Annex H: Arran de les darreres detencions

Amb una desenfrenada actuació de la policia espanyola en col·laboració amb la policia francesa foren detinguts, el 19 de gener a Puigcerdà (Cerdanya), els companys Montserrat Tarragó, Jaume Fernàndez i Carles Sastre. Més tard, al barri de Gràcia (Barcelonès), Enric Pasqual i Josep Lluís Rovira, a Alcanar (Montsià); a tots se’ls va aplicar la Llei Antiterrorista.

Després de deu dies d’incomunicació, maltractaments i tortures (les quals han estat denunciades públicament) és posat en llibertat sense cap càrrec Enric Pasqual; restant a la presó de Carabanchel (Madrid) Carles Sastre, Jaume Fernàndez i Josep Lluís Rovira (aquest darrer va sortir en llibertat el 14 de febrer) i a la presó de Yeserías (Madrid) Montserrat Tarragó. Mentrestant a Catalunya-Nord eren detinguts vuit independentistes, entre els quals Pere Bascompte, que actualment es troba empresonat a Tolosa de Llenguadoc.

Valoració d’aquests fets:

La primera valoració que s’ha de fer dels esdeveniments d’aquests dies és la mobilització popular. Hi ha hagut un moviment de solidaritat arreu del nostre país, des de Perpinyà al País Valencià, amb manifestacions importants a Reus i Perpinyà, i sobretot a Alcanar i Barcelona.

La manifestació de Barcelona ha demostrar una important capacitat de convocatòria dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Els diferents actes i mobilitzacions d’Alcanar han demostrat les possibilitats de resposta popular quan aquesta afecta un lluitador ben conegut i arrelat a les reivindicacions i interessos populars. Només aquest arrelament podia permetre forçar fins i tot les autoritats locals a pronunciar-se de manera tan clara contra la Llei Antiterrorista.

Per sobre de tot, però, cal destacar d’aquestes mobilitzacions la solidaritat activa que ha representat envers els detinguts; i no només des d’un punt de vista humanitari, perquè des d’un primer moment havia quedat clara la pertinença d’una part substancial dels detinguts a la nostra organització.

Des d’aquest punt de vista considerem que s’ha donat un pas molt important endavant.

Per això, la nostra organització agraeix totes les mostres de solidaritat que s’han expressat, per molt diversos mitjans, des del primer moment, i d’una manera molt especial l’activitat de solidaritat política realitzada pels CSPC, i l’esforç militant que les organitzacions independentistes han portat a terme entorn de l’organització antirepressiva de solidaritat de l’independentisme.

I des del punt de vista del poder opressor, cal destacar principalment l’estreta col·laboració que ha existit entre la policia espanyola i la francesa. L’actuació de la policia francesa representa l’entrada al nostre país d’una pràctica que ja comptava amb precedents a Euskadi, i denuncia d’una manera ben clara el caràcter opressor de l’Estat francès.

En aquest sentit, és un moment crucial, perquè els poders espanyol i francès s’esforçaran per impedir el creixement del moviment popular i l’enfortiment del moviment independentista.

D’altra banda, estem entrant en una fase repressiva en què l’espai d’actuació s’està estenent a nivell no sols dels nostres Estats enemics, sinó també a nivell europeu. El bressol del capitalisme que són els Estats europeus es prepara per tota una acció combinada que els permeti resistir les lluites que saben que esclataran a causa de les condicions generades per la crisi i pel caràcter militarista i agressiu que prenen les societats europees dia a dia.

També cal remarcar la manipulació de la informació, que ha tingut un paper molt important sempre (almenys als grans mitjans de difusió), el paper del poder que ha volgut presentar el moment actual com la liquidació de tot el moviment independentista i desinformant en allò que feia referència als maltractaments dels detinguts, al contingut i importància de les mobilitzacions…

Finalment, hi ha hagut intents de manipulació que han portat a alguns que havien aprovat la llei antiterrorista, a intentar distanciar-se de la repressió en busca d’uns possibles vots, tot mostrant un rebuig formal i cínic a les tortures.

Davant d’això, el moviment independentista haurà de saber adaptar-se a aquestes formes més descarades i generalitzades de repressió.

Les mobilitzacions contra la Llei Antiterrorista (la Llei que fou ideada per a torturar ) pensem que és la manera més eficaç per a tallar tots els intents de manipulació que des del poder sucursalista autonòmic s’han intentat.

En aquest terreny, el moviment independentista haurà d’aprendre a treballar amb tenacitat, constància i de manera progressivament organitzada.

En el marc polític i repressiu que ens planteja la situació actual, l’independentisme s’haurà d’enfortir orgànicament i també a nivell ideològic en les diverses lluites; plantejant solucions en els diferents àmbits de la vida social.

Penseu que la situació actual és d’una gran importància, ja que s’estan desvetllant ressorts de mobilitzacions contra l’opressió i contra l’Estat en noves capes populars.

Els mesos vinents han de permetre avançar en les mobilitzacions contra la Llei Antiterrorista, en defensa de la llengua, contra el projecte de la Barcelona Olímpica…

I cal que l’independentisme esdevingui la punta de llança del moviment popular.

Per tant, la tasca de les organitzacions independentistes demana un augment important de la reflexió política i una capacitat d’anàlisi social que li permeti d’agrupar esforços, alhora que superi limitacions i aïllaments puristes i sectaris.

En aquest camí, la repressió dels estats espanyol i francès no aturarà la nostra lluita i sabrem respondre als intents d’agressió contra el Poble Treballador Català i de destrucció de la nostra terra.

Endavant en la lluita!