CAPÍTOL 20. SENTIT
[1] Karl Marx i Friedrich Engels, The Communist Manifesto [‘El manifest comunista’] (Londres, Nova York: Verso, 2012), 34-5. [Torna]
[2] Ibid., 35. [Torna]
[3] Raoul Wootlif, «Netanyahu dona la benvinguda a l’enviat Friedman a “Jerusalem, la nostra capital eterna”», Times of Israel, 16 de maig de 2017, <https://www.timesofisrael.com/netanyahu-welcomes-envoy-friedman-to-jerusalem-our-eternal-capital/>, disponible el 12 de gener de 2018; Peter Beaumont, «El vestit de Jerusalem de la ministra israeliana desperta controvèrsia a Canes», Guardian, 18 de maig de 2017, <https://www.theguardian.com/world/2017/may/18/israeli-minister-miri-regev-jerusalem-dress-controversial-cannes>, disponible el 12 de gener de 2018; Lahav Harkov, «El nou decret majoritari de Jerusalem té un buit legal que permet que la ciutat es divideixi», Jerusalem Post, 2 de gener de 2018, <http://www.jpost.com/Israel-News/Right-wing-coalition-passes-law-allowing-Jerusalem-to-be-divided-522627>, disponible el 12 de gener de 2018. [Torna]
[4] K. P. Schroder i Robert Connon Smith, «El futur distant del sol i de la terra, revisat», Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 386:1 (2008), 155-63. [Torna]
[5] Consulteu especialment: Roy A. Rappaport, Ritual and Religion in the Making of Humanity [‘Ritual i religió en la formació de la humanitat’] (Cambridge: Cambridge University Press, 1999); Graham Harvey, Ritual and Religious Belief: A Reader [‘Ritual i creença religiosa: una selecció de textos’] (Nova York: Routledge, 2005). [Torna]
[*] En català, «abracadabra» seria l’expressió equivalent a hocus pocus, ja que és semblantment usada pels prestidigitadors quan fan un truc de màgia o, col·loquialment, per denotar una cosa que es fa, de manera figurada, per art de màgia. L’etimologia d’«abracadabra», però, no té res a veure amb l’expressió Hoc est corpus de la missa llatina. (N. del t.) [Torna]
[6] Aquesta és la interpretació més habitual, però no l’única, de l’expressió «hocus-pocus»: Leslie K. Arnovick, Written Reliquaries [‘Reliquiaris escrits’] (Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2006), 250, n. 30. [Torna]
[7] Joseph Campbell, The Hero with a Thousand Faces [‘L’heroi de les mil cares’] (Londres: Fontana Press, 1993), 235. [Torna]
[8] Xinzhong Yao, An Introduction to Confucianism [‘Una introducció al confucianisme’] (Cambridge: Cambridge University Press, 2000), 190-9. [Torna]
[9] «Flag Code of India, 2002», Press Information Bureau, Government of India, <http://pib.nic.in/feature/feyr2002/fapr2002/f030420021.html>, disponible el 13 d’agost de 2017. [Torna]
[11] <https://www.thenews.com.pk/latest/195493-Heres-why-Indias-tallest-flag-cannot-be-hoisted-at-Pakistan-border>. [Torna]
[12] Stephen C. Poulson, Social Movements in Twentieth-Century Iran: Culture, Ideology and Mobilizing Frameworks [‘Moviments socials a l’Iran del segle XX: cultura, ideologia i àmbits de mobilització’] (Lanham: Lexington Books, 2006), 44. [Torna]
[13] Houman Sarshar (ed.), The Jews of Iran: The History, Religion and Culture of a Community in the Islamic World [‘Els jueus de l’Iran: la història, la religió i la cultura d’una comunitat en el món islàmic’] (Nova York: Palgrave Macmillan, 2014), 52-5; Houman M. Sarshar, Jewish Communities of Iran [‘Comunitats jueves de l’Iran’] (Nova York: Encyclopedia Iranica Foundation, 2011), 158-60. [Torna]
