S
Sadler, Mark. Vegeu COLLINS, MICHAEL
Sale, Richard
Nova York, 17 de desembre de 1911. De reporter de fets diversos, que recorria comissaries, hospitals, dipòsits de cadàvers i escenaris de crims, va arribar a la narrativa a través dels PULPS en els anys trenta; a finals d’aquesta dècada es va instal·lar a Hollywood, on va treballar com a guionista i director. Es va casar amb Anita Loos l’any 1940. Ha escrit novel·les de diferents gèneres. El 1938 es va publicar There’s Money in Corpses; després aparegueren les seves obres sobre Hollywood Lazarus n.° 7 (1942), Passing Strange (1942) i Benefit Performance (1946). Més recentment va signar la novel·la d’espionatge For the President’s Eyes Only (1971).
Scarface. Vegeu CROOK-STORY
Seeley, Clinton
Nascut l’any 1921. La seva novel·la Storm Fear (1954) va ser portada al cinema per Cornel Wilde el 1956.
Shaft, John
Personatge creat per ERNEST TIDYMAN en la novel·la Shaft (1970).
Detectiu privat de raça negra, veterà de Vietnam, addicte a la violència, constitueix un rastre de l’antiga escola HARD-BOILED on no deixa de fer-se sentir la influència de la línia que va de Race Williams a MIKE HAMMER. Novel·les: Shaft (1970), Shaft Among the Jews (1972), Shaft’s Big Score (1972), Shaft Has a Ball (1973), Goodbye Mr. Shaft (1974), Shaft’s Carnival of Thrillers (1974), The Last Shaft (1975).
Aquesta darrera obra narrava la mort del tinent de policia amic del protagonista, i tot seguit la del mateix Shaft.
La primera novel·la va ser adaptada al cinema amb el mateix títol l’any 1971 per Gordon Parks (Las noches rojas de Harlem). Tot seguit Tidyman escriví un guió original per a una nova pel·lícula, Shaft’s Big Score (1972, Shaft vuelve a Harlem), també de Parks, i després el va adaptar a la novel·la homònima. Un tercer film, Shaft in Africa (1973, Shaft en Africa), de John Guillermin, no va comptar amb la intervenció de Tidyman. Richard Rountree va ser l’actor que va donar vida cinematogràfica a l’investigador de color, i també televisiva al llarg d’una sèrie emesa des d’octubre de 1973 fins a setembre de 1974.
Shaw, Joseph Thompson
Nova Anglaterra, 1874 - 1952. Va dirigir el «pulp» BLACK MASK durant una dècada, de 1926 a 1936. Interessat en la literatura i en la política, va ser capaç de promoure autèntics valors literaris i de canalitzar els treballs dels seus col·laboradors cap al testimoni social i la denúncia de la corrupció administrativa. La seva actitud editorial ha quedat reflectida per a la posteritat en articles impresos per «Black Mask» com Greed, Crime and Politics (març 1931) o Here’s Looking at You (abril 1933). L’any 1946 va dirigir l’edició d’un recull antològic titulat The Hard-Boiled Omnibus, amb relats dels escriptors de «Black Mask» que més admirava (amb l’excepció de Frederick Nebel i d’Erle Stanley Gardner, que es van estimar més no veure reimpreses les seves narracions d’aquella època). Shaw impulsà DASHIELL HAMMETT i RAOUL WHITFIELD cap a la novel·la llarga, va descobrir FREDERICK NEBEL, PAUL CAIN, HORACE McCOY, NORBERT DAVIS, RAYMOND CHANDLER, entre altres autors, i va ser responsable en bona part del naixement i desenvolupament del gènere negre.
Sheldon, Sidney
Chicago, 11 de febrer de 1917. Llibretista de comèdies musicals per a Broadway en els anys quaranta, guionista i director a Hollywood durant aquella dècada i la següent, productor i guionista de televisió en els anys seixanta, esdevingué després un escriptor de best-sellers. La seva novel·la The Naked Face (1970), notable aportació al gènere negre, va ser filmada amb el mateix títol per Bryan Forbes (1983, A cara descubierta). L’any 1979 Terence Young havia portat al cinema Bloodline (1978), conservant-ne la denominació original (Lazos de sangre).
