Annex I: Notícies de la presó a tot el poble català

—Valorem positivament l’esforç i la combativitat demostrats per tots aquells que s’han llançat al carrer en solidaritat amb la nostra lluita, que no és sinó una part de la lluita global que el poble treballador català mena per la reunificació, la independència i el socialisme als Països Catalans.

—Denunciem la intoxicació informativa orquestrada per les forces d’ocupació espanyoles, valent-se del suposat bon tracte que ens han dispensat durant els deu dies de segrest que hem patit. Durant els tres primers dies, els maltractaments físics de tota mena han estat sistemàtics i les pressions psicològiques i el xantatge amb amenaça de represàlies sobre els familiars més íntims s’han prolongat durant els deu dies, estenent-se les amenaces al cas que desmentíssim les nostres confessions davant el jutge.

—Denunciem la Llei Antiterrorista, i els qui l’han fet possible, que permet segrests de deu dies com els esmentats en la més absoluta impunitat, i que vulnera de manera flagrant la mateixa Constitució que aquesta partida de mercenaris diuen defensar. No n’hi ha prou de demanar responsabilitats a membres individuals de les forces d’ocupació si no qüestionem globalment la seva presència il·legítima a la nostra nació. QUE SE’N VAGIN!

—Cridem els sectors més conscients del poble treballador català, i sobretot al jovent, a organitzar-se i a lluitar, per tal de resistir a totes les agressions i vexacions contínues que com a treballadors i com a catalans estem patint, només un combat decidit i generós (sobretot en pors, presó i vides) ens pot donar dret a un demà que sigui el nostre. Ningú no ens garanteix la victòria final, però el que sí que és cert és que les actituds de covardia porten inexorablement a la desaparició pura i simple com a poble.

—Analitzem el moment polític com a transcendental, ja que assistim a un creixement important de la base social de l’independentisme, i cal que això es correspongui amb un enfortiment de les organitzacions del moviment independentista. Cal, doncs, que cadascú ocupi el seu lloc al si de les esmentades organitzacions i aporti el seu esforç a la necessària clarificació política i reforçament ideològic.