A

Adams, Cleve F(ranklin)

Chicago, 1895-28 de desembre de 1949. Pseudònims: Franklin Charles, John Spain. Pertany a la segona generació d’escriptors HARD-BOILED, amb relats en els Pulps (incloent-hi Black Mask) des de 1936. És un dels autors que van desviar ideològicament la tendència primitiva del gènere cap a actituds palesament reaccionàries. En aquest sentit cal situar la seva col·laboració amb un altre escriptor d’una posició semblant, Robert Leslie Bellem (1902-1968, pseudònim: John A. Saxon), en la novel·la The Vice Czar Murders (1941), publicada originàriament sota la signatura conjunta de Franklin Charles.

L’investigador més popular dels creats per Adams, Rex McBride, va aparèixer en unes quantes narracions breus i va protagonitzar la primera novel·la de l’autor, Sabotage (1939), convertida en serial per «Detective Fiction Weekly». Aquest personatge va arribar a dir: «Allò que necessitem condemnadament és una Gestapo americana». Altres novel·les amb McBride: Up Jumped the Devil (1943), The Croo king Finger (1944) i la pòstuma Shady Lady (1955). La novel·la potser més famosa d’Adams, The Private Eye (1942), era protagonitzada pel detectiu John J. Shannon, que també aparegué a No Wings on a Cop (1950).

Dues petites obres mestres de l’escola hammettiana, allunyades del radicalisme present als relats de Rex McBride, van ser les signades amb el pseudònim de John Spain sobre William Rye, home de confiança del magnat Gerald Callahan, Dig Me a Grave (1942) i Dead Is Like That (1943).

Albert, Marvin H(ubert)

Filadèlfia, 1924. Nombrosos pseudònims: Mike Baron, Albert Conroy, Ian MacAlister, Nick Quarry, Anthony Rome. Cultivador de diversos gèneres novel·lístics que inclouen el Western. De 1965 a 1972 va viure i treballar a Hollywood, i després residí a França.

Va signar la seva primera novel·la, The Road’s End (1952), amb el nom d’Albert Conroy, pseudònim que també empraria per a The Mob Says Murder (1959, Cap de turc) i altres obres, com The Looters (1961), que va portar al cinema Jacques Besnard (Estoufadde à la Caraïbe, 1967). Amb la signatura de Nick Quarry va publicar The Don Is Dead (1972), adaptada a la pantalla gran per Richard Fleischer amb el mateix títol (1973, El Don ha muerto).

Com a Anthony Rome escriví les novel·les d’un detectiu que vivia a Miami, a bord d’una embarcació, Tony Rome: Miami Mayhem (1960), filmada amb el títol Tony Rome (1967, Hampa dorada), per Gordon Douglas; The Lady in Cement (1960), filmada pel mateix director sense canviar el títol (1968, La mujer de cemento); i My Kind of Game (1962). Frank Sinatra va encarnar el desimbolt detectiu a les pel·lícules citades.

Novel·les recents: The Corsican (1982) i The Medusa Complex (1983).

Alexander, David

Shelbyville, Kentucky, 21 d’abril de 1907-21 de març de 1973. Periodista que va traslladar a les seves novel·les ambients que havia conegut professionalment, com el de les travesses hípiques i el de l’espectacle, així com el del crim.

El seu personatge Bart Hardin, periodista inscrit en aquells àmbits, va protagonitzar Terror on Broadway (1954), Paint the Town Black (1954), Shoot a Sitting Duck (1955), The Murder of Whistler’s Brother (1956), Hush-A-Bye Murder (1957), The Death of Humpty-Dumpty (1957), Dead, Man, Dead (1959). La segona i la quarta de les obres esmentades van ser adaptades a la televisió, però en el programa The Further Adventures of Ellery Queen (desembre de 1958 i gener de 1959, respectivament), amb el corresponent canvi de protagonisme.

Altres novel·les: Most Men Don’t Kill (1951), Murder in Black and White (1951), The Madhouse in Washington Square (1958), Bloodstain (1961), etc.

Appel, Benjamin

Nova York, 13 de setembre de 1907. Autor d’un clàssic menor en el subgènere de CROOK STORY, Brain Guy (1934, després The Enforcer). Després va publicar Four Roads to Danger (1935), Run Around (1937), Life and Death of a Tough Guy (1955), i una sèrie de relats curts amb incidència preferent en la delinqüència juvenil, una part dels quals integraren el llibre Alley Kids.

