PREFACI

Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà d’obra, hagués establert d’allargar la vida mitjana dels presoners que s’havien d’eliminar, concedint-los sensibles millores en les condicions de vida i suspenent temporalment les matances deixades a l’arbitri de qualsevol.

Per això aquest llibre meu, pel que fa a detalls atroços, no afegeix res a allò que ja coneixen els lectors de tot el món sobre la qüestió inquietant dels camps d’extermini. No l’he escrit amb la finalitat de formular nous càrrecs; més aviat podrà proporcionar documents per a un estudi asserenat d’alguns aspectes de l’ànima humana. Molts, individus o pobles, potser consideren, més o menys conscientment, que «tot estranger és enemic». En general aquesta convicció jau al fons de les ànimes com una infecció latent; només es manifesta en actes discontinus i incoordinats, i no està en l’origen d’un sistema de pensament. Però quan això succeeix, quan el dogma inexpressat esdevé la premissa major d’un sil·logisme, aleshores al final de la cadena hi ha el Lager. El Lager és el producte d’una concepció del món portada a les últimes conseqüències amb coherència rigorosa: mentre la concepció subsisteix, les conseqüències ens amenacen. La història dels camps d’extermini hauria de ser entesa per tothom com un sinistre senyal de perill.

M’adono —i en demano indulgència— dels defectes estructurals del llibre. Si no de fet, com a intenció i com a concepció va néixer els mateixos dies del Lager. La necessitat d’explicar als «altres», de fer els «altres» partícips, havia assumit entre nosaltres, abans de l’alliberament i després, el caràcter d’un impuls immediat i violent, fins al punt que rivalitzava amb les altres necessitats més elementals: el llibre l’he escrit per satisfer aquesta necessitat; en primer lloc, doncs, com a alliberament interior. D’aquí el seu caràcter fragmentari: he escrit els capítols no en una successió lògica, sinó per ordre d’urgència. La feina d’ajustament i de fusió l’he feta seguint un pla, i és posterior.

Em sembla superflu afegir que cap dels fets no és inventat.

PRIMO LEVI