A UN POETA MORT

Epitafi i elegia: els teus propis versos.

Ens has abandonat: traïdor!

Ja no. Ja no se sentirà ressonar la teva veu per les pàgines.

S’ha destemprat el microscopi amb el qual et contemplaves, ens retornaves el nostre propi entrellat, la profunda grisor d’aquests dies ajusticiats. Ja no seràs la nostra veu que mormola amb pregona ràbia la desesperança. Ja no seràs la veu que mormolava amb la força d’un renec el sacrilegi, la necessària immoralitat, l’esgarip mut. I ens hem quedat muts, els qui necessitàvem un lúcid profeta per a xerricar a través de la seva apatia. Ens comunicaves una desesperançada borratxera: no hi ha alliberació. Ens retornaves el veritable gris, gust de pols, esquelet de derrota, carn inflada i inútil, de tots els mots de cada dia. Aquell gest penjat en l’aire. Un remordiment estrany per haver de viure. Degotaves. Degotaves mandrosament, amb un arrelat desinterès, com qui respira catorze vegades per minut només per obligació. I nosaltres ens amorràvem al devessall assedegats per mamar tanta vida retuda d’un sol cop, en unes lletres tan rebregades. Eres el clam, la nostra veu, el portaveu d’una constant debel·lació. Feies mal, víctima, lúcid, apesarat, cruelment, impúdicament nu i flàccid, impotent i abandonat. Ens has deixat sense veu i ara correrem muts per la desolació: que és com dir que correrem amb tots els membres amputats. No hi ha horitzons i no crèiem pas que la teva lucidesa ens els tornés ni ens els inventés. Pensàvem que eres una veu que proclamava l’estretor del carrer, les cambres buides, les portes tancades, el cel brut i els records violats. Esborrones. Perquè sembla que ens hagis volgut dir l’última cosa. L’últim gest. Tu ets traïdor: nosaltres som covards. Ja saps que fa molt de temps que hem après a no plorar, a mormolar només la irremeiable desgràcia amb la pregona força dels renecs. Ja no deus tenir aquell pit vessant d’angoixa, i el desassossec ja no t’humilia els minuts. Ja no et tremolarà el pols. Ja no et tremolen les cames. Enveja.

Els teus propis versos.