Brain Guy correspon a l’època de la Depressió i narra com Bill Trent ascendeix sense que això li pugui significar el final del seu solitari desemparament i del seu caràcter marginat. L’accent reposa sobre les dificultats del membre d’una banda per assolir no tan sols guanys substanciosos sinó fins i tot feina. Lluny d’atracaments espectaculars i de tiroteigs sangonosos, assistim a robatoris matussers per mor de la subsistència i de continuar gaudint de les esperances que ofereix la gran ciutat. Bill Trent escala graons gairebé com a conseqüència casual de resistir-se a ser sacrificat en la lluita per l’acompliment del somni americà, retratat aquí a uns nivells d’abjecció.

Archer, Lew

Personatge creat per ROSS MACDONALD l’any 1949 mitjançant la novel·la THE MOVING TARGET.

La saga de Lew Archer pot recordar en determinats aspectes la de PHILIP MARLOWE, creat amb una dècada d’antelació per RAYMOND CHANDLER, però se’n distancia peculiarment en assumir a poc a poc la mítica personal de Ross Macdonald. Archer no és en ell mateix, sobretot durant els seus inicis, gaire diferent de l’arquetip de detectiu privat que es llança a l’aclariment dels fets amb prioritat sobre la dedicació a la cacera de delinqüents. Aquest esquema, tanmateix, s’individualitza poderosament a través de la progressiva contumàcia d’Archer en el rastreig de culpes i en la indagació de pretèrits foscos, amb referència habitual a la classe alta californiana.

La biografia d’Archer es pot reconstruir d’aquesta manera. Hauria nascut el 2 de juny de 1914. Fou un delinqüent juvenil que va deixar córrer aquesta activitat després de ser sorprès en ple robatori en uns magatzems per un sergent de policia «pudent de whisky» i resultar simplement sermonejat pel seu captor. L’any 1935 va ingressar a la policia de Long Beach, Califòrnia, i arribà al seu torn a sergent de detectius, però abandonà el cos «a causa de l’atmosfera irrespirable». Pràcticament en fou expulsat perquè «no volia participar en bruts muntatges polítics». Durant la guerra actuà en el servei de contraespionatge; dos dels seus caps d’aquell temps, el tinent Gary i el coronel Colton, reapareixeran en el present novel·lístic. En acabar la guerra es va casar amb Sue, que el va deixar el 1949, incapaç de suportar la vida d’Archer com a investigador privat. «Deia que no podia suportar la vida que jo portava. Que donava massa als altres i massa poc a ella». En aquest moment de la seva existència comença la saga novel·lística, amb Archer que treballa de detectiu (oficina pròpia a Sunset Boulevard, Hollywood). La seva especialització inicial és en afers de divorcis, que immediatament s’amplia a la recerca de persones desaparegudes i a altres qüestions, sovint centrades en drames familiars. La seva evolució personal semblarà el resultat d’un desencís creixent sobre la societat que l’envolta.

Durant les primeres novel·les, Archer dispara i mata, però aviat la seva violència s’aturarà en els seus punys nus, i més endavant només els arriba a usar esporàdicament. Allò que desapareix abans és el seu protagonisme, en el sentit tradicional del terme, tot i que sempre conserva el paper de narrador en primera persona. Molt més objectiu, en aquesta funció, que Marlowe, qualifica escassament tot allò que passa i reserva l’exhibició dels seus criteris personals al diàleg o al capteniment exterior. Més que no pas guiar l’acció en va a remolc, seguint la pista de fets que l’ultrapassen i que demostren significativament la impossibilitat d’un heroi redemptor en un món corromput d’una manera tan complexa.

La seva primera època, més violenta i més d’acord amb l’herència de la tradició HARD-BOILED, revesteix un tarannà meliorista i una certa agressivitat des d’un punt de vista crític. Les novel·les d’aquesta etapa són The Moving Target (1949), The Drowning Pool (1950), The Way Some People Die (1951), The Ivory Grin (1952, La mort t’assenyala), Find a Victim (1954); el 1955 es va editar un llibre de relats breus sota la denominació de The Name Is Archer.

The Barbarous Coast (1956) clou, en l’aspecte estilístic, el període anterior, i obre camí simultàniament a la segona època de l’obra sobre Lew Archer: els conceptes de culpabilitat es remunten al passat i a una actitud social genèricament condemnada, alhora que hom indaga progressivament en les arrels psicològiques del delicte. Així es passa lentament de l’àmbit HARD-BOILED al de la CRIME PSYCHOLOGY, la psicologia criminal. Novel·les d’aquesta etapa: The Doomsters (1958), The Galton Case (1959), The Wycherly Woman (1961), The Zebra-Striped Hearse (1962) i The Chill (1964), que significa l’arrencada d’un període nou.

Amb The Chill s’accentua definitivament la postura de psicòleg d’un Archer transmutat d’actor dels esdeveniments en testimoni d’aquests. En una línia anàloga cal situar The Far Side of the Dollar (1965), Black Money (1966), The Instant Enemy (1968).

