«… Vingueren, aquell segle ja oblidat en la memòria dels més vells, i molt més abans, encara. Vingueren i s’instal·laren en el cor dels més purs, convertint-los en visionaris: “Ells” ordenaren guerres i decretaren paus, posseïdors de les ments més clares, dictaren lleis i crearen morals. Es guanyaren mites i compraren ideals a preu de rebuig. I ara són aquí, a la vora, a casa nostra, dintre el nostre mateix pit. Tothom haurà de sucumbir al seu imperi. Instigaren guerres, lluites, matances i exterminis: però jamai no donaren el pit ni la cara al perill. Han sabut sempre protegir-se de l’home ras, car saben que és un animal perillós. Només se li han filtrat a l’ànima i li han obnubilat la ment. Entre els homes més malànimes han escollit els seus agents i els seus botxins. I el que cau en les seves xarxes perd per sempre més la seva condició humana. I esdevé adorador dels seus ídols brillants. Sortiu ara mateix al carrer, contempleu els rostres dels vianants i assistireu a la desfilada de la legió d’esclaus que “ells” han pogut crear amb l’assistència dels segles. Per les venes d’aquesta gernació castrada, hi corre una sang aigualida que es vessarà tràgicament a fi de fer callar els únics rebels que intenten follar el subsòl.

»Entre les nostres migrades files, hi trobem cada dia més símptomes de contaminació, de derrota. Per més que, cada cop més sovint, fem inspeccions i anàlisis de Testat dels fidels, no podem aturar aquesta escalada dels malèvols. Potser tu mateix, jo mateix, ja comencem a estar posseïts pels virus de l’invasor i ja comencem a ser una mica “ells”. I “ells” són aquí, a casa nostra, i acabaran per foragitar-nos, molt aviat, de la nostra pròpia llar.

»Quan pel carrer trobeu un home amb el sexe flàccid i inservible, quan entre els usuaris del metro o entre els clients d’una cafeteria albireu algun rostre tens i fosc, quan en algun indret us fiti una mirada negra, llanceu-vos al proselitisme: en aquell cos, hi batega una víctima: podriu-li el sentiment, arreleu-li la impotència i nueu-li el nus de ràbia ja per sempre, eternament…»