Annex A: Glossari d’organitzacions polítiques

BOC (Bloc Obrer i Camperol). Organització sorgida de la Federació Comunista Catalano-Balear, per divergències amb el sector més estalinista. Tingué una gran importància durant els anys 30, fins que l’any 1936 donà origen al POUM. L’any 1934, durant els Fets d’octubre, va ser dels convocants de la vaga general i dels principals protagonistes de la lluita al carrer.

CCC (Col·lectiu Comunista Català). Petit cercle d’intel·lectuals, sorgits d’organitzacions comunistes tradicionals, com el PSUC o Bandera Roja. La seva única activitat consistia en la redacció de documents polítics, sense cap mena de treball de base real. A partir del mes de setembre de 1979 van iniciar la publicació d’una revista, anomenada K. 0., de la qual només van sortir dos números. D’una manera o altra, alguns dels integrants del CCC han anat a formar part del Col·lectiu Independentista la Nova Falç.

CCI (Comunistes Catalans Independents). Reencarnació comunista dels Grups pro-lndependència de Catalunya (GIC) que havien existit els anys 1974 i 1975. L’any 1977, la gent del GIC, amb la pretensió de reconstruir el BOC, constitueixen en un primer pas els CCI com a grups de discussió. Els CCI desapareixen el 1979 i alguns dels seus integrants entren a formar part d’IPC.

Crida (Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes). Creada el març de 1981, en resposta al «Manifiesto de los 2.300». Era una plataforma d’entitats cíviques, culturals i polítiques, més de 1.300, però a partir del juliol de 1982, moltes entitats se’n retiren, i continua com a plataforma de mobilització amb vista a objectius fàcilment assumibles (retolacions en català, campanya per a l’etiquetatge dels productes en català, campanya de reforestació, etc.), que aconsegueixen una gran acceptació popular. Dintre de la Crida juga un paper fonamental el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals), organització relacionada amb els monjos benedictins de Montserrat i de Sant Miquel de Cuixà, a través del seu secretari general Aureli Argemí, que en alguna ocasió ha estat acusat per la premsa groga de col·laborar amb Terra Lliure.

CSPC (Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans). Organisme unitari antirepressiu de l’independentisme català des de 1979. Organitzat sobre una base territorial de comitès de barri i de poble o comarca, el seu organisme dinamitzador és la Coordinadora, que es reuneix un cop la setmana, i on són representats, a més dels comitès locals, les comissions de treball de premsa i propaganda, advocats, economia, i altres d’específiques. La seva funció principal és la defensa política de tots els patriotes morts, empresonats o refugiats en la lluita per la Independència dels Països Catalans. El seu òrgan d’expressió és la revista Clam, d’aparició bimensual.

EIA (Euskal Iraultzarako Alderdi) (Partit de la Revolució Basca). Partit sorgit del desdoblament, l’any 1976, d’ETA-pm, en què aquesta organització continuà com a purament militar i EIA recollí el front polític.

EE (Euzkadiko Ezkerra) (Esquerra d’Euzkadi). Coalició electoral formada pensant en les eleccions del juny de 1977 entre EIA, EMK (Moviment Comunista d’Euskadi) i independents. En l’actualitat EMK no hi és, i EE és purament la plataforma de masses d’EIA.

EN (Esquerra Nacional). Grupuscle d’ideologia poc definida format entorn de la persona del seu líder, Jordi Gil. Fonamentalment tingué alguna mena de presència els anys 1977 i 1978. En aquest darrer formà part del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola.

Època (Exèrcit Popular Català). Organització militar catalana que es comença a crear pels volts de l’any 1970. Es coneix la seva existència a partir de les accions Bultó i Viola i de la repressió consegüent. Desapareix definitivament com a tal a finals de 1980, i alguns dels seus militants s’incorporen a Terra Lliure.

ETA-m (Euzkadi ta Askatasuna-militarra) (Euzkadi i Llibertat-militar). Organització militar basca sorgida de l’any 1974 d’ETA-V Assemblea. Capdavantera de la lluita per la independència d’Euzkadi juntament amb HB (Herri Batasuna, Unitat Popular), organització de masses. Reivindica com a condició prèvia a l’alto el foc, el reconeixement dels punts de l’alternativa KAS (Koordinadora Abertzale Sozialista), que constitueixen una plataforma de ruptura democràtica àmplia.

ETA-pm (Euzkadi ta Askatasuna-político-militar). Organització sorgida l’any 1974 de l’escissió d’ETA-V Assemblea, d’on s’originà també ETA-m. De tendència autonomista, genera, l’any 1976, EIA, com a partit polític. Per la mateixa època, gran part dels escamots especials (Berezis) surten d’ETA-pm i ingressen a ETA-m. Actualment és pràcticament desapareguda, i queda només un petit nucli de militants sota la denominació d’ETA-pm VIII Assemblea.