Podríem establir una darrera època a partir de The Goodbye Look (1969), si la volguéssim definir amb les preocupacions literàries cada vegada més paleses i amb el desencís crepuscular del protagonista, definitivament desarmat davant de l’hecatombe moral que copsa al seu voltant. Desenvolupen successivament la bella tardor de la sèrie The Underground Man (1971, L’home soterrat), Sleeping Beauty (1973) i The Blue Hammer (1976).

Paul Newman va personificar Lew Archer, però exigint el canvi de nom a Harper en virtut d’altres intervencions cinematogràfiques de l’actor amb importància de la lletra H (The Hustler, Hud, Hombre). Així es van filmar Harper (1966, Harper, investigador privado) per Jack Smight sobre The Moving Target, i The Drowning Pool (1975, Con el agua al cuello) per Stuart Rosenberg. La televisió, en canvi, va conservar el nom i el cognom originals. El 1974 es va televisar un telefilm pilot de 100 minuts, The Underground Man, dirigit per Paul Wendkos (amb Peter Graves fent d’Archer) i el van seguir durant el primer trimestre de 1975 una sèrie de sis episodis de 50 minuts, protagonitzats aleshores per Brian Keith.

Ard, William

Brooklyn, Nova York, 8 de juliol de 1922 - 12 de març de 1960. Pseudònims: Ben Kerr, Thomas Wills, Jonas Ward. Ferit a la mà dreta durant la guerra, va mecanografiar la seva trentena de llibres amb dos dits. Pertany a la tercera generació d’autors HARD-BOILED, i si bé va assumir els increments de sexe i de sadisme típics de la seva època, els va compensar amb el seu escàs recurs a la violència i amb un cert alè romàntic.

El seu antimasclista detectiu privat Timothy Dane va debutar a la primera novel·la de l’autor, The Perfect Frame (1951), i mantingué la seva presència a través de The Diary (1952), .38 (1952, titulada també You Can’t Stop Me), A private Party (1953), Don’t Come Crying to Me (1954), Mr. Trouble (1954), Hell Is a City (1955), Cry Scandal (1956) i The Root of His Evil (1959). Un investigador similar, Lou Largo, va protagonitzar All I Can Get (1959), Like Ice She Was (1960), i unes altres quatre novel·les que, malgrat la signatura d’Ard, van ser obra de Lawrence Block (Babe in the Woods, 1960) i de John Jakes (les altres tres, 1960-1962). Un dels llibres d’Ard amb més prestigi és As Bad As I Am (1959). La signatura de Jonas Ward la va fer servir per a una sèrie de westerns amb un personatge fix (Buchanan), iniciada el 1956 i continuada, després de la mort d’Ard, per altres autors, entre ells Brian Garfield. La primera novel·la de Buchanan fou portada al cinema per Budd Boetticher.

Un relat breu de William Ard, The Baby Sitter, va ser portat a la televisió, el 1956, adscrit a la sèrie Alfred Hitchcock Presents.

Arden, William. Vegeu COLLINS, MICHAEL

Armstrong, Charlotte

Vulcan, Michigan, 2 de maig de 1905-18 de juliol de 1969. Escriptora de suspens i de psicologia criminal (CRIME PSYCHOLOGY), dedicada inicialment a la poesia i al teatre. Va presentar el professor MacDuff en tres novel·les, Lay On, MacDuff (1942), The Case of The Weird Sisters (1943), The Innocent Flower (1944). Després es va dedicar al cultiu de personatges joves (i vells) lliurats a perills letals.

La novel·la que la va llançar en aquest aspecte, The Unsuspected (1946), fou passada al cinema el 1947 per Michael Curtiz. Altres adaptacions cinematogràfiques de les seves obres: Don’t Bother to Knock (1952, Niebla en el alma), de Roy Ward Baker, sobre Mischief (1950); Talk About a Stranger (1952), de David Bradley, sobre The Enemy (1951); La rupture (1970, La ruptura), de Claude Chabrol, sobre The Balloon Man (1968). Dan Birt havia dirigit el 1948 The Three Weird Sisters, basada en la tercera novel·la de MacDuff.

Avallone, Michael

Manhattan, Nova York, 27 d’octubre de 1924. Una quinzena de pseudònims. Gran amant del cinema, ha cultivat diversos gèneres de novel·la popular, fins i tot versions literàries de pel·lícules, com ara Shock Corridor (1963) per a SAMUEL FULLER. La seva primera novel·la, The Tall Dolores (1953), va inaugurar la llarguíssima sèrie del detectiu privat Ed Noon, envellit al compàs del seu creador.