12. EN MATTI GIRA L’ESQUENA A EN PUNTILA
El pati de PUNTILA. En MATTI surt de la casa portant una maleta. La LAINA el segueix amb un paquet de menjar. És de bon matí.
LAINA.— Té, Matti, les provisions. No entenc per què te’n vas. En tot cas, espera fins que el senyor Puntila es llevi.
MATTI.— Més m’estimo no arriscar-me a veure’l llevat. Anit estava tan begut que cap a la matinada ha promès que posaria a nom meu la meitat del seu bosc, i davant de testimonis. Aquesta vegada, quan ho sàpiga cridarà la policia.
LAINA.— Però si te’n vas sense el certificat és la ruïna!
MATTI.— De què em serviria un certificat on constarà que o sóc un roig o sóc un home. Cap d’aquestes dues coses no m’aconseguirà una col·locació.
LAINA.— No sabrà on girar-se quan es trobarà sol, perquè s’ha acostumat a tu.
MATTI.— Doncs s’hi haurà d’acostumar i tirar endavant. Jo ja en tinc prou. Després del cas d’en Surkkala ja no li aguanto més familiaritats. Gràcies pel paquet, i a reveure, Laina.
LAINA.— (Aguantant-se els sanglots). Que tinguis un bon camí!
(Entra a la casa ràpidament).
MATTI.— (Després d’haver fet unes quantes passes).
Ara sí que és l’hora del meu comiat,
et dic adéu, amo; Puntila, me’n vaig.
No ets pas el pitjor dels que he conegut,
gairebé ets un home quan no estàs begut.
El pacte d’amics no ha perdurat,
s’ha esvaït el vi, torna el quotidià,
i encara que t’eixuguis una llàgrima
saps molt bé que l’oli no es barreja amb l’aigua.
No serveix de res, doncs, que ens entristim.
Cada un dels teus mossos que es cerqui el camí:
un amo bo l’hauran trobat
quan cadascú serà el seu amo.
(Emprèn la marxa ràpidament).