K

Kaminsky, Stuart

Chicago, Illinois, 29 de setembre de 1934. Crític i historiador de cinema, ha estat el practicant més assidu de la moda de novel·les criminals retrospectives amb intervenció de cèlebres personalitats de Hollywood. L’any 1981 va fer front a una temàtica nova, a cavall d’una altra moda, la de novel·les criminals radicades a la Unió Soviètica, amb Death of a Dissident.

Toby Peters, un detectiu privat la denominació del qual està formada pels noms de dos fills de Kaminsky, protagonitza les novel·les «retro»: Bullet for a Star (1977), Murder on the Yellow Brick Road (1977), You Bet Your Life (1978), The Howard Hughes Affair (1979), Never Cross a Vampire (1980), High Midnight (1981), Catch a Falling Clown (1981), He Done Her Wrong (1983).

Kaminsky ha escrit diàlegs per a la pel·lícula Once Upon a Time in America (1985, Érase una vez en Amèrica), de Sergio Leone.

Kane, Frank

Brooklyn, Nova York, 19 de juliol de 1912 - 29 de novembre de 1968. El 1944 va inventar, per als PULPS, el detectiu privat Johnny Liddell, la primera novel·la llarga del qual va ser About Face (1947). Altres obres: Green Light for Death (1949), Slay Ride (1950), Dead Weight (1951), Bullet Proof (1951), Poisons Unknown (1953), Violent Ends (1953), Grave Danger (1954), Red Hot Ice (1955), etc. Key Witness (1950) va ser rodada al cap de deu anys per Phil Karlson, amb Jeffrey Hunter (Cuando el hampa dicta su ley).

Kane, Henry

Nova York, 1918. El 1947 va canviar la seva professió d’advocat per la d’escriptor afiliat a la tercera generació HARD-BOILED, i va crear el seu personatge Peter Chambers, ric detectiu privat novaiorquès amb afició al menjar, a la beguda, al sexe femení i al jazz. Va aparèixer per primera vegada a A Halo for Nobody (1947) i va continuar a través de gairebé una trentena de volums, darrerament d’un incrementat contingut eròtic.

Durant els anys seixanta continuava la saga Chambers, Death of a Bastard (1962), Nobody Loves a Loser (1963), Snatch an Eye (1964), My Business is Murder (1965), Unholy Trio (1967), però aleshores Kane, que ja havia inventat el 1959 una dona detectiu d’amples dimensions físiques (Private Eye-Ful), va presentar un nou personatge: l’investigador privat, antic inspector de la policia de Nova York, McGregor. Va debutar a The Midnight Man (1965), i tornà a aparèixer a Other Sins Only Speak (1965), Conceal and Disguise (1966), Laughter in the Alehouse (1968).

Kane també va escriure, sense protagonisme fix, hàbils melodrames criminals com The Crumpled Cup (1961) o Frenzy of Evil (1963). Death for Sale (1957) va ser adaptada a televisió el 1958, dintre de la sèrie Kraft Mystery Theatre.

Kantor, McKinlay

Webster City, Iowa, 1904 - 11 d’octubre de 1977. Famós novel·lista nord-americà que va guanyar el Pulitzer el 1955 amb Andersonville. Va cultivar el gènere negre amb relats HARD-BOILED per a PULPS i «magazines», com els famosos Rogue’s Gallery (1935, a «Collier’s») i, especialment, Gun Crazy (1940, a «Saturday Evening Post»), que va donar origen a la pel·lícula homònima clàssica també anomenada Deadly Is the Female (1949, El demonio de las armas), de Joseph H. Lewis. El seu llibre It’s About Crime, publicat el 1960, recopilava onze d’aquelles narracions.

Les seves novel·les llargues de context criminal van ser la de suspens Midnight Lace (1948), rodada per David Miller el 1960 amb el mateix títol (Un grito en la niebla), i la documentalista Signal Thirty-Two (1950), versió crítica de la tendència POLICE PROCEDURAL.

Keene, Day

Pseudònim de Gunnar Hjerstedt. Chicago, Illinois, 28 de març de 1904 - North Hollywood, Califòrnia, 9 de gener de 1969. Va ser guionista radiofònic en els anys trenta (quan escriví per al serial Little Orphan Annie), i publicà el seu primer relat el 1936. Entre l’escola HARD-BOILED i els mètodes de la CRIME PSYCHOLOGY, Keene ha tractat amb molta cura els caràcters femenins. Entre les seves primeres novel·les, Framed in Guilt (1949) i To Kiss or Kill (1951). La seva difusió a França ha facilitat unes quantes adaptacions cinematogràfiques de les seves obres en aquest país: La Bête à l’affût (1959), de Pierre Chenal, sobre Moran’s Woman (1956); Cause toujours mon tapin (1961, Extrano testigo), de Guy Lefranc, sobre Strange Witness (1953); Les félins (1963, Los felinos), de René Clément, sobre Joy House (1954); Le canard en fer blanc (1967), de Jacques Poitrenaud, sobre Flight by Night (1956).

