^[1] Vegeu, per exemple, el discurs inaugural de George W. Bush el 2005, en el qual va dir: «Tot plegat, els fets i el sentit comú, ens porta a una conclusió: la supervivència de la llibertat a la nostra terra depèn cada cop més de l’èxit de la llibertat en altres terres. La millor esperança que tenim per aconseguir la pau al nostre món és l’expansió de la llibertat per tot el món». «Bush es compromet a estendre la democràcia», CNN, 20 de gener de 2005, <http://edition.cnn.com/2005/ALLPOLITICS/01/20/bush.speech/>, disponible el 7 de gener de 2018. Per al cas d’Obama, vegeu per exemple el seu discurs final a les Nacions Unides: Katie Reilly: «Llegiu l’últim discurs de Barack Obama a les Nacions Unides com a president», Time, 20 de setembre de 2016, <http://time.com/4501910/president-obama-united-nations-speech-transcript/>, disponible el 3 de desembre de 2017. [Torna]

^[2] William Neikirk i David S. Cloud, «Clinton: Els abusos posen la Xina “al bàndol equivocat de la Història”», Chicago Tribune, 30 d’octubre de 1997, <http://articles.chicagotribune.com/1997-10-30/news/9710300304_1_human-rights-jiang-zemin-chinese-leader>, disponible el 3 de desembre de 2017. [Torna]

^[3] Eric Bradner, «La controvèrsia dels correus electrònics de Hillary Clinton, explicada», CNN, 28 d’octubre de 2016, <http://edition.cnn.com/2015/09/03/politics/hillary-clinton-email-controversy-explained-2016/index.html>, disponible el 3 de desembre de 2017. [Torna]

^[4] Chris Graham i Robert Midgley, «El mur fronterer amb Mèxic: què planeja Donald Trump, quant costarà i qui ho pagarà?», Telegraph, 23 d’agost de 2017, <http://www.telegraph.co.uk/news/0/mexico-border-wall-donald-trump-planning-much-will-cost-will/>, disponible el 3 de desembre de 2017; Michael Schuman, «¿La Xina ens roba llocs de treball? Potser els està perdent, de fet», New York Times, 22 de juliol de 2016, <https://www.nytimes.com/2016/07/23/business/international/china-jobs-donald-trump.html>, disponible el 3 de desembre de 2017. [Torna]

^[5] Per trobar diversos exemples del segle XIX i començament del XX, vegeu: Evgeny Dobrenko i Eric Naiman (eds.), The Landscape of Stalinism: The Art and Ideology of Soviet Space [El paisatge de l’estalinisme: L’art i la ideologia de l’espai soviètic] (Seattle: University of Washington Press, 2003); W. L. Guttsman, Art for the Workers: Ideology and the Visual Arts in Weimar Germany [Art per als treballadors: la ideologia i les arts visuals a l’Alemanya de Weimar] (Nova York: Manchester University Press, 1997). Per tenir-ne una perspectiva general, vegeu per exemple: Nicholas John Cull, Propaganda and Mass Persuasion: A Historical Encyclopedia, 1500 to the Present [Propaganda i persuasió de masses: una enciclopèdia històrica, del 1500 fins al present] (Santa Barbara: ABC-CLIO, 2003). [Torna]

^[6] Per a aquesta interpretació, vegeu: Ishaan Tharoor, «Brexit: Una revolta camperola moderna?», Washington Post, 25 de juny de 2016, <https://www.washingtonpost.com/news/worldviews/wp/2016/06/25/the-brexit-a-modern-day-peasants-revolt/?utm_term=.9b8e81bd5306>; John Curtice, «Eleccions 2016 als Estats Units: La revolta dels votants de Trump i del Brexit», BBC, 11 de novembre de 2016, <http://www.bbc.com/news/election-us-2016-37943072>. [Torna]

^[7] El més famós d’aquests textos, és clar, encara és el llibre de Francis Fukuyama The End of History and the Last Man [‘La fi de la història i l’últim home’] (Londres: Penguin, 1992). [Torna]

^[8] Karen Dawisha, Putin’s Kleptocracy [‘La cleptocràcia de Putin’] (Nova York: Simon and Schuster, 2014); Timothy Snyder, The Road to Unfreedom: Russia, Europe, America [‘El camí cap a la no-llibertat: Rússia, Europa, Nord-amèrica’] (Nova York: Tim Duggan Books, 2018); Anne Garrels, Putin Country: A Journey Into the Real Russia [‘El país de Putin: un viatge a la Rússia real’] (Nova York: Farrar, Straus and Giroux, 2016); Steven Lee Myers, The New Tsar: The Rise and Reign of Vladimir Putin [‘El nou tsar: l’auge i el regne de Vladímir Putin’] (Nova York: Knopf Doubleday, 2016). [Torna]

^[9] Credit Suisse, Global Wealth Report 2015, p. 53, <https://publications.credit-suisse.com/tasks/render/file/?fileID=F2425415-DCA7-80B8-EAD989AF9341D47E>, disponible el 12 de març de 2018; Filip Novokmet, Thomas Piketty i Gabriel Zucman, «Dels soviets als oligarques: desigualtat i propietat a Rússia 1905-2016», juliol de 2017, World Wealth and Income Database, <http://www.piketty.pse.ens.fr/files/NPZ2017WIDworld.pdf>, disponible el 12 de març de 2018; Shaun Walker, «Rússia desigual», The Guardian, 25 d’abril de 2017, <https://www.theguardian.com/inequality/2017/apr/25/unequal-russia-is-anger-stirring-in-the-global-capital-of-inequality>, disponible el 12 de març de 2018. [Torna]

^[10] Ayelet Shani, «Els israelians que es prenen molt seriosament la reconstrucció del Tercer Temple», Haaretz, 10 d’agost de 2017, «https://www.haaretz.com/israel-news/.premium-1.805977», disponible el 7 de gener de 2018; «Ministre israelià: Hauríem de reconstruir el Temple de Jerusalem», Israel Today, 7 de juliol de 2013, <http://www.israeltoday.co.il/Default.aspx?tabid=178&nid=23964>, disponible el 7 de gener de 2018; Yuri Yanover, «Ministra Hotovely: la solució és el Gran Israel sense Gaza», Jewish Press, 25 d’agost de 2013, <http://www.jewishpress.com/news/breaking-news/dep-minister-hotovely-the-solution-is-greater-israel-without-gaza/2013/08/25/>, disponible el 7 de gener de 2018; «Ministre israelià: la Bíblia diu que Cisjordània és nostra», Al Jazeera, 24 de febrer de 2017, <http://www.aljazeera.com/programmes/upfront/2017/02/israeli-minister-bible-west-bank-170224082827910.html>, disponible el 29 de gener de 2018. [Torna]

^[11] Katie Reilly, «Llegiu l’últim discurs de Barack Obama a les Nacions Unides com a president», Time, 20 de setembre de 2016, <http://time.com/4501910/president-obama-united-nations-speech-transcript/>, disponible el 3 de desembre de 2017. [Torna]