[14] Gersion Appel, The Concise Code of Jewish Law [‘El codi concís de la llei jueva’], 2a ed. (Nova York: KTAV Publishing House, 1991), 191. [Torna]
[15] Consulteu especialment: Robert O. Paxton, The Anatomy of Fascism [‘L’anatomia del feixisme’] (Nova York: Vintage Books, 2005). [Torna]
[16] Richard Griffiths, Fascism [‘El feixisme’] (Londres, Nova York: Continuum, 2005), 33. [Torna]
[17] Christian Goeschel, Suicide in the Third Reich [‘El suïcidi en el Tercer Reich’] (Oxford: Oxford University Press, 2009). [Torna]
[18] «Els atacs a París: Què va passar aquella nit», BBC, 9 de desembre de 2015, <http://www.bbc.com/news/world-europe-34818994>, disponible el 13 d’agost de 2017; Anna Cara, «L’ISIS expressa la seva fúria pels atacs aeris francesos sobre Síria; França diu que continuaran», CTV News, 14 de novembre de 2015, <http://www.ctvnews.ca/world/isis-expresses-fury-over-french-airstrikes-in-syria-france-says-they-will-continue-1.2658642>, disponible el 13 d’agost de 2017. [Torna]
[19] Jean de Joinville, «The Life of Saint Louis», a M. R. B. Shaw (ed.), Chronicles of the Crusades [‘Cròniques de les croades’] (Londres: Penguin, 1963), 243; Jean de Joinville, Vie de saint Louis, ed. Jacques Monfrin (París, 1995), cap. 319, p. 156. [Torna]
[20] Ray Williams, «Com pot el Facebook amplificar la baixa autoestima/narcisisme/angoixa», Psychology Today, 20 de maig de 2014, <https://www.psychologytoday.com/blog/wired-success/201405/how-facebook-can-amplify-low-self-esteemnarcissismanxiety>, disponible el 17 d’agost de 2017. [Torna]
[21] Mahasatipatthana Sutta, cap. 2, secció 1, ed. Vipassana Research Institute (Igatpuri: Vipassana Research Institute, 2006), 12-13. [Torna]
[22] Ibid., 5. [Torna]
[23] G. E. Harvey, History of Burma: From the Earliest Times to 10 March 1824 [‘Història de Birmània: dels primers temps al 10 de març de 1824’] (Londres: Frank Cass & Co. Ltd, 1925), 252-60. [Torna]
[24] Brian Daizen Victoria, Zen at War [‘El zen en la guerra’] (Lanham: Rowman & Littlefield, 2006); Buruma, Inventing Japan, op. cit.; Stephen S. Large, «Extremisme nacionalista en el Japó showa primerenc: Inoue Nissho i l’“Incident del jurament de sang”, 1932», Modern Asian Studies 35:3 (2001), 533-64; W. L. King, Zen and the Way of the Sword: Arming the Samurai Psyche [‘El zen i el camí de l’espasa; armant la psique samurai’] (Nova York: Oxford University Press, 1993); Danny Orbach, «Un profeta japonès: escatologia i epistemologia en el pensament de Kita Ikki», Japan Forum 23:3 (2011), 339-61. [Torna]
[25] «Facebook retira la pàgina d’un monjo birmà per uns “apunts incendiaris” contra els musulmans», Scroll.in, 27 de febrer de 2018, <https://amp.scroll.in/article/870245/facebook-removes-myanmar-monks-page-for-inflammatory-posts-about-muslims>, disponible el 4 de març de 2018; Marella Oppenheim, «“Només cal un terrorista”: el monjo budista que injuria els musulmans de Birmània», Guardian, 12 de maig de 2017, <https://www.theguardian.com/global-development/2017/may/12/only-takes-one-terrorist-buddhist-monk-reviles-myanmar-muslims-rohingya-refugees-ashin-wirathu>, disponible el 4 de març de 2018. [Torna]
[26] Jerzy Lukowski i Hubert Zawadzki, A Concise History of Poland [‘Una breu història de Polònia’] (Cambridge: Cambridge University Press, 2001), 163. [Torna]