^[1] Margaret Thatcher, «Entrevista per a Woman’s Own (“la societat no existeix”)», Margaret Thatcher Foundation, 23 de setembre de 1987, <https://www.margaretthatcher.org/document/106689>, disponible el 7 de gener de 2018. [Torna]

^[2] Keith Stanovich, Who Is Rational? Studies of Individual Differences in Reasoning [‘Qui és racional? Estudis de diferències individuals en el raonament’] (Nova York: Psychology Press, 1999). [Torna]

^[3] Richard Dawkins, «Richard Dawkins: necessitem un partit nou: el Partit Europeu», NewStatesman, 29 de març de 2017. [Torna]

^[4] Steven Swinford, «Els aliats de Boris Johnson acusen Michael Gove d’un “complot sistemàtic i calculat” per destruir les seves esperances de lideratge», Telegraph, 30 de juny de 2016, <http://www.telegraph.co.uk/news/2016/06/30/boris-johnsons-allies-accuse-michael-gove-of-systematic-and-calc/>, disponible el 3 de setembre de 2017; Rowena Mason i Heather Stewart, «El llampec de Gove i el límit de Boris: un matí tory d’allò més desastrós», Guardian, 30 de juny de 2016, <https://www.theguardian.com/politics/2016/jun/30/goves-thunderbolt-boris-johnson-tory-morning>, disponible el 3 de setembre de 2017. [Torna]

^[5] James Tapsfield, «Gove es presenta com el candidat de la integritat per a Downing Street però torna a apunyalar Boris UNA ALTRA VEGADA», Daily Mail, 1 de juliol de 2016, <http://www.dailymail.co.uk/news/article-3669702/I-m-not-great-heart-s-right-place-Gove-makes-bizarre-pitch-Downing-Street-admitting-no-charisma-doesn-t-really-want-job.html>, disponible el 3 de setembre de 2017. [Torna]

^[6] El 2017 un equip de Stanford va produir un algoritme que suposadament pot detectar si ets homosexual o heterosexual amb una precisió del 91 %, basant-se solament en l’anàlisi d’algunes de les teves imatges facials (https://osf.io/zn79k/). De tota manera, com que l’algoritme es va desenvolupar sobre la base d’imatges que la gent va autoseleccionar per publicar en llocs web de cites, l’algoritme podria, de fet, identificar diferències en ideals culturals. No és que els trets facials de les persones homosexuals siguin necessàriament diferents dels de la gent heterosexual. Més aviat, el que passa és que els homes homosexuals, quan publiquen fotografies en un lloc web de cites per a homosexuals, proven d’ajustar-se a uns ideals culturals diferents que no pas els homes heterosexuals que publiquen fotos a llocs web de cites heterosexuals. [Torna]

^[7] David Chan, «Per què m’ho preguntes a mi? Tan dolentes són les dades de les tries personals?», a Charles E. Lance i Robert J. Vandenberg (eds.), Statistical and Methodological Myths and Urban Legends [‘Mites i llegendes urbanes estadístiques i metodològiques’] (Nova York, Londres: Routledge, 2009), 309-36; Delroy L. Paulhus i Simine Vazire, «El mètode de tria personal», a Richard W. Robins, R. Chris Farley i Robert F. Krueger (eds.), Handbook of Research Methods in Personality Psychology [‘Manual de mètodes de recerca en la psicologia de la personalitat’] (Londres, Nova York: The Guilford Press, 2007), 228-33. [Torna]

^[8] Elizabeth Dwoskin i Evelyn M. Rusli, «La tecnologia que desemmascara les teves emocions amagades», Wall Street Journal, 28 de gener de 2015, <https://www.wsj.com/articles/startups-see-your-face-unmask-your-emotions-1422472398>, disponible el 6 de setembre de 2017. [Torna]

