Gràcies

Ja hem escrit uns quants llibres sobre Sebastian Bergman i la resta de membres del Riksmord, i els que ens animeu i ens mostreu el vostre suport sou cada cop més. Però com és costum, com sempre, gràcies a totes i cada una de les persones tan excepcionals de l’editorial Norstedts, sobretot a Susanna Romanus i Peter Karlsson, sense l’optimisme dels quals, cap a nosaltres i la nostra escriptura, no podríem tirar endavant. Gràcies també a tots els nous amics que hem fet a l’agència Salomonsson Agency, liderada per en Niclas, en Tor, en Federico i la Marie, que sempre fan que les nostres vides com a escriptors siguin més divertides i fàcils. Gràcies també als nostres editors estrangers, que, per a la nostra alegria, són cada vegada més, i a tots els nostres traductors, per una feina collonuda.

MICKE:

A banda dels que ja hem esmentat, penso també en els meus companys i amics de les productores SF i Tre Vänner, per inspirar-me i fer-me costat. Però les gràcies més grans les vull reservar per a aquells que sempre han estat allà amb mi, en moments de dubte i d’alegria. Aquells que, plens de paciència, m’han vist massa poc i s’han vist forçats a acceptar que, de vegades, uns personatges ficticis han hagut d’estar per davant seu i m’han allunyat del seu costat, tant físicament com mentalment. La meva meravellosa família —l’Astrid, en Caesar, en William i la Vanessa— sou el que més signifiqueu per a mi. M’heu fet arribar a la meta tantes vegades. Sense vosaltres, no seria res. Us estimo.

HANS:

Treballo massa, no és cap secret. Per tant, el meu agraïment més gran a tots els que feu el millor que podeu per donar-me forces a base d’arrencar-me del despatx amb l’excusa de viatges, entremaliadures, sopars, vins i companyia. La Camilla, la Pilla, tot SFS, la família Krieg, la Jessica, els Carlsson, els Wallin, els Bergner i uns quants més. I, és clar, gràcies als més guapos, divertits, llestos i meravellosos. La meva família. La Lotta, en Sixten, l’Alice i l’Ebba. Amor i respecte.