^[1] Gregory R. Woirol, The Technological Unemployment and Structural Unemployment Debates [‘Els debats sobre l’atur tecnològic i l’atur estructural’] (Westport: Greenwood Press, 1996), 18-20; Amy Sue Bix, Inventing Ourselves out of Jobs? America’s Debate over Technological Unemployment, 1929-1981 [‘Inventem la destrucció de llocs de treball? El debat a Nord-amèrica sobre l’atur tecnològic, 1929-1981’] (Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2000), 1-8; Joel Mokyr, Chris Vickers i Nicolas L. Ziebarth, «La història de l’angoixa tecnològica i el futur del creixement econòmic: És diferent aquest cop?», Journal of Economic Perspectives 29:3 (2015), 33-42; Joe Mokyr, The Gifts of Athena: Historical Origins of the Knowledge Economy [‘Els dons d’Atenea: orígens històrics de l’economia del coneixement’] (Princeton: Princeton University Press, 2002), 255-7; David H. Autor, «Per què hi ha encara tantes feines? La història i el futur de l’automatisme al lloc de treball», Journal of Economic Perspectives 29:3 (2015), 3-30; Melanie Arntz, Terry Gregory i Ulrich Zierahn, «El risc de l’automatisme per a les feines als països de l’OCDE», OECD Social, Employment and Migration Working Papers 89 (2016); Mariacristina Piva i Marco Vivarelli, «Canvi tecnològic i feina: Tenien raó Ricardo i Marx?», IZA Institute of Labor Economics, Discussion Paper No. 10471 (2017). [Torna]

^[2] Vegeu, per exemple, com la IA supera els éssers humans en el vol, i sobretot en la simulació de combat aeri: Nicholas Ernest et al., «Intel·ligència Artificial basada en genètica difusa per al control de vehicles aeris de combat no tripulats en missions aèries de combat simulades», Journal of Defense Management 6:1 (2016), 1-7; sistemes de tutoria i ensenyament intel·ligent: Kurt VanLehn, «L’efectivitat relativa de l’ensenyament humà, els sistemes de tutoria intel·ligent i altres sistemes de tutoria», Educational Psychologist 46:4 (2011), 197-221; algoritmes borsaris: Giuseppe Nuti et al., «Algoritmes borsaris», Computer 44:11 (2011), 61-9; planificació financera, gestió de carteres, etc.: Arash Baharammirzaee, «Un estudi comparatiu d’aplicacions d’intel·ligència artificial en les finances: Xarxes neurals artificials, sistemes experts i sistemes intel·ligents híbrids», Neural Computing and Applications 19:8 (2010), 1165-95; anàlisi de dades complexes en sistemes mèdics i producció de diagnosi i tractament: Marjorie Glass Zauderer et al., «Pilotar IBM Watson Oncology dintre de la Xarxa Regional del Memorial Sloan Kettering», Journal of Clinical Oncology 32:15 (2014), e17653; creació de textos originals en llenguatge natural a partir de quantitats massives de dades: Jean-Sébastien Vayre et al., «Comunicació mediada a través de la generació de llenguatge natural en entorns de Big Data: el cas de nomao», Journal of Computer and Communication 5 (2017), 125-48; reconeixement facial: Florian Schroff, Dmitry Kalenichenko i James Philbin, «FaceNet: una incrustació unificada per al reconeixement facial i la clusterització», IEEE Conference on Computer Vision and Pattern Recognition (CVPR) (2015), 815-23; i la conducció: Cristiano Premebida, «Una aproximació basada en el LIDAR i la visió per a la detecció i rastrejament de vianants i vehicles», 2007 IEEE Intelligent Transportation Systems Conference(2007). [Torna]

^[3] Daniel Kahneman, Thinking, Fast and Slow [‘Pensar, ràpid i lent’] (Nova York: Farrar, Straus & Giroux, 2011); Dan Ariely, Predictably Irrational [‘Previsiblement irracional’] (Nova York: Harper, 2009); Brian D. Ripley, Pattern Recognition and Neural Networks [‘Reconeixement de patrons i xarxes neurals’] (Cambridge: Cambridge University Press, 2007); Christopher M. Bishop, Pattern Recognition and Machine Learning [‘Reconeixement de patrons i aprenentatge automàtic’] (Nova York: Springer, 2007). [Torna]

