui regnavit annis XXIV» (Cronicó de Barcelona, col. 758). [Torna]

^[10085] «Sabbatum erat sacrum, cum res est ista peracta, / Quando prius Francis urbs patefacta fuit. / Namque sequente die festo conscendit in urbem / Rex Hludovicus ovans solvere vota Deo» (ERMOLD LE NOIR, Poème sur Louis le Pieux pàg. 46, versos 564-567). [Torna]

^[10086] Per tal d’esbrinar el mes i el dia exactes en què s’escaigueren Dissabte Sant i la Pasqua de Resurrecció l’any 801 hom pot utilitzar un qualsevol dels procediments usuals descrits per AGUSTÍ, VOLTES i VIVES, Manual de Cronologia, pp. 131-41. [Torna]

^[10087] AUZIAS, Les sièges, pp. 12-13. Wolff (Les événements, pp. 452-56) ha posat serioses objeccions a aquest treball d’Auzias. [Torna]

^[10088] BOFARULL, Los condes de Barcelona, I, p. III, nota 2. La nota annalística prové, segons sembla, d’un còdex que a l’arxiu de Ripoll tenia el número 19 i ocupava el calaix 2n., prestatge lr. És curiós que el mateix Bofarull, en el text del seu llibre, es contradiu amb la nota annalística en dir que els francs «lograron por fin, a últimos del año 801, arrancar de las almenas de Barcelona las lunas agarenas». [Torna]

^[10089] Sobre aquestes expedicions vegeu LEVÍ-PROVENÇAL, España musulmana, pàg. 118; WOLFF, Les événements, pp. 457-58, i AUZIAS, Les sièges, pp. 22-28. [Torna]