PERE CALDERS i ROSSINYOL (Barcelona, 29 de setembre, 1912 - 21 de juliol, 1994) fou un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís-Gener «Tísner».

El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén. El 1938 fou finalista del Premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l’home déu (obra posteriorment perduda i reeditada el 1986, any que sí obtingué el Premi Crexells), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.

Arran de la Guerra Civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà «Fascicles Literaris» (1958-59) i col·laborà a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el Premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l’alta vall, 1957; Demà a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà: Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L’honor a la deriva (1992) i les novel·les L’ombra de l’atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les seves col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985) i Mesures, alarmes i prodigis (1994), selecció dels articles d’opinió publicats a la secció «El davantal» de l’Avui.

L’any 1979 el muntatge teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assolí, amb la combinació de la fantasia i de l’humor, un extraordinari to líric.

Creu de Sant Jordi el 1982 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.