Shulman, Irving
Brooklyn, Nova York, 21 de maig de 1913. Autor preocupat especialment pel tema de la delinqüència juvenil, que va novel·lar la pel·lícula West Side Story. La seva obra The Armboy Dukes (1947) va ser filmada el 1949 per Maxwell Shane amb la denominació City Across the River, mentre que Cry Tough (1949) va rebre el mateix títol en la versió cinematogràfica (1959) de Paul Stanley.
Simon, Roger L.
Nova York, 22 de novembre de 1943. Creador del detectiu privat jueu Moses Wine, amb seu a Los Angeles. Novel·les: The Big Fix (1973), Wild Turkey (1975), i la d’escenari xinès Peking Duck (1979). Moses Wine havia estat un radical d’esquerres a Berkeley abans de dedicar-se a la investigació. El mateix Simon escriví el guió de la versió cinematogràfica de The Big Fix (1978, Un investigador insólito), dirigida per Jeremy Paul Kagan.
Smith, Martin (Cruz)
Reading, Pennsilvània, 3 de novembre de 1942. La seva mare era líder del moviment en defensa dels drets dels indis a l’Amèrica del Nord, tema que va propiciar la primera novel·la de Martin Smith, The Indians Won (1970). Tot seguit va dedicar dues obres a una altra minoria ètnica, la gitana: Gypsy in Amber (1971), adaptada a telefilm el 1975 amb el títol The Art of Crime per Richard Irving, i Canto for a Gypsy (1972). Després d’altres novel·les va aconseguir un gran èxit amb Gorky Park (1981), una mena de POLICE PROCEDURAL moscovita, que va ser filmada amb el mateix títol l’any 1983 per Michael Apted.
Spade, Sam
Personatge de detectiu privat que va crear DASHIELL HAMMETT mitjançant la novel·la THE MALTESE FALCON (El falcó maltès) el 1929 per a BLACK MASK. Posteriorment només va aparèixer a tres narracions per a «magazines»: la novel·la curta A Man Called Spade («American Magazine», juliol de 1932) i els relats breus Too Many Have Lived («American Magazine», octubre de 1932) i They Can Hang you Once («Collier’s», novembre de 1932), obres recopilades en el llibre de 1944 The Adventures of Sam Spade and Other Stories. La ràdio i el cinema, tanmateix, van difondre extraordinàriament el personatge d’aquest investigador revestit d’una duresa cínica, culminació lúcida del detectiu HARD-BOILED.
La sèrie radiofònica The Adventures of Sam Spade, amb Howard Duff en el paper principal, va ser emesa des de 1946 fins a la primera citació de Hammett amb motiu de la «cacera de bruixes». En realitat el programa va continuar amb el nom i el protagonisme nous de Charlie Wild, Private Eye; en el seu pas a la televisió (desembre de 1950 - juny de 1952), la secretària de l’investigador encara es deia, com la de Spade, Effie Perrine.
Adaptacions cinematogràfiques: The Maltese Falcon (1931, El halcón), de Roy del Ruth, amb Ricardo Cortez; Satan Met a Lady (1936), de William Dieterle, amb els noms dels personatges canviats, sobre The Maltese Falcon; The Maltese Falcon (1941, El halcón maltés), de John Huston, amb Humphrey Bogart. Després hi va haver unes quantes versions del tema més o menys pirates, i l’any 1975 la pel·lícula The Black Bird (El halcón negro), de David Giler, presentava el fill de Sam Spade, interpretat per George Segal, a la recerca de la cèlebre estatueta.