^[4] Seyed Azimi et al., «Xarxes vehiculars per evitar col·lisions a les interseccions», SAE International Journal of Passenger Cars - Mechanical Systems 4 (2011), 406-16; Swarun Kumar et al., «CarSpeak: Una xarxa de contingut cèntric per a la conducció autònoma», SIGCOM Computer Communication Review 42 (2012), 259-70; Mihail L. Sichitiu i Maria Kihl, «Sistemes de comunicació intervehiculars: Un informe», IEEE Communications Surveys & Tutorials (2008), 10; Mario Gerla, Eun-Kyu Lee i Giovanni Pau, «La Internet dels vehicles: de la xarxa intel·ligent als cotxes autònoms i els núvols vehiculars», 2014 IEEE World Forum on Internet of Things (WF-IoT) (2014), 241-6. [Torna]

^[5] David D. Luxton et al., «mHealth per a la salut mental: integrar la tecnologia dels telèfons intel·ligents en l’assistència sanitària conductista», Professional Psychology: Research and Practice 42:6 (2011), 505-12; Abu Saleh Mohammad Mosa, Illhoi Yoo i Lincoln Sheets, «Una ressenya sistemàtica d’aplicacions d’assistència sanitària per a telèfons intel·ligents», BMC Medical Informatics and Decision Making 12:1 (2012), 67; Karl Frederick Braekkan Payne, Heather Wharrad i Kim Watts, «Els telèfons intel·ligents i la utilització mèdica d’aplicacions entre estudiants de medicina i doctors joves al Regne Unit: un estudi regional», BMC Medical Informatics and Decision Making 12:1 (2012), 121; Sandeep Kumar Vashist, E. Marion Schneider i John H. T. Loung, «Aparells i aplicacions intel·ligents basades en telèfons intel·ligents comercials per al control i la gestió personalitzats de l’assistència sanitària», Diagnostics 4:3 (2014), 104-28; Maged N. Kamel Bouls et al., «De quina manera els telèfons intel·ligents canvien l’assistència sanitària mòbil i participatòria: una visió de conjunt, amb l’exemple d’eCAALYX», BioMedical Engineering OnLine 10:24 (2011), <https://doi.org/10.1186/1475-925X-10-24>, disponible el 30 de juliol de 2017; Paul J. F. White, Blake W. Podaima i Marcia R. Friesen, «Algoritmes per a l’anàlisi d’imatge per a telèfons intel·ligents i tauletes en aplicacions d’assistència sanitària», IEEE Access 2 (2014), 831-40. [Torna]

^[6] World Health Organization, Global status report on road safety 2015 [‘Informe sobre l’estat al món de la seguretat viària 2015’] (2016); «Estimacions per a 2000-2015, mortalitat amb causa específica», <http://www.who.int/healthinfo/global_burden_disease/estimates/en/index1.html>, disponible el 6 de setembre de 2017. [Torna]

^[7] Per a un estudi sobre les causes dels accidents de cotxes als Estats Units, vegeu: Daniel J. Fagnant i Kara Kockelman, «Preparar una nació per als vehicles autònoms: oportunitats, barreres i recomanacions de polítiques», Transportation Research Part A: Policy and Practice 77 (2015), 167-81; per a un estudi general d’abast mundial, vegeu, per exemple: OECD/ITF, Road Safety Annual Report 2016 (París: OECD Publishing, 2016), <http://dx.doi.org/10.1787/irtad-2016-en>. [Torna]

^[8] Kristofer D. Kusano i Hampton C. Gabler, «Beneficis en la seguretat de l’advertiment de col·lisió frontal, frenada assistida, i sistemes autònoms de frenada en col·lisions posteriors», IEEE Transactions on Intelligent Transportation Systems 13:4 (2012), 1546-55; James M. Anderson et al., Autonomous Vehicle Technology: A Guide for Policymakers [‘Tecnologia de vehicles autònoms: una guia per establir polítiques’] (Santa Monica: RAND Corporation, 2014), esp. 13-15; Daniel J. Fagnant i Kara Kockelman, «Preparar una nació per als vehicles autònoms: oportunitats, barreres i recomanacions de polítiques», Transportation Research Part A: Policy and Practice 77 (2015), 167-81; Jean-François Bonnefon, Azim Shariff i Iyad Rahwan, «Els vehicles autònoms necessiten una ètica experimental: estem a punt per als cotxes utilitaris?», arXiv (2015), 1-15. Per a suggeriments sobre les xarxes intervehiculars per evitar col·lisions, vegeu: Seyed R. Azimi et al., «Xarxes vehiculars per evitar col·lisions a les interseccions», SAE International Journal of Passenger Cars - Mechanical Systems 4:1 (2011), 406-16; Swarun Kumar et al., «CarSpeak: una xarxa de contingut cèntric per a la conducció autònoma», SIGCOM Computer Communication Review 42:4 (2012), 259-70; Mihail L. Sichitiu i Maria Kihl, «Sistemes de comunicació intervehiculars: un informe», IEEE Communications Surveys & Tutorials 10:2 (2008); Mario Gerla et al., «La Internet dels vehicles: de la xarxa intel·ligent als cotxes autònoms i els núvols vehiculars», 2014 IEEE World Forum on Internet of Things (WF-IoT) (2014), 241-6. [Torna]

