Annex D: La droga, un instrument del poder
El tema de la droga guanya dia a dia terreny dins la problemàtica del poble treballador català. La progressió de la drogoaddicció dins els sectors populars ha crescut exponencialment en els darrers anys. I per altra banda, els mitjans de comunicació social s’esforcen a fer-nos creure que l’Estat, de forma directa o a través de les mal anomenades autonomies, lluita incansablement per a deslliurar-nos d’aquest flagell. La veritat, però, és ben diferent. Darrera les més importants xarxes de distribució de droga dura hi ha el propi aparell repressiu de l’Estat, interessat, per una banda, en corrompre el potencial revolucionari que constitueix el jovent, especialment a les nacions ocupades com Euskadi i els Països Catalans, i per altra banda, en afavorir l’existència d’un estat permanent d’inseguretat que justifiqui als ulls de la població el constant increment de les mesures repressives. Així hem assistit a la instauració dels controls d’identitat sistemàtics enmig de les ciutats i a l’augment de la presència de la Guàrdia Civil a les zones rurals, mentre els centres oficiosos de distribució d’heroïna (bars, pubs, etc.) prossegueixen la seva tasca de destrucció social amb la benedicció de la seva clientela habitual de policies i d’altres membres de les forces d’ocupació.
Mentrestant, les forces autonomistes i benpensants utilitzen en relació amb aquest afer el mateix criteri que amb tots els altres; és a dir, ignorar deliberadament les arrels del problema, que no poden ni volen atacar, doncs serveix els seus interessos, i ja que la repressió és patrimoni de l’Estat, ells es dediquen a apedaçar una mica per aquí, una mica per allà. En aquest sentit apareixen les campanyes de «conscienciació», en les quals la drogaaddicció apareix no com un problema social, sinó com una manca d’esportivitat, o quelcom que «no mola»; una frivolitat que esfereeix. Així mateix, els intents d’eixamplar els serveis existents de desintoxicació es troben en la mateixa línia d’ignorar les arrels de la qüestió, i tot plegat apareix en un context de campanya electoral per la Generalitat al Principat, en què tothom es vol presentar com el principal enemic d’aquest «vici irreductible».
Terra Lliure no es presenta a cap elecció, i en aquest sentit no té cap necessitat de fer demagògies tronades. Però creiem que estem assistint a un aspecte important del genocidi nacional del poble català. És per això que, des d’aquí, fem una crida al poble treballador català a denunciar tots els casos coneguts de centres o persones distribuïdors de droga dura, i també des d’aquí ens comprometem a actuar, des d’ara i a mesura de les nostres possibilitats, igualment contra aquests centres i persones.
Oficina política de Terra Lliure