3
«Curulls de joia i encisats
fem un adéu als cims aimats!».
La nova joventut, amb minsa barba i cigarreta rossa als llavis, ha continuat la història, i l’alpinisme comença a caminar cap al futur amb mitjans artificials. L’home va molt més enllà de la vertical sobre la pedra. Domina les arestes de glaç i puja a l’Everest sense emprar l’oxigen. Els piolets i els esquís, els pitons i els anoracs, porten grans rètols de llurs respectives marques. Els nous campions de la muntanya i els més famosos alpinistes, cobren tanmateix molts diners per portar noms i lletres o escuts al braç o a la pitrera dels seus jerseis. El que succeeix als grans estadis de l’alta muntanya incideix fermament en les grans masses. Els telefèrics, d’una sola tirada, pugen cada vegada més de vuitanta persones en comptadíssims minuts des de la vall fins al vent dels 4.000… De l’heroica escalada en lliure, es passa a la «triple corda» i a l’assegurança dinàmica, a la seguretat i rapidesa dels «jumars» i a l’ús dels «boudriers». Les vertiginoses plaques de granit són perforades tenaçment pel burí i pel petit compressor. Els «turistes», gràcies a les agències i viatjant amb targetes perforades IBM a «forfait», envaeixen els Andes i l’Himàlaia. En aquests temps de calculadores, organigrames i computadors electrònics, fins i tot la senzilla i entenedora escala de Walzenbach és ampliada… A1, A2, A3…
On aniran a parar l’home i l’alpinisme?