FAC (Front d’Alliberament Català). Organització militar catalana sorgida l’any 1970 de les Joventuts d’Estat Català, encara que posteriorment canvià la seva definició política. Desapareguda l’any 1975.

FNC (Front Nacional de Catalunya). Organització creada al final de la darrera guerra civil per fusió de diverses organitzacions nacionalistes. En un principi organització de caire político-militar, passa més endavant a ser només de caire polític. L’any 1969 sofreix una escissió, que dona lloc al PSAN. Del FNC van sortir els primer militats d’Època.

GDL (Grups de Defensa de la Llengua). Organització àmplia de lluita contra les agressions en matèria lingüística i cultural. Creada l’any 1982, la seva resposta és més coherent i compromesa que la que ofereix la Crida. Alguns dels seus membres van redactar l’any 1979 un manifest anomenat Una nació sense estat, un poble sense llengua, conegut també per manifest d’Els Marges, que era un crit d’alerta davant la política lingüística imperant i els perills de desaparició del català.

IPC (Independentistes dels Països Catalans). Partit sorgit l’any 1979 de la fusió del PSAN-P amb l’OSAN de Catalunya del Nord. D’orientació socialista revolucionària, treballa fonamentalment a nivell de base a CSPC, GDL, TAE. Ha estat acusat en diverses ocasions per la policia de trobar-se a l’origen de TL, cosa la qualli ha comportat una important repressió. És una de les organitzacions impulsores de l’MDT.

JSAN (Joventuts Socialistes d’Alliberament Nacional). Organització juvenil lligada al PSAN, en els moments actuals desapareguda.

JRC (Joventuts Revolucionàries Catalanes). Organització juvenil lligada al PSAN i posteriorment a l’IPC, en els moments actuals desapareguda.

MUM (Moviment d’Unificació Marxista). Resultat de la fusió del Col·lectiu Combat, sorgit del FNC l’any 1976, i del Col·lectiu Comunista d’Alliberament, sorgit del PSAN el mateix any. Posteriorment es fusionà amb el Partit del Treball de Catalunya, formant el Bloc Català de Treballadors, avui desaparegut.

MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Grup anarquista conegut sobretot perquè un dels seus militants, Salvador Puig i Antich, fou condemnat a mort i executat l’any 1974. Alguns dels seus militants són actualment membres d’Acció Directa, a l’Estat francès.

MDT (Moviment de Defensa de la Terra). Moviment de masses que intenta ser l’organització unitària de l’independentisme català, objectiu que encara no ha aconseguit. Té una important implantació en algunes comarques del Principat de Catalunya i del País Valencià. Està organitzat d’acord amb la representació territorial.

NE (Nacionalistes d’Esquerra). Plataforma electoral sorgida l’any 1979 d’un sector escindit del PSAN, d’un altre escindint del FNC, i diversos col·lectius i persones independents. No va aconseguir cap resultat electoral, i l’intent de reconvertir-lo en organisme de masses tampoc no ha funcionat gaire bé. Ara s’ha dividit entre un sector de plantejaments més radicals, denominat Moviment d’Esquerra Nacionalista, i un sector moderat, integrat a una altra plataforma electoral, l’Entesa de l’Esquerra Catalana, que igualment no ha aconseguit cap resultat electoral en cap ocasió.

Olla (Organització de Lluita Armada). Nom inventat per la policia per denominar un grup armat desarticulat l’any 1974 en dues caigudes successives. Format per alguns militants procedents del PSAN i d’altres de tendència anarquista.

OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional). Sorgida l’any 1977 a Perpinyà de l’escissió de l’Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) organització també nord-catalana.

SC (Socors Català). Organització unitària antirepressiva de l’independentisme català els anys 1977 i 1978. Formada arran de les detencions de quatre patriotes catalans acusats d’atemptar contra l’industrial Bultó, desenvolupà una important tasca de defensa política. Desaparegué l’any 1978, en no existir una dinàmica armada que requerís l’existència d’un organisme de suport específic. De fet, es pot considerar que CSPC són els hereus de SC, canviant l’estructura més centralitzada de SC per una altra de base territorial.

TAE (Taula Antinuclear i Ecologista). Sorgida per evolució de la Coordinadora Contra l’Augment de les Tarifes Elèctriques, i amb important presència independentista i també llibertària.

UN (Unitat Nacionalista). Moviment ampli nacionalista de Catalunya del Nord, amb important implantació en algunes zones. Pràcticament hegemònic, tenint en compte la poca implantació de la secció nord-catalana del Col·lectiu la Nova Falç.