^[9] Michael Chui, James Manyika i Mehdi Miremadi, «On podrien les màquines reemplaçar els humans; i on no poden (encara)», McKinsey Quarterly (2016), <http://www.mckinsey.com/business-functions/digital-mckinsey/our-insights/where-machines-could-replace-humans-and-where-they-cant-yet>, disponible l’1 de març de 2018. [Torna]

^[10] Wu Youyou, Michal Kosinski i David Stillwell, «Els judicis sobre la personalitat fets per ordinador són més precisos que els fets per éssers humans», PANS, vol. 112 (2014), 1036-8. [Torna]

^[11] Stuart Dredge, «IA i música: serem esclaus de l’algoritme?» Guardian, 6 d’agost de 2017, <https://www.theguardian.com/technology/2017/aug/06/artificial-intelligence-and-will-we-be-slaves-to-the-algorithm>, disponible el 15 d’octubre de 2017. Per a un estudi general de mètodes, vegeu: Jose David Fernández i Francisco Vico, «Mètodes d’IA en la composició algorítmica: un estudi extensiu», Journal of Artificial Intelligence Research 48 (2013), 513-82. [Torna]

^[12] Eric Topol, The Patient Will See You Now: The Future of Medicine is in Your Hands [‘El pacient el rebrà ara: el futur de la medicina és a les vostres mans’] (Nova York: Basic Books, 2015); Robert Wachter, The Digital Doctor: Hope, Hype and Harm at the Dawn of Medicine’s Computer Age [‘El metge digital: esperança, propaganda i danys a l’albada de l’era de la medicina per ordinador’] (Nova York: McGraw-Hill Education, 2015); Simon Parkin, «El metge artificialment intel·ligent l’escoltarà tot seguit», MIT Technology Review (2016), <https://www.technologyreview.com/s/600868/the-artificially-intelligent-doctor-will-hear-you-now/>; James Gallagher, «La intel·ligència artificial és “tan bona com els metges de càncer”», BBC, 26 de gener de 2017, <http://www.bbc.com/news/health-38717928>. [Torna]

^[13] Kate Brannen, «La manca de pilots de drons a les forces aèries arriba a nivells crítics», Foreign Policy, 15 de gener de 2015, «http://foreignpolicy.com/2015/01/15/air-forces-lack-of-drone-pilots-reaching-crisis-levels/». [Torna]

^[14] Tyler Cowen, Average is Over: Powering America Beyond the Age of the Great Stagnation [‘La mitjana s’ha acabat: donar poder a Nord-amèrica més enllà de l’era del gran estancament’] (Nova York: Dutton, 2013); Brad Bush, «De quina manera la combinació d’intel·ligència humana i electrònica redefinirà les feines», TechCrunch (2016), <https://techcrunch.com/2016/11/01/how-combined-human-and-computer-intelligence-will-redefine-jobs/>. [Torna]

^[15] Ulrich Raulff, Farewell to the Horse: The Final Century of Our Relationship [‘Adéu al cavall: l’últim segle de la nostra relació’] (Londres: Allen Lane, 2017); Gregory Clark, A Farewell to Alms: A Brief Economic History of the World [‘Adéu a les almoines: una breu història econòmica del món’] (Princeton: Princeton University Press, 2008), 286; Margo DeMello, Animals and Society: An Introduction to Human-Animal Studies [‘Animals i societat: una introducció als estudis zoo-humans’] (Nova York: Columbia University Press, 2012), 197; Clay McShane i Joel Tarr, «El declivi del cavall urbà en les ciutats nord-americanes», Journal of Transport History 24:2 (2003), 177-98. [Torna]