Spain, John. Vegeu ADAMS, CLEVE
Spillane, Mickey
Pseudònim relatiu de Frank Morrison Spillane. Brooklyn, Nova York, 9 de març de 1918. Cap a la meitat dels anys trenta va començar a escriure per als PULPS, i després es va dedicar als «comic-books», o revistes de narració dibuixada, preferentment en relació amb personatges de super-herois. L’any 1947 va crear el seu cèlebre investigador privat MIKE HAMMER. Va interrompre la saga d’aquest detectiu i gairebé totes les seves activitats literàries el 1953, en ingressar a la secta dels Testimonis de Jehovà. El 1961 va tornar a l’escena novel·lística amb una obra sense Hammer, The Deep (Qui mana), que ja havia estat precedida el 1951 per The Long Wait en la manca de protagonisme fix. Aquesta línia va continuar mitjançant The Delta Factor (1967), Tough Guys (1970), The Erection Set (1972), The Last Cop Out (1973).
Mentrestant havia creat un personatge nou, seguint en molts aspectes la imatge del violent i ultradretà Mike Hammer, que treballava per a una superorganització d’espionatge finançada per un bilionari de mentalitat feixista: Tiger Mann. Va protagonitzar Day of the Guns (1964), Bloody Sunrise (1965), The Death Dealers (1965) i The By-Pass Control (1966).
Al marge de la sèrie MIKE HAMMER, hi va haver adaptacions cinematogràfiques de The Long Wait (1954, Tras sus propias huellas), per Victor Saville, i de The Delta Factor (1970, Delta Factor, agente CIA), per Tay Garnett. El mateix Spillane va aparèixer com a actor en un parell de pel·lícules, en una de les quals interpretava Mike Hammer.
Stark, Richard. Vegeu WESTLAKE, DONALD E.
Street of no Return
Novel·la publicada l’any 1954 per DAVID GOODIS. Igual que DOWN THERE, col·loca la música com a títol de glòria en el passat del protagonista, que també és un solitari que ha arribat al fons de la frustració i ha accedit a una existència marginal i miserable. Dos dels grans temes de Goodis sobresurten en aquesta obra mestra: l’hecatombe policíaca i la solidaritat dels infortunats.
En el primer aspecte, Street of no Return ofereix, sobretot, una visió demencial de les forces d’una comissaria. Quan Whitey, el protagonista, és detingut erradament com a conseqüència d’una lluita massiva entre agents i porto-riquenys, queda consternat davant del desordre de les dependències oficials. «No havia sentit mai un aldarull com aquell en una comissaria, ni en el pavelló d’alcohòlics de l’hospital. Entremig dels alcohòlics, si més no, circulaven uns personatges amb bata blanca que romanien amos de la situació. I malgrat els crits que s’alçaven dels llits, sempre subsistia una atmosfera d’ordre i de mètode». La contemplació d’aquestes forces de l’ordre arriba al deliri en la seqüència de la fugida col·lectiva dels detinguts, regada pels trets dels agents a tort i a dret en les seves pròpies oficines; per si encara no n’hi havia prou, el seu cap és un paranoic, lliurat als esdeveniments, mentre que el seu segon, contribuint secretament a les revoltes porto-riquenyes, només espera provocar en favor seu la substitució del cap per treure els màxims beneficis econòmics a la seva nova hegemonia. La violència desfermada en el barri i precipitada especialment sobre una minoria pobre i discriminada, té per tant el seu protagonisme i el seu origen en el mateix cos de la policia; i els membres honrats d’aquest cos pateixen una incapacitat tan considerable que al capdavall un vagabund alcoholitzat els substituirà, amb una eficàcia evidentment superior, en el compliment del seu deure.