^[9] Norberto Andrade, «Els ordinadors aviat seran millors que els humans en el reconeixement facial», The Atlantic, 9 de juny de 2014, <https://www.theatlantic.com/technology/archive/2014/06/bad-news-computers-are-getting-better-than-we-are-at-facial-recognition/372377/>, disponible el 10 de desembre de 2017; Elizabeth Dwoskin i Evelyn M. Rusli, «La tecnologia que desemmascara les teves emocions ocultes», Wall Street Journal, 28 de juny de 2015, <https://www.wsj.com/articles/startups-see-your-face-unmask-your-emotions-1422472398>, disponible el 10 de desembre de 2017; Sophie K. Scott, Nadine Lavan, Sinead Chen i Carolyn McGettigan, «La vida social del riure», Trends in Cognitive Sciences 18:12 (2014), 618-20. [Torna]

^[10] Daniel First, «Els algoritmes Big Data desmantellaran els fonaments del liberalisme?», AI & Soc, 10.1007/s00146-017-0733-4. [Torna]

^[11] Carole Cadwalladr, «Google, democràcia i la veritat sobre les cerques a Internet», Guardian, 4 de desembre de 2016, <https://www.theguardian.com/technology/2016/dec/04/google-democracy-truth-internet-search-facebook>, disponible el 6 de setembre de 2017. [Torna]

^[12] Jeff Freak i Shannon Holloway, «Com no arribar a Straddie», Red Land City Bulletin, 15 de març de 2012, <http://www.redlandcitybulletin.com.au/story/104929/how-not-to-get-to-straddie/>, disponible l’1 de març de 2018. [Torna]

^[13] Michelle McQuigge, «Dona segueix GPS; acaba al llac Ontario», Toronto Sun, 13 de maig de 2016, <http://torontosun.com/2016/05/13/woman-follows-gps-ends-up-in-ontario-lake/wcm/fddda6d6-6b6e-41c7-88e8-aecc501faaa5>, disponible l’1 de març de 2018; «Dona segueix GPS dins d’un llac», News.com.au, 16 de maig de 2016, <http://www.news.com.au/technology/gadgets/woman-follows-gps-into-lake/news-story/a7d362dfc4634fd094651afc63f853a1>, disponible l’1 de març de 2018. [Torna]

^[14] Henry Grabar, «Les aplicacions de navegació maten el nostre sentit de l’orientació. I si només ens ajudessin a recordar els llocs?» Slate, <http://www.slate.com/blogs/moneybox/2017/07/10/google_and_waze_are_killing_out_sense_of_direction_what_if_they_could_help.html>, disponible el 6 de setembre de 2017. [Torna]

^[15] Joel Delman, «Amazon, Netflix i Google prenen massa de les nostres decisions?», Forbes, 24 de novembre de 2010, <https://www.forbes.com/2010/11/24/amazon-netflix-google-technology-cio-network-decisions.html>, disponible el 6 de setembre de 2017; Cecilia Mazanec, «Els algoritmes erosionaran les nostres capacitats de presa de decisions?», NPR, 8 de febrer de 2017, <http://www.npr.org/sections/alltechconsidered/2017/02/08/514120713/will-algorithms-erode-our-decision-making-skills>, disponible el 6 de setembre de 2017. [Torna]

^[16] Jean-François Bonnefon, Azim Shariff i Iyad Rawhan, «El dilema social dels vehicles autònoms», Science 352:6293 (2016), 1573-6. [Torna]

^[17] Christopher W. Bauman et al., «Revisitar la validesa externa: preocupacions sobre els dilemes de la vagoneta i altres dilemes del sacrifici en la psicologia moral», Social and Personality Psychology Compass 8:9 (2014), 536-54. [Torna]

^[18] John M. Darley i Daniel C. Batson, «“De Jerusalem a Jericó”: un estudi de les variables situacionals i disposicionals en el comportament d’ajuda», Journal of Personality and Social Psychology 27:1 (1973), 100-8. [Torna]