^[16] Lawrence F. Katz i Alan B. Krueger, «El creixement i la naturalesa dels acords alternatius de treball als Estats Units, 1995-2015», National Bureau of Economic Research (2016); Peter H. Cappelli i J. R. Keller, «Un estudi de l’extensió i les causes potencials dels acords alternatius d’ocupació», ILR Review 66:4 (2013), 874-901; Gretchen M. Spreitzer, Lindsey Cameron i Lyndon Garrett, «Acords alternatius de feina: dues imatges del nou món del treball», Annual Review of Organizational Psychology and Organizational Behavior 4 (2017), 473-99; Sarah A. Donovan, David H. Bradley i Jon O. Shimabukuru, «Què representa l’economia de feinetes [bolos] per als treballadors?», Washington DC: Congressional Research Service (2016), <https://fas.org/sgp/crs/misc/R44365.pdf>, disponible l’11 de febrer de 2018; «Cada cop més treballadors han d’acceptar acords alternatius d’ocupació», Pew Research Center, 28 de setembre de 2016, <http://www.pewsocialtrends.org/2016/10/06/the-state-of-american-jobs/st_2016-10-06_jobs-26/>, disponible l’11 de febrer de 2018. [Torna]

^[17] David Ferrucci et al.,«Watson: Després de Jeopardy!», Artificial Intelligence 199-200 (2013), 93-105. [Torna]

^[18] «L’AlphaZero de Google destrueix Stockfish en 100 partides», Chess.com, 6 de desembre de 2017, <https://www.chess.com/news/view/google-s-alphazero-destroys-stockfish-in-100-game-match>, disponible l’11 de febrer de 2018; David Silver et al., «Dominar els escacs i el shogi jugant contra un mateix amb un algoritme d’aprenentatge de reforç general», arXiv (2017), <https://arxiv.org/pdf/1712.01815.pdf>, disponible el 2 de febrer de 2018; vegeu també Sarah Knapton, «Tot el coneixement humà dels escacs après i superat per l’AlphaZero de DeepMind en quatre hores», Telegraph, 6 de desembre de 2017, <http://www.telegraph.co.uk/science/2017/12/06/entire-human-chess-knowledge-learned-surpassed-deepminds-alphazero/>, disponible l’11 de febrer de 2018. [Torna]

^[19] Cowen, Average is Over, op. cit.; Tyler Cowen, «Per a què serveixen encara els éssers humans? El punt de no retorn per als escacs d’estil lliure podria ser imminent» (2013), <http://marginalrevolution.com/marginalrevolution/2013/11/what-are-humans-still-good-for-the-turning-point-in-freestyle-chess-may-be-approaching.html>. [Torna]

^[20] Maddalaine Ansell, «Les feines per a tota la vida són cosa del passat. Benvinguts a l’aprenentatge constant», Guardian, 31 de maig de 2016, <https://www.theguardian.com/higher-education-network/2016/may/31/jobs-for-life-are-a-thing-of-the-past-bring-on-lifelong-learning>. [Torna]

^[21] Alex Williams, «La Nació Prozac és ara els Estats Units de Xanax», New York Times, 10 de juny de 2017, <https://www.nytimes.com/2017/06/10/style/anxiety-is-the-new-depression-xanax.html>. [Torna]

^[22] Simon Rippon, «Imposar opcions sobre la gent pobra: els mals d’un mercat de donants vius d’òrgans», Journal of Medical Ethics 40 (2014), 145-50; I. Glenn Cohen, «Regular el mercat d’òrgans: fonaments normatius per a la regulació del mercat», Law and Contemporary Problems 77 (2014); Alexandra K. Glazier, «Els principis de la llei de donació i la regulació de la donació d’òrgans», Transplant International 24 (2011), 368-72; Megan McAndrews i Walter E. Block, «Legalitzar el salvament de vides: una proposta per al mercat d’òrgans», Insights to A Changing World Journal 2015, 1-17. [Torna]

^[23] James J. Hughes, «Una obertura estratègica per a la garantia d’una renda bàsica en la crisi global creada per IA, robots, automanufactura i biomedicina», Journal of Evolution & Technology 24 (2014), 45-61; Alan Cottey, «Tecnologies, cultura, treball, renda bàsica i renda màxima», AI & Society 29 (2014), 249-57. [Torna]