Als Estats Units hom va fer servir una novel·la signada amb Dwight Babcock, Chautaqua (1960), per a la pel·lícula amb Elvis Presley The Trouble with Girls (1969), de Peter Tewksbury. Una altra novel·la, Dead in Bed (1959), va servir per fer el telefilm pilot de la sèrie de la televisió Hawaian Eye, iniciada l’octubre de 1959 i que va durar fins a l’abril de 1963.

D’entre la resta de la producció de Keene: My Flesh is Sweet (1951), Sleep with the Devil (1954), Death House Doll (1954), Who Has Wilma Lathrop? (1955), Bring Him Back Dead (1956), etc.

Kemelman, Harry

Boston, Massachusetts, 1908. Creador d’un personatge insòlit, el jove rabí David Small, que fa de detectiu aficionat; el seu amic, el cap de policia Hugh Lanigan, és catòlic. La primera novel·la es va anomenar Friday the Rabbi Slept Late (1964), i les altres es van continuar titulant segons allò que feia el rabí un determinat dia de la setmana. El llibre inicial va ser la base literària per al telefilm pilot (1976) d’una sèrie de televisió anomenada Lanigan’s Rabbi, que es va emetre de gener a juliol de 1977. Art Carney va interpretar Lanigan, i Bruce Solomon (Stuart Margolin en el telefilm pilot) el rabí.

Killing Time

Novel·la signada per DONALD E. WESTLAKE, publicada l’any 1961 i després reeditada amb el nou títol The Operator.

Segona novel·la de l’autor, correspon a la seva primera època, centrada en la resurrecció del clàssic estil HARD-BOILED segons la seva millor línia d’expressivitat a BLACK MASK. El seu tema és el caos provocat en la fins aleshores pacífica població de Winston, estat de Nova York, per la ingerència en afers interns d’una lliga de sanejament cívic que té la seu central a Albany. L’«investigador confidencial» Tim Smith que, al servei dels alts càrrecs municipals i industrials durant quinze anys, ha acumulat a manera de protecció personal un arxiu de documents comprometedors per als seus aposentats clients, ara es troba entremig de focs de tota mena. El seu arxiu ha esdevingut l’interès suprem dels diferents grups i de les diverses personalitats que s’enfronten sota el temor a les indagacions sobre la venalitat dels càrrecs oficials. Després de provatures repetides d’assassinar-lo, Tim es decideix per una estratègia subterrània i desesperada que alça els diferents bàndols en peu de guerra; això de moment li serveix per defensar-se, però en canvi no li deixa veure a temps que l’estan traint repetidament des de gairebé tots els fronts.

Finalment esclata la guerra, com una catarsi anorreadora, a la fàbrica del magnat local. El camp de batalla respon a intencionades significacions a les quals s’afegeixen fets com la compra de l’associació reformista pel cacic, la defensa d’aquest per la facció corrompuda de la policia i pels addictes a l’home que controla les activitats il·legals de la ciutat (molts d’ells policies, i uniformats a la batalla), i la realització d’un atac a la fàbrica pel clan d’immigrants sense cap vincle amb el poder.

Pràcticament un guerrer solitari en la gran lluita col·lectiva, Tim es converteix en l’executor del cacic i del líder de les activitats il·legals. Però la traïció que el sotja des del començament de la novel·la arriba al seu darrer extrem: un dels membres del grup assaltador, teòricament a favor de l’«investigador confidencial», el mata després d’acusar-lo que és ell el qui ha causat tota la catàstrofe.

El relat d’aquesta orgia de sang dantesca va més enllà del terreny del combat contra el feixisme ciutadà, per situar-se en les esferes emblemàtiques de la revolució. Quant a això, hi ha un fragment revelador: quan Tim Smith explica a un representant de l’associació reformista d’Albany que Winston, malgrat els seus fonaments en la deshonestedat pública, manté un equilibri entre les peces que el componen que es pot ensorrar si se’n desplaça o se’n suprimeix una. L’al·legoria d’un possible procés revolucionari a la societat capitalista és prou directa si tenim en compte que Tim, desbordada qualsevol possibilitat de pau, esdevé un significatiu destructor del Sistema i és immolat, al capdavall, a causa de la seva radicalització final.

King, Sherwood. Vegeu CRIME PSYCHOLOGY

Knight, Adam

Pseudònim de Lawrence Lariar, el nom i cognom originals del qual eren Lawrence Rosenblum. Brooklyn, Nova York, 25 de desembre de 1908 - Waterbury, Connecticut, 12 d’octubre de 1981. Lariar va signar unes quantes novel·les, i diversos guions de sèries de còmics (The Bodyguard, The Bantam Prince) per a la premsa, usant el pseudònim d’Adam Knight per a les novel·les del detectiu privat Steve Conacher. El 1951 van aparèixer Stone Cold Blonde, Murder for Madame, You Carit Catch Me; el 1952, The Sunburned Corpse, Knife at my Back, Kiss and Kill. Després, Fil Kill You Next (1954) i Girl Running (1956).

Koontz, Dean R. Vegeu DWYER, K. R.