^[19] Kristofer D. Kusano i Hampton C. Gabler, «Els beneficis en seguretat de l’advertiment de col·lisió frontal, la frenada assistida i els sistemes autònoms de frenada en col·lisions per darrere», IEEE Transactions on Intelligent Transportation Systems 13:4 (2012), 1546-55; James M. Anderson et al., Autonomous Vehicle Technology: A Guide for Policymakers (Santa Monica: RAND Corporation, 2014), esp. 13-15; Daniel J. Fagnant i Kara Kockelman, «Preparar una nació per als vehicles autònoms: oportunitats, barreres i polítiques recomanades», Transportation Research Part A: Policy and Practice 77 (2015), 167-81. [Torna]

^[20] Tim Adams, «Buscar feina és ara una qüestió de Big Data, no de com ho fas a l’entrevista», Guardian, 10 de maig de 2014 <https://www.theguardian.com/technology/2014/may/10/job-hunting-big-data-interview-algorithms-employees>, disponible el 6 de setembre de 2017. [Torna]

^[21] Per a una discussió d’allò més aclaridora, vegeu Cathy O’Neil, Weapons of Math Destruction: How Big Data Increases Inequality and Threatens Democracy [‘Armes de destrucció matemàtica: de quina manera el Big Data incrementa la desigualtat i amenaça la democràcia’] (Nova York: Crown, 2016). De fet, és una lectura obligada per a tothom que estigui interessat en els efectes potencials dels algoritmes en la societat i la política. [Torna]

^[22] Bonnefon, Shariff i Rawhan, «El dilema social dels vehicles autònoms». [Torna]

^[23] Vincent C. Müller i Thomas W. Simpson, «Els robots assassins autònoms són probablement una bona notícia», University of Oxford, Blavatnik School of Government Policy Memo, de novembre de 2014; Ronald Arkin, Governing Lethal Behaviour: Embedding Ethics in a Hybrid Deliberative/Reactive Robot Architecture, Georgia Institute of Technology, Mobile Robot Lab, 2007, 1-13. [Torna]

^[24] Bernd Grainer, War without Fronts: The USA in Vietnam [‘Guerra sense fronts: els Estats Units al Vietnam’], trad. Anne Wyburd i Victoria Fern (Cambridge, MA: Harvard University Press, 2009), 16. Per tenir com a mínim una referència sobre l’estat emocional dels soldats, vegeu: Herbert Kelman i V. Lee Hamilton, «La matança de My Lai: un crim militar d’obediència» a Jodi O’Brien i David M. Newman (eds.), Sociology: Exploring the Architecture of Everyday Life Reading [Sociologia: explorar l’arquitectura de la lectura de la vida quotidiana] (Los Angeles: Pine Forge Press, 2010), 13-25. [Torna]

^[25] Robert J. Donia, Radovan Karadzic: Architect of the Bosnian Genocide [‘Radovan Karadzic: arquitecte del genocidi bosnià’] (Cambridge: Cambridge University Press, 2015). Vegeu també: Isabella Delpla, Xavier Bougarel i Jean-Louis Fournel, Investigating Srebrenica: Institutions, Facts, and Responsibilities [‘Investigar Srebrenica: institucions, fets i responsabilitats’] (Nova York, Oxford: Berghahn Books, 2012). [Torna]

^[26] Noel E. Sharkey, «L’evitabilitat de la guerra amb robots autònoms», International Rev. Red Cross 94 (886) 2012, 787-99. [Torna]

^[27] Ben Schiller, «Els algoritmes controlen les nostres vides: són governants benevolents o dictadors malvats?», Fast Company, 21 de febrer de 2017, <https://www.fastcompany.com/3068167/algorithms-control-our-lives-are-they-benevolent-rulers-or-evil-dictators>, disponible el 17 de setembre de 2017. [Torna]