Des del segon punt de vista, la novel·la s’endinsa en el món lúgubre i injust dels éssers pràcticament expulsats de la vida social. Una descripció d’abast genèric aflora en unes ratlles referides a l’errant Whitey i als seus companys de barri i de misèria. «Havia arribat a Skid Row feia set anys, en sortir del no res, com tots els altres fantasmes humans del barri. Havia engreixat la multitud d’éssers vacil·lants i acabats que feien cua davant de les sopes populars o que es passejaven sense rumb amunt i avall de River Street». De la claveguera, tanmateix, n’emanarà el sentiment de solidaritat que és clau a l’obra de Goodis: una seqüència definitiva és la que correspon al moment que el vagabund Whitey, que ha fugit de la comissaria, és recollit per un ancià negre que prova de tornar-li la consciència de la seva dignitat. El negre li conta com, fa molts anys, l’havien volgut linxar amb el pretext d’una història amb una dona blanca; ell va decidir primerament demostrar la impossibilitat de l’acusació. Després va prendre partit per la fugida. «Vaig saltar a un tren de càrrega que anava cap al Nord. Però no era una bèstia acorralada que se salvava. Era un home. Un home que se n’anava de viatge». És així com Whitey plantarà cara a la seva sort en lloc de lliurar-s’hi; i al capdavall tornarà significativament amb els altres dos vagabunds que havia deixat al començament de la trama, portant ara l’ampolla de whisky que aquells anhelaven i que el protagonista ha demanat a la policia com a única recompensa.
Stuart, William L(isle)
Nascut l’any 1915. Va ser guionista de The Shadow per a la ràdio, i del western Bonanza per a la televisió. El 1945 escriví la novel·la The Dead Lie Still. La seva obra sobre la corrupció policíaca Night Cry (1948) va ser adaptada cinematogràficament per Otto Preminger amb el títol Where the Sidewalk Ends (1950, Al borde del peligro) i després obtingué una versió televisiva, amb el nom original, en un programa de la sèrie Matinee Theatre, setembre de 1957.
Subgèneres de la novel·la negra
L’absència de catalogació del gènere negre, com a tal, als Estats Units, ha anat acompanyada de la seva disseminació a través dels diversos corrents temàtics del relat criminal, amb etiquetes tan diferents com «mystery», «detective», «crook», «crime», «thriller», «suspense», etc. Tanmateix, de la mateixa manera com és possible —sempre relativament— delimitar la novel·la negra com a gènere, també es pot parlar dels seus subgèneres més o menys específics. El que correspon al protagonisme del PRIVATE EYE, investigador privat, circumscriu un sector de l’ample camp de la «detective story» al tractament i enfocament d’allò que s’ha decidit anomenar «novel·la negra», deixant doncs de banda la vasta esfera de la novel·la-enigma, on el fil conductor també és un personatge dedicat a la investigació particular. Barrejat amb aquest subgènere hi ha el que s’adjectiva com a HARD-BOILED, que en molts casos fa servir un arquetip idèntic, però que en moltes altres ocasions recorre a personatges com periodistes, advocats, aventurers, etc., i la qualitat definitòria del qual es refereix més a l’estil de la narrativa que al personatge principal. Una cosa semblant s’esdevé amb la CRIME PSYCHOLOGY, subgènere addicte a una exploració psicològica —i també social— del fet criminal, si bé passa amb una certa freqüència característica que el protagonista sorgeix de la vida quotidiana, i s’identifica, com a víctima o com a delinqüent, amb el lector.
Dos subgèneres que es refereixen bàsicament als protagonismes, però on sovint son determinants les seves respectives escenificacions, són la CROOK-STORY —centrada en professionals de la delinqüència— i el POLICE PROCEDURAL —relatiu a les forces de la policia i a les seves tècniques i mètodes—. També convé aïllar com a subgènere la PENITENTIARY STORY, la nota diferencial de la qual rau en la descripció de la vida de les presons.
Al seu torn els subgèneres contenen diverses rutes particulars: per exemple, la CROOK-STORY pot esdevenir un relat de «hold-up», és a dir, la narració d’un atracament, i una novel·la de CRIME PSYCHOLOGY és susceptible d’encaminar-se a través de l’estratègia peculiar del suspens, així com de vegades el POLICE PROCEDURAL es decanta cap a la denúncia de les corrupcions de les forces de l’ordre, etc. multiplicitat de camins temàtics i de perspectives literàries té com a resultat que si ja les fronteres de la novel·la negra són difícils de definir, sigui encara més controvertible la delimitació dels seus subgèneres.