^[24] Jon Henley, «Finlàndia prova la renda bàsica per als aturats», Guardian, 3 de gener de 2017, <https://www.theguardian.com/world/2017/jan/03/finland-trials-basic-income-for-unemployed>, disponible l’1 de març de 2018. [Torna]

^[25] «Els votants suïssos rebutgen la proposta de donar una renda bàsica universal a tots els adults i nens», Guardian, 5 de juny de 2017, <https://www.theguardian.com/world/2016/jun/05/swiss-vote-give-basic-income-every-adult-child-marxist-dream>. [Torna]

^[26] Isabel Hunter, «Apilonats en fàbriques sòrdides per produir roba per a Occident per només 20 penics al dia, els nens són obligats a treballar en tallers horrorosos sense regulacions de cap mena a Bangla Desh», Daily Mail, 1 de desembre de 2015, <http://www.dailymail.co.uk/news/article-3339578/Crammed-squalid-factories-produce-clothes-West-just-20p-day-children-forced-work-horrificunregu lated-workshops-Bangladesh.html>, disponible el 15 d’octubre de 2017; Chris Walker i Morgan Hartley, «El xoc cultural dels centres de trucades de l’Índia», Forbes, 16 de desembre de 2012, <https://www.forbes.com/sites/morganhartley/2012/12/16/the-culture-shock-of-indias-call-centres/#17bb61d372f5>, disponible el 15 d’octubre de 2017. [Torna]

^[27] Klaus Schwab i Nicholas Davis, Shaping the Fourth Industrial Revolution [Donar forma a la Quarta revolució industrial] (World Economic Forum, 2018), 54. Sobre estratègies de desenvolupament a llarg termini, vegeu: Ha-Joon Chang, Kicking Away the Ladder: Development Strategy in Historical Perspective [Treure l’escala: estratègia de desenvolupament en perspectiva històrica] (Londres: Anthem Press, 2003). [Torna]

^[28] Lauren Gambini, «Trump critica la proposta d’immigració perquè portarà gent de “països de merda”», Guardian, 12 de gener de 2018, <https://www.theguardian.com/us-news/2018/jan/11/trump-pans-immigration-proposal-as-bringing-people-from-shithole-countries>, disponible l’11 de febrer de 2018. [Torna]

^[29] Sobre la idea que una millora absoluta de condicions podria anar unida a un creixement en desigualtat relativa, vegeu en particular Thomas Piketty, Capital in the Twenty-First Century [‘El capital en el segle XXI’] (Cambridge, MA: Harvard University Press, 2013). [Torna]

^[30] «Informe estadístic 2017 sobre la societat ultraortodoxa a Israel», Israel Democracy Institute i Jerusalem Institute for Israel Studies (2017), <https://en.idi.org.il/articles/20439>, disponible l’1 de gener de 2018; Melanie Lidman, «Les dones ultraortodoxes es guanyen les garrofes, però no s’han de dir paraulotes», Times of Israel, 1 de gener de 2016, <https://www.timesofisrael.com/as-ultra-orthodox-women-bring-home-the-bacon-dont-say-the-f-word/>, disponible el 15 d’octubre de 2017. [Torna]

^[31] Melanie Lidman, «Les dones ultraortodoxes es guanyen les garrofes, però no s’han de dir paraulotes», Times of Israel, 1 de gener de 2016, <https://www.timesofisrael.com/as-ultra-orthodox-women-bring-home-the-bacon-dont-say-the-f-word/>, disponible el 15 d’octubre de 2017; «Informe estadístic sobre la societat ultraortodoxa a Israel», Israel Democracy Institute i Jerusalem Institute for Israel Studies 18 (2016), <https://en.idi.org.il/media/4240/shnaton-e_8-9-16_web.pdf>, disponible el 15 d’octubre de 2017. Pel que fa a la felicitat, Israel va quedar classificat recentment en l’onzena posició de trenta-vuit països pel que fa a la satisfacció vital per l’OECD: «Life Satisfaction», OECD Better Life Index, <http://www.oecdbetterlifeindex.org/topics/life-satisfaction/>, disponible el 15 d’octubre de 2017. [Torna]

^[32] «Informe estadístic 2017 sobre la societat ultraortodoxa a Israel», Israel Democracy Institute i Jerusalem Institute for Israel Studies (2017), <https://en.idi.org.il/articles/20439>, disponible l’1 de gener de 2018. [Torna]