^[28] Elia Zureik, David Lyon i Yasmeen Abu-Laban (eds.), Surveillance and Control in Israel/Palestine: Population, Territory and Power [‘Vigilància i control a Israel/Palestina: població, territori i poder’] (Londres: Routledge, 2011); Elia Zureik, Israel’s Colonial Project in Palestine [‘El projecte colonial d’Israel a Palestina’] (Londres: Routledge, 2015); Torin Monahan (ed.), Surveillance and Security: Technological Politics and Power in Everyday Life [‘Vigilància i seguretat: poder i política tecnològica en la vida quotidiana’] (Londres: Routledge, 2006); Nadera Shalhoub-Kevorkian, «E-Resistència i In/Seguretat tecnològica en la vida quotidiana: el cas palestí», British Journal of Criminology, 52:1 (2012), 55-72; Or Hirschauge i Hagar Sheizaf, «Objectius de prevenció: exposem el nou sistema per gestionar el terrorisme individual», Haaretz, 26 de maig de 2017, <https://www.haaretz.co.il/magazine/.premium-1.4124379>, disponible el 17 de setembre de 2017; Amos Harel, «L’IDF accelera la xarxa de càmeres de Cisjordània i planeja vigilar totes les cruïlles», Haaretz, 18 de juny de 2017, <https://www.haaretz.co.il/news/politics/.premium-1.4179886>, disponible el 17 de setembre de 2017; Neta Alexander, «De quina manera controla Israel l’espai digital i de telefonia mòbil als territoris ocupats», 31 de març de 2016, <https://www.haaretz.co.il/magazine/.premium-MAGAZINE-1.2899665>, disponible el 12 de gener de 2018; Amos Harel, «Israel arresta centenars de palestins com a sospitosos de terrorisme per les seves publicacions a Internet», Haaretz, 16 d’abril de 2017, <https://www.haaretz.co.il/news/politics/.premium-1.4024578>, disponible el 15 de gener de 2018; Alex Fishman, «L’era Argama», Yediot Aharonot, Weekend Supplement, 28 d’abril de 2017, 6. [Torna]

^[29] Yotam Berger, «La policia deté un palestí per una traducció errònia de “Bon dia” a la seva pàgina de Facebook», Haaretz, 22 d’octubre de 2017, <https://www.haaretz.co.il/.premium-1.4528980>, disponible el 12 de gener de 2018. [Torna]

^[30] William Beik, Louis XIV and Absolutism: A Brief Study with Documents [‘Lluís XIV i l’absolutisme: un estudi breu amb documents’] (Boston, MA: Bedford/St Martin’s, 2000). [Torna]

^[31] O’Neil, Weapons of Math Destruction, op. cit.; Penny Crosman, «Es pot programar la IA per prendre decisions sobre préstecs que siguin justes?», American Banker, 27 de setembre de 2016, <https://www.americanbanker.com/news/can-ai-be-programmed-to-make-fair-lending-decisions>, disponible el 17 de setembre de 2017. [Torna]

^[32] Matt Reynolds, «Prova de prejudici per evitar que els algoritmes discriminin injustament», New Scientist, 29 de maig de 2017, <https://www.newscientist.com/article/mg23431195-300-bias-test-to-prevent-algorithms-discriminating-unfairly/>, disponible el 17 de setembre de 2017; Claire Cain Miller, «Quan els algoritmes discriminen», New York Times, 9 de juliol de 2015, <https://www.nytimes.com/2015/07/10/upshot/when-algorithms-discriminate.html>, disponible el 17 de setembre de 2017; Hannah Devlin, «Discriminació per algoritme: uns científics dissenyen una prova per detectar els prejudicis de la IA», Guardian, 19 de desembre de 2016, <https://www.theguardian.com/technology/2016/dec/19/discrimination-by-algorithm-scientists-devise-test-to-detect-ai-bias>, disponible el 17 de setembre de 2017. [Torna]

^[33] Snyder, The Road to Unfreedom, op. cit. [Torna]

^[34] Anna Lisa Peterson, Being Animal: Beasts and Boundaries in Nature Ethics [‘Ser animal: bèsties i límits en l’ètica natural’] (Nova York: Columbia University Press, 2013), 100. [Torna]